M.C. té 42 i dos fills. Un de 11 i l’altre de 7. En fa 14 que es va casar amb l’home que considera ser l’amor de la seva vida. Van festejar durant 3 anys. La M.C. – utilitzem inicials a petició pròpia – assegura que va ser feliç en el seu matrimoni fins que va començar a treballar. És llicenciada en Gestió d’Empresa, però no va exercir mai aquesta professió.
El seu marit – enginyer – va prometre que no li faltaria de res i que volia que ella es dediqués a l’educació i cura dels dos fills. I ho va complir. Sempre ha tingut diners i temps per passejar amb les seves amigues. Però, aquesta felicitat va ser ‘sol de poca dura’. Tot va canviar quan va decidir començar a treballar, acceptant l’oferta d’una amiga seva, directora general d’una empresa a Tarragona. El seu marit s’hi va oposar. Va començar, aleshores, el ‘mal rotllo’, tot i que havia ajustat el seu horari a l’entrada i sortida dels nens de l’escola. Però, tot i així, el seu marit ha fet mans i mànigues per persuadir-la a quedar-se a casa.
L’ambient s’ha anat caldejant motivat, segons ens comenta, per la gelosia. Per més que argumentés que es tractava d’una feina, una manera de sentir-se útil i no ser, exclusivament, mestressa de casa.
Insults…Comença l’infern
Les discussions no han tardat a ser les protagonistes en una llar on s’ha conegut la felicitat i la harmonia. M.C. comenta que després de no aconseguir que “jo deixés la feina per quedar-me a casa”, el seu marit la va començar a maltractar psicològicament. Sempre tenia comentaris dèspotes. Criticava la seva manera de vestir o de maquillar.
L’infern s’ha prolongat durant dos anys i mig, fins que M.C. ha començat a sentir-se culpable i a interioritzar les acusacions del seu marit. Va creure que pel fet de treballar tenia els fills desatesos i, conseqüentment, era una mala mare.
En la relació de la parella, els nervis, les cr
ítiques i les acusacions masclistes han fet estralls. Els plors, la impotència i l’angoixa van marcar presència, portant el matrimoni a un camí sense sortida. M.C., cansada del comportament del seu marit, de la reacció dels nens, i aconsellada per les seves amistats, va decidir plantar cara i fer-li entendre que no hi ha res d’inusual treballar.
Pressions o maltractament?
El seu marit, 10 anys més gran, no acceptava cap justificació i no ha reculat en la seva lluita: fer que la seva dona deixés la feina i es dediqués a les feines domèstiques i a la cura dels seus fills. Tots els seus esforços han resultat en paper mullat. M.C. ha decidit no fer-li cas.
Del maltractament psicològic – MC prefereix parlar de pressions – es va passar a la primera bufetada després d’una discussió més caldejada. “Sé que ell no ho va fer amb intenció de fer-me mal. Li van dominar els nervis. Es va espantar quan em va veure sagnar pel nas”, relata, assegurant que l’endemà de la baralla no va anar a treballar perquè ningú s’adonés del blau que portava a l’ull. M.C., astorada, no volia donar crèdit al succeït.
El seu home li va demanar disculpes. M.C. va acceptar les disculpes i va decidir, finalment, deixar de treballar, sobretot per evitar problemes. Es va sentir anul·lada com a dona i una “porqueria” com a mare. Es va deprimir i tancar-se. En més d’una ocasió va pensar treure’s del mig perquè se sentia culpable. Entenia que per caprici va destruir la felicitat d’un matrimoni. 
Era bon pare
Durant mesos va ser víctima de maltractament: psicològic i físic. Tots dos acompanyats de desqualificacions i insults. Sabia que sempre que el marit arribava ebri o enfadat, podria haver episodis de violència. Una nit de discussió, un veí va alertar la policia.
Els Mossos van acabar detenint el seu marit, posar terme a un calvari viscut en silenci. Inicialment la dona no volia presentar queixa contra el pare dels seus fills, però, cansada i aconsellada per tercers, va decidir acusar-lo de maltractament (primer psicològic i després físic). Avui, refà la seva vida, allunyada de la seva parella i al costat dels seus fills. Assegura que encara no treballa, però espera fer-lo així que estigui recuperada. En aquest moment, està tramitant el divorci. “Ell és un bon pare, però ha deixat de ser un bon marit i tot per culpa dels gelos i la possessió”.
REDACCIÓ29 Març, 2016
La memòria anual de la fundació ressenya que han atès vuit dones, tres nens i tres nadons i que la durada mitjana de les estades ha estat de quinze dies, que en total sumen 118 dies d’ocupació del pis.
El 62,5% de les dones ateses són estrangeres i tenen entre 20 i 51 anys; el 75% estaven casades, el 12% solteres, i el 13% separades. A més, el 25% no tenen estudis i un 63% tenen estudis primaris.
