REDACCIÓ
Franz Kafka, el genial escriptor txec, és conegut internacional per la seva obra que traspua escenaris insòlits, a mig camí entre l’absurditat i l’angoixa existencial. Històries amb un fil narratiu que sembla no tenir sentit o, com a mínim, tenir-ne un que no entén cap dels protagonistes que busquen explicacions a allò que sembla pura filfa.
Lamentablement la política tarragonina comença a semblar-se a una novel·la kafkiana. Portem mesos, mesos!, assistint a un espectacle esperpèntic on aquells que tenen la responsabilitat de tirar endavant la ciutat (el senyor Ricomà i els seus regidors) especulen a través dels mitjans de comunicació sobre possibles ampliacions i canvis en el Govern municipal. Que si ara Junts, que si la CUP, que si els Comuns, que si canviarem una regidoria, que si l’altre… com si no tinguessin altre cosa a fer!
Ara aquest veritable vodevil ha derivat en la presumpte entrada de la CUP a l’equip de Govern del senyor Ricomà, una notícia que ha posat els pèls de punta (amb raó) a molta gent de la ciutat.
La CUP, senyor alcalde, està en contra del nostre model turístic, de la indústria química, dels fons europeus i, fins i tot, del projecte de la vall de l’hidrogen verd
Primera dada a remarcar: Tarragona serà la única capital de província del país amb la CUP al Govern municipal. Els independentistes també governen a Lleida o Girona però ni a ERC ni a Junts se’ls ha acudit allà posar als anti-sistema a gestionar, precisament, el sistema. A Tarragona sí, al senyor Ricomà li sembla una magnífica idea precisament ara que sembla que comencem a veure la llum de sortida del túnel de la pandèmia.
I que consti que la CUP, a diferència d’altres partits independentistes, no enganya ningú. Tan sols cal llegir la ponència ideològica que hi ha a la seva pàgina web. Els anti-sistema no només defensen que Catalunya ha de sortir d’Espanya, no, també diuen que hem de sortir de la Unió Europea i de l’euro que són definits com a “entitats als serveis de l’imperialisme”. Toma ja!, que diria aquell. I si sortim d’Espanya, d’Europa i de l’euro, què fem? Ens quedem fora de la realitat? La mateixa CUP ens respon, Catalunya ha d’aliar-se amb “Euskalherria i el Kurdistan”. Vatua l’olla! Considerant que ni “Euskalherria ni el Kurdistan” són realitats polítiques, llavors què? Que ningú pateixi perquè la CUP té respostes per a qualsevol contingència: Catalunya ha d’entrar a formar part de l’aliança estratègica amb el col·lectiu Alba. I això què és (us deveu preguntar)? Doncs l’aliança lliure bolivariana d’Amèrica, o sigui Cuba i Veneçuela.
Ha llegit el senyor Ricomà aquestes coses? Doncs aquestes persones formaran part del Govern de la Plaça de la Font gràcies a ell…
Sr. Ricomà, de debò considera que la incorporació de la CUP és l’únic missatge que pot adreçar a una ciutadania que està sortint de les conseqüències d’una pandèmia global?
Diguem-ho alt i clar perquè s’entengui: que en aquests moments en què es més necessari que mai apostar per la reactivació econòmica en una ciutat com la nostra amb el teixit turístic i industrial que tenim, que en aquest context, la idea brillant del senyor Ricomà sigui donar entrada a la CUP al Govern és un error polític de l’alçada d’un campanar.
La CUP, senyor alcalde, està en contra del nostre model turístic, de la indústria química que dóna feina a milers de famílies tarragonines, dels fons europeus que ha aconseguit el president Pedro Sánchez i, fins i tot, del projecte de la vall de l’hidrogen verd que va ser presentat i defensat, oh ironies de la vida!, per l’actual president de la Generalitat i dirigent d’ERC, Pere Aragonès. De debò considera que la incorporació de la CUP és l’únic missatge que pot adreçar a una ciutadania que està sortint de les conseqüències d’una pandèmia global?
Lamentablement la política tarragonina comença a semblar-se a una novel·la kafkiana
Però no caiguem en la desesperança. Queden dos anys per deixar enrere aquest mal Govern i als seus aliats que l’únic que tenen en comú i l’únic que els uneix és deixar fora al partit que guanyat les cinc darreres eleccions a la ciutat de Tarragona: el PSC. Cada cop és més clar que els i les socialistes som l’alternativa de canvi a un ajuntament que pensa només en clau nacionalista i que governa només per als nacionalistes.
I mentre el senyor Ricomà segueix alimentant els rumors sobre possibles incorporacions i canvis al cartipàs municipal quan ja ens acostem al meridià del mandat, talment que si no tingués altre feina a fer, l’astorat ciutadà tarragoní quasi pot escoltar “quan Gregori Samsa es va despertar després d’una nit agitada es va trobar al seu llit convertit en un repugnant insecte… no era un somni.” No, no ho era. És la Tarragona kafkiana del senyor Ricomà.
Rubén ViÑUALES
Diputat del PSC a Tarragona
REDACCIÓ
