REDACCIÓ
Es nota que hi ha eleccions a la cantonada. A més a més, s’olora. Es pot palpar el nerviosisme i el neguit dels partits que ja han engegat la maquinària electoral. Mentre hi ha formacions que estan encara decidint els seus caps de llista, d’altres comencen a publicitar, amb grans parangones i rebombori mediàtic, els seus fitxatges estrella.
Les eleccions del 28 de maig, s’intueixen complicades perquè, a hores d’ara, en les grans ciutats, tot està en obert. No hi ha un guanyador clar i on sembla haver-hi un candidat favorit, s’imposa el dubte si hi ha prou majoria per formar govern.
L’altre dia, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va proposar que la llista més votada hauria de confeccionar el govern local. Estic totalment d’acord. Entenc que els pactes postelectorals no haurien de pervertir la voluntat de la ciutadania.
No respectar la llista més votada pot contribuir a la frustració i aconseguir que els electors considerin que anar a votar és una pèrdua de temps. Fet que pot ajudar a accentuar el divorci i la fractura entre el ciutadà i la política. Els pactes polítics haurien de servir per a ‘potenciar’ i tirar endavant projectes de ciutat, però mai per a ‘robar’ governs i frustrar la legitimitat popular.
Ens falten líders i gent que sigui capaç d’aixecar els ànims d’un electorat que pateix desencís
D’altra banda, tot i que estic d’acord amb rejovenir la classe política, entenc que per a dedicar-se a la res publica s’hauria de passar alguns filtres. Si fessin això evitaríem veure alguns governs que, més que res, fan pena. Els partits estan presentant ara les seves llistes i molts aposten per ‘vendre’ el seu número 2 com un trofeu. És correcte? No ho sé, i tampoc em vull ficar en aquests jardins, però potser hauríem d’intentar que la popularitat no fos l’únic ingredient a tenir en compte. La capacitat de gestionar, de relacionar-se, de prendre iniciatives i la seva visió de ciutat (en un global) haurien de ser tinguts en compte.
Crec que no necessito repetir que estic en desacord amb les llistes cremalleres. No s’hauria de ficar dones en les candidatures només pel fet de ser dona. La governació requereix gent experimentada, amb vocació, entrega i esperit de servei públic, independentment del sexe. Hi ha candidats i candidates que són professionals en el sector privat, però desconeixen la maquinària (pesada) de l’administració.
Estaria bé que els candidats no entenguin la política com un sacrifici. No haurien de dir que s’aventuren en el món de la política perdent diners. Gent així no ens fa falta. No els volem
També estaria bé que els candidats no entenguin la política com un sacrifici. No haurien de dir que s’aventuren en el món de la política perdent diners. Gent així no ens fa falta. No els volem ni els desitgem. Volem persones que, tot i perdre diners, volen millorar la seva ciutat i aportar el seu potencial personal. Si no és així… millor que es quedin a casa o remenant la cua pels passadissos dels seus partits.
A hores d’ara, per més que m’esforci, sóc incapaç de predir el que passarà el 28 de maig (en les grans ciutats). Però és cert que, ara com ara, no hi ha cap partit ni cap projecte que m’il·lusioni o m’exciti excessivament. Ens falten líders i gent que sigui capaç d’aixecar els ànims d’un electorat que pateix desencís i desconfia de la classe política en general. Els programes electorals són importants, però el líder i la seva actitud són fonamentals.
Venen temps difícils i veient els candidats proposats he de confessar que tranquil, tranquil… no n’estic. Almenys per ara…
Ricard CHECA ✍🏽
Periodista
PUBLICITAT
REDACCIÓ
