REDACCIÓ
Un any més commemorem el Dia Internacional de la Dona. Uns hi afegeixen el qualificatiu de treballadora. Però avui em pregunto si cal celebrar aquesta efemèride. Soc dels que opina que no. De fet, estic en contra de totes les commemoracions d’aquest tipus. Entenc que cal lluitar per la igualtat i l’oportunitat. I que això hauria de ser quelcom que anés més enllà del dia 8 de març.
No sé si sabeu que ningú se’n recorda de celebrar el Dia Internacional de l’home, que es commemora el 19 de novembre. I el cert és que ningú el troba a faltar ni el reclama. Doncs bé, jo penso que no hauria de ser necessari celebrar el Dia de la Dona. En un país normal, la dona ha de ser igual que home i tenir les mateixes oportunitats, deure i drets. Ni més ni menys. El problema és que encara arrosseguem episodis masclistes, misògins i discriminatoris que calen abolir i erradicar de la nostra societat.
Però crec que la manera d’enfocar la lluita està equivocada. La dona no pot pretendre ser tractada com un home i comportar-se com un home. Ha de ser dona i comportar-se com a tal amb les seves diferències. Per això em rebel·lo contra les «feminazis», aquelles persones que, de forma radical, imposen o només busquen brega i confrontació.
La dona ha d’ocupar el seu espai, però no deixar mai de ser dona. Part de la solució implica educar, conscienciar i respectar la dona com a ésser humà. I aquesta educació comença a casa i continua a l’escola. Si no optem per una actitud pedagògica, no arribarem mai enlloc per més celebracions que hi hagi. I aquí les dones hi tenen un paper important, preponderant. Sense la seva persistència i persuasió no arribarem mai a una societat equitativa que respecti els drets bàsics. Per això els esforços han de continuar. Però no hi haurà canvi de paradigma sense la col·laboració dels homes.
No podem confondre l’apoderament de la dona amb debats sexistes estèrils. Si insistim en aquest aspecte, donarem peu a discursos nocius i a guerres que només conduiran a l’enfrontament. Hem d’insistir que no s’ha de tractar les dones de manera diferent només per ser dona. Se l’ha de tractar de la mateixa manera que es tracta un home. No és important si porta pantalons o falda… És fonamental que s’entengui que les necessitats han canviat i, per tant, cal actualitzar les realitats. Fan falta reflexions responsables i inclusives per aconseguir un feminisme global i transversal. El dia 8 de març hauria de servir per escoltar i per deixar precedent que les veus que s’aixequin seran escoltades. Perquè les dones sàpiguen que si hi ha abús, discriminació o injustícia, han de parlar. També fomentar debats positius i conciliadors.
Estic radicalment en contra del feminisme radical i condemno tota mena de masclisme, per més minso que sigui. Vull continuar tractant una dona de la mateixa manera que tracto un home. El canvi no passa, crec jo, per entrar en el ridícul de saludar ‘tothom’ i tothoma perquè ningú s’enfadi ni ferir susceptibilitats. L’important és que no se’ns en vagi la castanya… Sigui com sigui, feliç Dia de la Dona, treballadora o no.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
