REDACCIÓ
La Generalitat va suspendre el passat novembre, després de diverses queixes, un estudi sociolingüístic de la Universitat de Lleida que preguntava a alumnes de Secundària si són independentistes. Però no és la primera vegada que els estudiants, en general, se’ls fa enquestes que creen polèmica.
El que porta a preguntar-nos si les enquestes en etapa escolar són necessàries, si es realitzen de forma freqüent o si envaeixen la vida personal dels estudiants i les seves famílies.
Tots els cursos, preguntes com “Quants llibres hi ha a casa teva?” o “Quin nivell d’estudis tenen els teus pares?” són habituals en els qüestionaris de context que acompanyen les avaluacions finals de diagnòstic que realitzen a tota Espanya els alumnes de sisè de Primària i quart de Secundària.
Però són anònims i confidencials
Igual que passa amb els estudiants de segon de Batxillerat que realitzen l’Avaluació de Batxillerat d’Accés a la Universitat (EBAU), als quals els passa per alt un qüestionari de context.
Així mateix, l’informe internacional PISA inclou preguntes als alumnes sobre si mateixos i les seves llars per a després, per exemple, diferenciar les puntuacions mitjanes en Matemàtiques, Ciències i Lectura entre nadius i immigrants o entre nois i noies.
Totes aquestes enquestes anònimes sobre les condicions socioeconòmiques i culturals dels alumnes serveixen, segons la teoria, per a la contextualització dels resultats educatius.
Un altre assumpte diferent són les enquestes “amb nom i cognoms” i “amb clar biaix ideològic i immiscuïnt en l’àmbit privat” que s’encarreguen de vegades en algunes comunitats amb llengua cooficial, assegura per la seva banda Glòria Llac, presidenta i portaveu de Parlem Espanyol.
Es defineixen com una associació apartidista, creada per persones de diferents llocs d’Espanya per defensar els drets lingüístics dels castellanoparlants.
Precisament Parlem Espanyol i l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB) van ser els que més van denunciar l’esmentada enquesta avalada per la Universitat de Lleida. “Els pares se senten molestos per aquestes intromissions”, assegura Llac.
En el qüestionari de l’estudi suspès a Catalunya es preguntava a l’alumne de segon, tercer i quart de l’ESO: “Fins a quin punt t’identifiques amb el moviment independentista / no independentista”, amb opcions d’1 al 5.
“Fins a quin punt et sents català / espanyol / del teu país d’origen” i “Fins a quin punt et sents orgullós de ser català / espanyol / del teu país d’origen”.
El vocal de la Ceapa a Catalunya, Javier Chavanel, ha relatat que l’AMPA del centre afectat, l’institut del Morell de Tarragona, “va intervenir perquè hi hagués una reunió dels pares i la direcció de l’institut, es va celebrar i en ella el director es va disculpar “i es va dir que” no s’havia revisat el contingut de l’enquesta perquè venia d’instàncies superiors”.
Opina que “la pregunta era molt desafortunada” però recalca que “no cal fer més escarni de la situació”.
