REDACCIÓEstem en pre-campanya electoral. En realitat, ens passarem tot l’any en campanya. Les Formacions Polítiques perfilen les seves estratègies i els seus programes i enllesteixen les seves candidatures. Per cert, amb més dificultats que mai. El desprestigi general de la Política, no ho posa fàcil, per la reticència de la gent a participar-hi.
Ja es fan les primeres reunions amb les Entitats, ja apareixen els primers lemes. Arriba el temps de les promeses.
Bé, sempre hi ha casos especials. Alguns es passen la vida fent promeses. A Cambrils, on tenim de quasi tot, hi ha un partit que sempre diu que “si” , que promet el que demanis i que assegura “et col·locarà” quan governi. Fa quatre anys que ho fa. Té com a norma, dir el que els seus interlocutors volen escoltar. I no parlo per parlar, en tinc les proves escrites. Els seus mails.
L’ambient de campanya es nota als mitjans d’informació i a les xarxes socials. No n’estic tan segur si es nota a les llars dels cambrilencs, a les tertúlies dels bars o a les converses del carrer. Em sembla que els ciutadans tenen altres urgències. La feina, els impostos abusius, la deixadesa dels serveis municipals, la manca d’equipaments, el pèssim estat de la ciutat.
Sembla que l’oferta electoral s’ampliarà considerablement aquesta vegada. Apareixen nous partits polítics, d’acord amb els signe dels temps. Podíem fer-nos la pregunta de si és necessària tanta oferta electoral?
Un partit polític, en principi, respon a una ideologia concreta, té idees pròpies respecte les relacions socials i laborals, sobre el model de govern o el d’estat. Inclús en les formes de gestió de la governabilitat.
Bé, no sempre. Alguns ens diuen que no tenen ideologia, que només representen “al poble”. Per tant, són capaços de votar de tres maneres diferents una sola proposta. Són aquells que només es deuen al caprici del seu líder o a la voluntat de qui els paga. Quin perill.
La resta de partits, em pregunto a qui ens devem, als marcians?
Penso que, a més de ideologia, un partit que es presenta a les eleccions municipals, ha de tenir un Pla, un Model de Ciutat que hauria d’explicar als ciutadans. Què vol fer, quin programa proposa, com ho farà.
Aquí és on la majoria flaquegen. No n’hi ha prou amb quatre idees mal triades. Cal definir un Model. Si no és així, després ens trobem amb la sorpresa de que no es compleixen les promeses o el que és pitjor, que es va a la deriva durant tot el mandat. L’actual govern municipal n’és un bon exemple.
Personalment, hi afegiria un parell elements, que considero imprescindible. La Fiabilitat i la Honradesa. Són viables les propostes i les promeses? El que diuen, s’avé amb el que fan o han fet? Tenim memòria suficient per poder fer comparacions?
MES, Moviment d’Esquerres vol jugar a la divisió dels partits amb ideologia, clara i precisa. En aquest cas, el socialisme democràtic que promou la llibertat, la igualtat i la justícia social, d’àmbit d’obediència estrictament catalana. Un partit ha de preocupar-se primer, pels seus veïns, pels ciutadans del seu país.
Un partit amb un Pla de Ciutat basat en quatre eixos fonamentals, Els Serveis i Equipaments que hem de recuperar, La Gestió propera i fàcil cara el ciutadà, fiable i honrada. L’Exigència davant les altres administracions dels nostres drets i l’acompliment de tots els compromisos adquirits, i l’assoliment del paper clau de Lideratge Territorial que ens pertoca. Ho teníem i en només quatre anys, l’actual govern ho ha dilapidat. Cal Recuperar Cambrils.
I amb una candidatura jove, de persones compromeses amb la ciutat, les seves Entitats i Associacions. Davant el descrèdit de la mala política, recuperem la Política de Proximitat. Cal Recuperar Cambrils.
Robert BENAIGES
MES (Moviment d’Esquerres de Cambrils)
REDACCIÓ
