REDACCIÓ
Josep Andreu finalitza una etapa professional al Port de Tarragona i Josep Maria Cruset una altra com a alcalde de Riudoms. Cruset arriba a la presidència de l’Autoritat Portuària amb el repte de mantenir el mateix nivell que el seu predecessor. I no serà una tasca fàcil. Andreu deixa el llistó molt alt.
Podríem dir que l’encara president del Port se’n va entre aplaudiments, elogis i reconeixements. S’ha sabut guanyar l’estima i el respecte dels responsables polítics, de la comunitat portuària i fins i tot dels veïns. El fet d’haver-se allunyat dels colors polítics per prioritzar la gestió assertiva i responsable l’ha ajudat molt.
No podem oblidar que Josep Andreu va saber fer-se estimar, va dedicar-se de cor i ànima al Port i, sobretot, va intentar – no ho ha aconseguit del tot – despolititzar l’ens portuari.
La marxa de Josep Andreu no agrada, pràcticament, a ningú, encara que, ara, tothom digui que sí. No podem oblidar que Josep Andreu va saber fer-se estimar, va dedicar-se de cor i ànima al Port i, sobretot, va intentar – no ho ha aconseguit del tot – despolititzar l’ens portuari. El seu dinamisme, la seva capacitat de treball i diàleg han estat ingredients fonamentals per poder revitalitzar i modernitzar un barri i canviar aspectes de la baixa de la ciutat que, en algunes ocasions, eren competència de l’ajuntament. Josep Andreu s’ha convertit en un home de ciutat. Ha deixat petjada.
Josep Maria Cruset no ho tindrà, almenys ara, massa fàcil. Entre abraçades, somriures i promeses de lleialtat, algun ganivet li clavaran. És un polític de raça i un home que no amaga les seves ideologies. No amaga el llaç groc en defensa d’una causa que considera injusta, però es compromet a seguir la feina iniciada per Josep Andreu.
Perquè el seu pas pel Port sigui un èxit necessitarà quelcom més que una llicenciatura o un màster en química. Li farà falta mà esquerra, sentit comú i que, en alguns casos, deixi de banda l’egocentrisme. És cert que a la motxilla porta l’experiència d’haver governat l’ajuntament de Riudoms, però l’Autoritat Portuària és més complex, delicada i fins i tot perillosa.
Al Port hi ha moltes confluències d’interessos econòmics, polítics i socials. Cruset haurà de barallar-se i afrontar-se, si vol defensar el Port, amb alguns barons del seu partit. I el conseller – que el dia de la seva presentació oficial li dibuixava un futur rosa – segurament li exigirà un peatge.
Josep Maria Cruset no ho tindrà, almenys ara, massa fàcil. Entre abraçades, somriures i promeses de lleialtat, algun ganivet li clavaran.
Si Cruset està disposat a fer que el Port faci de Port, guanyarà punts i això farà que el seu mandat sigui exitós. És obvi que la premsa també contribuirà a aquest èxit o el sepultarà en el terreny del fracàs. La vida de Cruset no serà fàcil, però tot dependrà d’ell.
La presidència del Port podrà ser un present de reis (Ops!!! Ell és republicà) o un regal enverinat. Confio que ho farà bé. Tant a ell com a Josep Andreu cal desitjar molts encerts. Si ho fan bé, tots hi sortiran guanyant, sobretot el territori.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
