Sis dones s’ocupen de “donar servei religiós”, substituint a capellans

Sis dones, reconegudes com a “laiques en missió pastoral”, realitzen “substitucions” davant l’absència de capellans ordenats suficients per donar servei religiós a tots els pobles de Catalunya i dirigeixen celebracions litúrgiques amb comunions prèviament beneïdes perquè ningú es quedi sense missa.

Elles són la Concepción, la Rosa Maria, la Núria, la Montserrat, la Rosa i la Lola, que tenen el reconeixement de l’arquebisbat de Tarragona, que els ha facilitat dur a terme la tasca i destaca la seva vàlua i l’oportunitat que representen per “fer més visible la feina de la dona a l’Església”.

Un mossèn a Montblanc

Comparteixen responsabilitats amb els escassos sacerdots que presten servei als arxprestats del Penedès, Urgell-Garrigues, Tarragona-Llevant, Priorat i Baix Camp, alguns geogràficament a Lleida, encara que pertanyents a l’arquebisbat de Tarragona.

“Va ser la falta de rectors la que ens va portar a descobrir el carisma de les laiques dins de l’Església. Encara que la figura va créixer per aquesta manca, i encara que ara de cop arribessin prou capellans ordenats, no es deixaria de comptar amb elles”, explica el portaveu de l’arquebisbat de Tarragona, Simó Gras.

A Àfrica i Llatinoamèrica, és més habitual la figura de les laiques que dirigeixen serveis religiosos, mentre que a Espanya i més encara als nuclis més poblats és menys freqüent

La majoria d’aquestes dones fa mitja vida que està dedicada en major o menor mesura a “assistir” a les seves parròquies, donant acompanyament a malalts, gestionant les catequesis o anant a residències, però des de fa un temps han anat guanyant pes també des del púlpit segons anaven minvant els ordenats disponibles, una funció que fa anys reconeixen era vista amb “reticències” per alguns feligresos pel fet de ser dones, si bé a dia d’avui “tothom ho viu amb normalitat”, comenta Rosa Maria Sànchez.

“La gent agraeix poder anar a una celebració litúrgica en la seva població i amb assiduïtat. Si haguessin de venir els dos rectors que hi ha no seria possible”, afegeix. Deixa clar que elles no consideren que el que fan és “missa” pròpiament, sinó “lectures de la paraula de Déu”, encara que reconeix que l’important per als creients que acudeixen a la parròquia és pregar en comunitat més enllà d’etiquetes.

Concepción Motlló, la més activa en aquestes funcions, es reparteix amb un quadrant les litúrgies d’Arbeca i les poblacions properes amb el rector de la zona. “Dissabte faig jo Arbeca i ell els Omellons i diumenge a l’inrevés. També ens organitzem així per assistir a d’altres pobles. Ens anem alternant i així pot haver-hi servei a tot arreu”.

A la celebració de la lectura d’aquest dissabte a la població d’Arbeca, coneguda per l’oliva arbequina, hi acudeixen mitja dotzena de feligresos a pesar que a les 19 hores la foscor i el fred del silenciós poble no són el major estímul per sortir de casa.

L’Església té dues grans assignatures pendents que, a més, aproparien la gent més jove: d’una banda ordenar dones capellans i, de l’altra, que el celibat no sigui obligatori sinó voluntari

La Concepción, que dirigeix la celebració de la paraula i lliura les comunions prèviament beneïdes pel rector, explica a Efe després de la celebració que fa anys que es preparen per assumir aquestes tasques i que no resulta cap problema pels quals acudeixen a l’església, en la seva majoria també dones.

La Rosa María destaca igualment que els feligresos viuen amb gran naturalitat veure una dona al púlpit i reflexiona si normalitzar-ho amb dones ordenants, davant l’absència d’homes rectors suficients, no seria una solució que caldria valorar.

Per a ella, “l’Església té dues grans assignatures pendents que, a més, aproparien la gent més jove: d’una banda ordenar dones capellans i, de l’altra, que el celibat no sigui obligatori sinó voluntari”.

Per a la Concepción, no és tan important ser o no ordenada, perquè ella diu ser “feliç” dirigint la litúrgia. “No necessito més reconeixement que poder fer el que estimo. A més, davant l’home hi ha diferències entre les persones, però davant Déu tots som exactament iguals”, apunta.

Tal és la seva devoció per ajudar la parròquia que ho ha combinat al llarg dels anys amb el seu treball de costurera i la criança de tres fills i sis néts. “De vegades no tenia amb qui deixar els néts i els he portat amb mi a la parròquia perquè em tocava fer la celebració”, indica.

Des de l’arquebisbat de Tarragona expliquen que en altres llocs, i particularment en missions, a Àfrica i Llatinoamèrica, és més habitual la figura de les laiques que dirigeixen serveis religiosos, mentre que a Espanya i més encara als nuclis més poblats és una mica menys freqüent.

El seu portaveu, afegeix que, amb tot, l’arquebisbat no llegeix l’assumpte en termes de conveniència o no d’ordenar dones, i que valoren en qualsevol cas que “aquestes persones fan un servei extraordinari i naturalment a les comunitats la gent ho rep molt bé”.

PUBLICITAT

 





Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Free Download WordPress Themes
Download Best WordPress Themes Free Download
Download Nulled WordPress Themes
Download Best WordPress Themes Free Download
udemy course download free