REDACCIÓ
Aquest divendres fa set mesos que Tarragona va viure una explosió mortal en una planta química de la Canonja. Es tracta d’un fet gravíssim i que ens hauria d’induir a la reflexió col·lectiva de les mesures de seguretat que s’haurien d’exigir a la petroquímica.
Durant aquests mesos molt s’ha dit, escrit i especulat sobre l’accident fatídic. Curiosament, els dubtes continuen i la impotència dels familiars de les víctimes i dels afectats també. La justícia continua investigant per depurar la responsabilitat penal de l’empresa Iqoxe. La planta, per la seva banda, es limita a blanquejar la seva imatge i a encarregar informes que, amb tot el respecte pels seus autors, no ajuden a clarificar res de res (almenys sobre allò que va passar el passat 14 de gener).
L’opacitat informativa ha estat el denominador comú en tota la posada en escena per part de l’empresa. Cap responsable d’Iqoxe – amb cara i ulls – no ha donat les explicacions necessàries i oportunes. Tampoc sabem si s’ha reunit personalment amb els familiars i amb els damnificats de l’explosió. Ans el contrari, sembla ser que han optat per presumptament pressionar, perseguir i fer xantatge als representants sindicals o a tots aquells que s’aparten del discurs oficialista.
A la interlocutòria judicial n’hi ha per a sucar-hi pa i òbviament mereix una lectura pausada. El modus operandi de l’empresa deixa molt a desitjar, ja que segons la jutgessa no s’ha respectat importants mesures de seguretat (també en l’àmbit laboral) a causa de l’afany del benefici econòmic. És obvi – i el que digui el contrari menteix – que la prepotència, la poca empatia i la foscor adoptades per la direcció d’Iqoxe perjudica i molt la resta de la petroquímica.
En aquest riu de contradiccions, de poca transparència i de supèrbia, els dirigents de la polèmica empresa enfanga la credibilitat de tot el sector químic instal·lat a Tarragona, els que són escrupolosos i els que són més menfots. L’AEQT, sense ‘comer ni beber‘, s’ha vist empentada cap a l’abisme del descrèdit. I el cert és que ningú pot alçar la veu o contrariar els ‘senyors’ d’Iqoxe perquè el seu producte és essencial. I és per això que el silenci ha esdevingut el gran protagonista en el sector. Aquest silenci no vol dir que tots estan d’acord o aplaudeixen la manera de fer o actuar d’Iqoxe. Que va.
El problema és que l’empresa dels Srs. Morlanes i Leal encara ara, té la paella pel mànec. Ja arribarà el moment en què sabrem el que pensa cada empresa que dibuixa el puzle petroquímic a Tarragona. Però cal donar temps al temps.
Ara cal esperar el dictat de la justícia – esperem que la jutgessa sigui realment valenta i independent – i aconseguir que el sector sigui (encara) més segur. Ens hem de posicionar al costat de les famílies i fer els possibles que l’asseguradora s’espavili i faci front a tots els danys provocats arran de l’incendi.
Entre tots haurem de fer els possibles que aquest accident no passi impune. I els de fer que els ‘senyors’ d’Iqoxe baixen del seu pedestal i assumeixin les conseqüències de la seva avarícia i responguin davant la justícia. No oblidem que ha mort persones i que s’han comès delictes mediambientals. Algú tindrà el que s’ha de tenir per demostrar que els diners no sempre són la solució. Confiem en els investigadors (autèntics valents) i en la justícia. Ja n’hi ha prou d’impunitats… Esperem que arribi l’hora de la veritat i que les pressions o els xecs en blanc no continuïn fent de les seves…
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
