REDACCIÓ
A Catalunya, ara mateix, es pot parlar de tot menys de calma i de seny. I no em refereixo només a l’estat d’ànims – exaltats, per cert!!! – de la ciutadania. Els polítics, per anomenar-los d’alguna manera, no són capaços de cercar solucions a un conflicte que comença a incrustar-se amb les conseqüències econòmiques, socials i cíviques que això comporta.
En pocs dies entrem en campanya i tinc la sensació que la ‘cosa’ anirà a més, ja que a alguns candidats moure’s en el fang és el millor que els pot passar. És trist que algunes formacions polítiques es pleguin de braços perquè els fa por perdre votants. Per tant, el més segur és que fins al dia 10 de novembre ningú no vulgui fer res per raons electorals i electoralistes. I el pitjor de tot és que es barreja la política amb altres esdeveniments.
S’ha perdut la sensibilitat social i la solidaritat. És lamentable que el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, es passegi per tota Espanya oferint comicis i no trobi temps per desplaçar-se, per exemple, a l’Espluga del Francolí per conèixer ‘in situ’ les conseqüències de la fúria de la ‘gota freda’. Confesso que l’actitud (o millor dit les darreres actituds) de Pedro Sánchez m’han sorprès negativament. M’ha decebut. Vaig arribar a pensar – pobre de mi!!! – que l’actual president del govern en funcions era diferent, que tenia més sensibilitat i humanisme que la resta de líders polítics espanyols. Mare de Déu, que equivocat estava.
Pedro Sánchez ens ha venut fum i hipocresia. No ha fet cap pas per solucionar, eficaçment, el conflicte institucional entre Catalunya i Espanya. Pitjor encara: se n’ha aprofitat dels actes protagonitzats pels més radicals per treure’n benefici electoral. El president del govern central té les competències d’apaivagar els ànims i de fer els possibles i impossibles per calmar les aigües i no a l’inrevés. Fa temps que s’hauria d’haver assegut amb el desastrós i imprudent Quim Torra. I a ell i no a través dels mitjans de comunicació hauria d’haver-hi posat els punts sobre les is i parlar clar, però mai fugir al diàleg que a ell tant li agrada proclamar.
La guerrilla ciutadana que hem vist als carrers de Catalunya és conseqüència de la judicialització de la política i de la desídia i irresponsabilitat dels nostres governants. És fonamental que els polítics s’allunyin dels focus mediàtics i vulguin cercar una sortida pacifica a un conflicte que ja dura massa temps enquistat en l’agenda política i que està provocant desassossec entre la ciutadania, sobretot la catalana.
Espero i desitjo que durant els cinc dies de campanya, els candidats optin per la construcció de ponts i que no es converteixin en incendiaris per evitar una tardor (encara) més calenta.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
