REDACCIÓ
Sor Lucia Caram s’ha fet popular per les seves aparicions en diferents cadenes de televisió, però sobretot per la seva manera d’expressar el seu punt de vist sobre el món. No té péls en la llengua. Diu les coses tal com ragen. És crítica amb el poder despietat i la corrupció. Defensa que els ciutadans hauran de despertar-se i comprometre’s per millorar la societat i aconseguir que el sistema sigui menys injust. Sor Lucia va participar en la Jornada TEDx-Plaça de la Font i va poder explicar que cal que siguem menys vegetals i més participatius. Per ajudar als més desfavorits diu que abans demanava ajuda a Déu i ara “demano a tot Déu”.
REPÚBLICA CHECA – Quin és el seu punt de vista de la situació que es viu a Espanya?
SOR LUCIA – La situació és, òbviament, dramàtica, però la crisi que estem vivint ens ha fet despertar. Fins ara hi ha molta gent que s’ha estimat viure amb els ulls tancats per no veure o fugir de la realitat. Ara no hi ha cap altra solució que despertar-nos i reaccionar positivament, preguntant què podem i haurem de fer per canviar la situació. És hora d’actuar com a ciutadans responsables i de forma activa. No podem passar la vida queixant-nos.
RC – Però vostè ho fa…
SL – Hem de denunciar les injustícies, però no podem ancorar-nos en la queixa i la critica sistemàtica sense aportar cap solució. Hem de fer quelcom per ‘calmar’ la nostra mala consciència. No podem continuar contemplant els problemes a la distància i després demanar una societat millor, més justa i igualitària. Hem de posar tota la carn a la graella i contribuir positivament. Actuar. Hem de deixar de ser espectadors passius per esdevenir persones compromeses.
RC – I com es fa això?
SL – Posar-nos a la pell del que més pateixen. Practicar la proximitat. És fàcil quan ens adonem que tots els drames tenen noms i cognoms. Quan ens apropem a les víctimes de la crisi és difícil no implicar-s’hi i continuar mirant per a l’altre costat. És difícil sortir il·lesos d’una realitat que està ferint a tanta gent. No podem continuar fent els despistats i de viure com a vegetals.
RC – La solidaritat és la solució?
SL – No és la solució , però ajuda. Hem de comprometre’ns i deixar d’ignorar el nostre entorn. No podem viure permanentment emprenyats sense aportar solucions.
RC – Sona a demagògia…
SL – No ho és. No és demagògia voler una millor societat i lluitar per aconseguir-la. Hem d’evitar el populisme com a ideologia només amb l’objectiu de guanyar influència i poder.
Quan es fa populisme s’està fent mal perquè s’està jugant amb il·lusions. Hem de ser respectuosos i no aprofitar-nos del drama dels altres.
RC – És un missatge per a ‘Podemos’?
SL – No podem basar tot el projecte col·lectiu en la indignació. S’han de plantejar solucions col·lectives, viables, coherents i responsables. No podem tornar a decebre les expectatives del poble. Hem de ser capaços d’anar més enllà de les desqualificacions, les quals no ens porten enlloc. Hauríem de ser capaços de fer un pacte nacional contra la pobresa i la corrupció.
RC – El compromís i el positivisme són els ingredients necessaris?
SL – Ha de ser una forma d’estar, la qual ha d’estar basada en el realisme i en la veritat. Hem de ser capaços de fer autocrítica i qüestionar sobre quina ha de ser la nostra implicació en un sistema que s’ha allunyat perillosament de la realitat, està obsolet i és injust.
REDACCIÓ
