REDACCIÓ
Rosa María Virolés Piñol és una tarragonina que ha fet història en el Tribunal Suprem: és la primera tarragonina presidenta de la Sala Quarta. Té les coses clares i li agrada dir les coses pel seu nom. Sense embuts ni draps calents. La Creu d’honor de l’Ordre de San Raimundo de Peñafort, passa la setmana a Madrid i als caps de setmana gaudeix del Mediterrani i del bon temps a la seva ciutat, Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca, la magistrada especialista en ordre jurisdiccional social li preguntem si la Justícia feminista o masclista. Virolés no té dubtes que que l’evolució del temps obligarà a fer canvis i no ho oblidem, insisteixo, la justícia és femenina i serà de dones.
Començo per preguntar-li si la justícia és masclista…
Podria dir que el terme masclista, aquí, no lliga gaire. El que està clar és que no hi ha una cultura de la igualtat. Si haguéssim crescut en una cultura de la igualtat, ningú ja no formularia aquesta qüestió. Cal no oblidar que la dona ha accedit més tard a la carrera judicial i això pesa.
La dona va haver d’imposar-se per guanyar terreny?
Jo en concret no he hagut de fer res més que treballar i ser professional perquè em tinguessin considerada. Si jo considero a la gent, l’inrevés ha de ser una realitat. Reconec que en alguns casos ha estat així. Particularment no he notat aquestes dificultats, però no tothom ha viscut el mateix. Jo passo olímpicament de segons quines coses.
Vostè és la presidenta de la sala quarta del TS des del passat mes d’octubre, és complicat treballar amb tant d’home, requereix un esforç?
No traiem les coses de polleguera. Treballo amb normalitat amb la gent amb qui hagi de treballar. El problema és que la sala està composta per 13 membres i en aquests moments n’hi ha 5 vacants. I això es deu al fet que no està constituït el Consejo General del Poder Judicial i per consegüent no es fan els nomenaments. La resta no és problema. La plena igualtat ja arribarà.
Quin és el seu principal hàndicap?
Cap ni un. No en tinc cap. La meva funció és continuar arreglant la justícia el màxim que pugui dins de les meves facultats.
Arreglar la justícia?
Necessitem una sèrie de mitjans perquè ho puguem fer efectiu alguns canvis. Tot aniria millor, per exemple, si a la Sala Quarta no hi hagués 5 vacants. Funcionaria amb normalitat.
Mai no he sentit cap pressió política i estic dins de l’administració de la justícia des del 1980
La justícia depèn excessivament del poder polític?
Tenim el cas del Tribunal Constitucional i del Consejo, però la resta dels òrgans de la carrera judicial diria que no. Jo no entro en aquestes qüestions i jo mai no he estat en cap associació judicial i actuo lliurement. Mai no he sentit cap pressió política i estic dins de l’administració de la justícia des del 1980.
Li agrada que diferenciïn els jutges per conservadors i progressistes?
Hauríem de preguntar a aquells que fan aquesta qualificació. Jo no sóc de cap associació. Jo no hi posaria cap qualificatiu.
Quin seria el millor qualificatiu per a la justícia del nostre país?
Faria servir les paraules de Kennedy. Jo no espero res de la justícia i jo li dono tot allò que puc i sé. Jo aporto el que puc i no demano res a canvi.
Què li sembla que una ministra afirmi i es reafirmi que els jutges són masclistes?
Jo no entro en política. Només veig que tothom parla molt d’igualtat, però des de 1978 que l’article 14 de la Constitució va establir la plena igualtat. Hi ha lleis orgàniques i integrals que també ho determinen… Quan es necessiten tantes lleis per a la igualtat i accions positives això dóna a entendre que alguna cosa no funciona…
Potser no hi ha una igualtat real i només legal…
Potser sí. Veig que ens ho han d’anar recordant… En matèria d’igualtat, trobo que ens posen totes les mesures oportunes perquè això no passi i que no hi hagi cap desigualtat.
Considera que hem avançat?
Sí, clar. No hem assumit de cap manera la plena igualtat, però anem avançant.
Encara queda molt?
Hi ha gent que apunta cap a una dècada. Jo n’estaria satisfeta que ho aconseguissin en dues. Arribarà un dia que ho veurem com una normalitat.
La justícia és femenina en tots els aspectes
A la justícia hi ha un sostre de vidre a la justícia espanyola?
És una realitat. Hi ha 5600 jutges i magistrats, d’aquests 3000 són dones. Això representa un 56% de dones. En les darreres promocions judicials, un 80% són dones. Això em porta a concloure que, tenint en compte les dades, tot això haurà de canviar a la força. La justícia és femenina en tots els aspectes.
L’estàtua símbol de la justícia està inspirada en la deessa grega Temis – la deessa de les profecies – i apareix amb els ulls tancats… Creu que s’hauria de canviar aquesta imatge?
No m’ho he plantejat mai. Sigui com sigui, el cert és que s’estan fent canvis.
En el Tribunal Suprem, no gaire…
L’evolució del temps obligarà a fer canvis i no ho oblidem, insisteixo, la justícia és femenina i serà de dones.
Jo no espero res de la justícia i jo li dono tot allò que puc i sé
Es noten aquest feminisme en les sentències?
Estem obligats, d’acord amb la Constitució, a jutjar amb perspectiva de gènere si convé. Jo m’agradaria que sempre s’hi jutgi amb aquesta perspectiva i en casos selectes.
En una sentència de les famílies monoparentals de 2 de març, potser no va ser resolta amb aquesta perspectiva, oi?
Es podria haver resolt d’una altra perspectiva i vetllant per bé del menor. Jo vaig fer un vot particular.
Els jutges tenen un paper molt important en el canvi. Les vostres sentències dicten jurisprudència…
Nosaltres resolem casos concrets. No donem principis ni dient el que ha de fer el govern ni els polítics…
Fa sentit commemorar el 8 de març?
Tal com ho celebro jo, no veig cap inconvenient en continuar commemorant-lo… El problema és quan se celebra una altra cosa que ja no és el Dia Internacional de la Dona.
Vostè és de Tarragona. Sembla que el Fòrum Judicial de Tarragona ara va de debò…
Ho sé per la premsa i pel president de l’Audiència. No tinc cap coneixement oficial. Només puc dir que és molt necessari.
Si hi ha abusos sexuals, això vol dir que aquest col·lectiu no té la cultura d’igualtat que es necessita des de la base
Diuen que en 2026 serà una realitat…
Potser sí, només cal que s’hi posin.
Creu que la justícia està massa mediatitzada?
Crec que cadascú fa la seva feina. No entraré a comentar la feina dels periodistes, tot i que hi ha coses que m’agraden o altres que no tant.
Els abusos sexuals estan a l’ordre del dia…
És una àrea que no entra dins la meva jurisdicció. Però si hi ha abusos sexuals, això vol dir que aquest col·lectiu no té la cultura d’igualtat que es necessita des de la base.
Com s’aconsegueix això?
Donant nocions de cultura per a la igualtat a aquests personatges en concret.
S’està confonent el femení amb el feminisme?
Estem en una època de polítiques actives i això fa que se’n parli molt. Quan es comenci a normalitzar la igualtat ja no s’haurà de parlar. La culpa està en la falta de cultura d’igualtat.
Com es pot resoldre la bretxa salarial?
Amb un control dur per part de la Inspecció de Treball. Sovint el problema no està en salari base, però sí en els complements.
Vostè és tarragonina. Ara que passa molt de temps a Madrid, com veu Tarragona?
Jo vinc cada cap de setmana…
Nota algun canvi?
És una ciutat que s’ha modernitzat força en l’àmbit romànic…
REDACCIÓ
