REDACCIÓ
Pedro Sánchez, finalment, ha baixat del ruc i ha entès que l’arrogància i la supèrbia no porten enlloc, almenys en política. Després de menystenir, de manera insultant, el president d’Unidas Podemos, no ha tingut cap més remei que segellar un acord que li permeti liderar un govern que, finalment, serà de coalició.
L’estratègia de Sánchez li ha sortit malament. Es pensava que desterrar la mòmia del dictador i no agafar el telèfon al president de la Generalitat el catapultaria cap a la majoria absoluta. Es va equivocar i me n’alegro.
El Pedro Sánchez que va estar a l’oposició no té res a veure amb el cap de l’executiu. Potser ha perdut la noció de la realitat i de les responsabilitats que representa el càrrec institucional que ocupa. Anar contra els independentistes, arraconar-los, amenaçar-los amb la justícia i reprimir-los amb les forces policials no contribueixen a la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya.
El «no és no» no és eficaç en la política, perquè sempre hi ha camins i postures per matisar. La paraula diàleg no ser una peça d’intercanvi quan s’ofereix buida de contingut. Pedro Sánchez necessita tornar a recuperar el sentit comú i escoltar les propostes dels independentistes.
Per què es té por al diàleg? Ha de tornar a imperar el sentit comú. Aquest conflicte no es resol a bastonades, aplicant el 155, enviant més antiavalots o tancant les fronteres i tallant carrers. La solució implica, obligatòriament, asseure’s en una taula, independentment de la postura o el passat del nostre interlocutor. No es resol res ficant més gent a la presó, però tampoc desobeint les ordres del Tribunal polític com és el Constitucional. Si Sánchez dimiteix de les seves responsabilitats, el poble les assumirà i llavors aquest, a banda d’imparable, serà ingovernable.
Venen temps difícils. El conflicte social continuarà i els carrers s’ompliran quan el president Quim Torra sigui inhabilitat. Sense una Catalunya calmada, el govern d’Espanya tampoc assossegarà. Ara més que mai cal sentit d’estat i seny. Vox cridarà, però els seus exabruptes no han d’entorpir cap negociació i cap obertura al diàleg. És imprescindible escoltar les inquietuds d’aquells que volen marxar d’Espanya, tant si són dos com tres milions. Ja hem vist què li ha passat a Albert Rivera, i de retruc a Ciutadans, després de perdre 2 milions de vots… Catalunya no pot convertir-se en l’escut perfecte per amagar la incompetència política… O dialoguen o aquesta terra es convertirà en un infern, on la pau social i la convivència acabaran sent una utopia.
Ricard CHECA
És periodista
REDACCIÓ
