REDACCIÓ
Després d’un periple de recursos, d’entrebancs, d’haver d’enfrontar-se no només a la família, sinó també a la Fundació Nacional Francisco Franco, a la Asociación para la Defensa del Valle de los Caídos, i a la mateixa comunitat Benedictina que s’ocupa del culte religiós en aquell espai, per fi ha arribat el dia en què el dictador serà exhumat. Sense honors, sense cap reconeixement públic.
El govern socialista ha estat tenaç, no ha tirat la tovallola, per restablir la dignitat a tantes i tantes víctimes, a tantes famílies que havien de patir encara l’escarni que el seu familiar, estés enterrat junt amb el dictador.
Com deia Pedro Sánchez, quan anunciava la mesura; no es tracta d’obrir ferides, es tracta precisament de tancar-les.
Fa uns dies que llegia les declaracions d’una familiar d’una víctima del dictador, deia: treiem-lo del Valle de los Caídos, i enterrem-lo sense cap honor, i oblidem-lo.
I sí, el traurem. Aquest govern, ho ha tingut clar des del primer moment. l’hem de treure d’un lloc públic, no li hem de donar cap tractament d’honor, perquè evidentment no se’l mereix. Però no l’hem d’oblidar, ni a ell, ni a la barbàrie que va suposar el seu règim, i a tots els que el van fer possible
Hem de tenir memòria, memòria històrica.
No hem d’oblidar, perquè amb el temps hi ha qui pot tergiversar, de manera interessada, o per ignorància el què va passar. I algú pot estar temptat d’escriure un relat molt diferent del que va succeir.
Alguns diuen que és important saber què ha passat històricament per no tornar a repetir els mateixos errors. I de ben segur que és així,
Però també cal recordar, perquè massa sovint el què ha passat dibuixa una fotografia de la realitat on no hi són tots els seus protagonistes.
De vegades, aquells que es van enfrontar al terror, aquells que van lluitar per defensar els drets i la llibertat de tot un poble, no hi són en aquesta fotografia, els vencedors, els han eliminat, els han fet desaparèixer físicament, però també els volen fer desaparèixer de la memòria col·lectiva.
I és per això, pel que és important per dotar-nos d’eines que ens permetin recuperar la Memòria Històrica.
Per tenir la fotografia sencera, la que ens aporta la visió total de la realitat, històrica, però també actual.
I per això va ser tan important la primera llei que en aquest sentit es va fer, l’any 2007, com no podia ser d’altra manera, per un govern socialista, encapçalat pel President Rodríguez Zapatero.
Aquella llei, que es va anomenar de memòria històrica, però que en el seu títol sencer deia: per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, pretenia precisament això, tornar a posar a la imatge, aquelles persones que n’havien estat esborrades.
I precisament en aquesta llei, en la disposició addicional sisena, deia que al Valle de los Caídos inclourà entre els seus objectius honorar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil de 1936 a 1939, i de la repressió política que la va seguir a fi d’aprofundir en el coneixement d’aquest període històric i dels valors constitucionals. Així mateix, fomentarà les aspiracions de reconciliació i convivència que hi ha a la nostra societat.
I és evident que no es podia aconseguir aquest objectiu que determina la llei, si en un lloc d’honor del Valle de los Caídos hi seguia enterrat el dictador.
Avui, aconseguim una fita històrica, que és un pas més, fonamental, per restablir la memòria col·lectiva. Però no tot acaba aquí, hem de seguir treballant, per tornar a posar a la fotografia la imatge d’aquells i aquelles que en van ser esborrats, perquè és de justícia que hi siguin, perquè del nostre record mai n’han desaparegut.
Rosa Ma. IBARRA
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
REDACCIÓ
