RICARD CHECA: Espanya i Marroc, condemnats a entendre’s, sí o sí

El que està passant a Ceuta ens preocupa o ens hauria de preocupar a tots. I quan dic a tots em refereixo al més ampli sentit de la paraula. Evitaré cercar culpables i responsables en aquesta ‘guerra’ política i diplomàtica. Posaré l’accent en la crisi humanitària que hi ha darrere de tot aquest embrolli. No cal massa astut ni un crac en anàlisi política per adonar-se que la política internacional de Pedro Sánchez – sobretot amb el Marroc – pateix d’una estratègia clara, sobretot quan estem parlant de relacions entre dos països d’interès aliats i de bon veïnatge.

La malaptesa i l’arrogància del govern espanyol ens ha conduït a uns quants errors diplomàtics. I no només amb el Marroc. Fins al dia d’avui, el president dels Estats Units, Joe Biden, encara no ha trucat a Pedro Sánchez, Pot ser es tracta d’un fet aïllat (i pot tenir les seves justificacions), però no deixa de ser simptomàtic. Dit això, m’agradaria centrar-me en el desastre de Ceuta. Desconec si la gota que ha fet vessar el got és l’acollida (al·legadament per raons d’índole humanitària) del líder del Front Polisario, Ibrahim Ghali. En el meu parer, España es va equivocar i va actuar amb arrogància. No podem oblidar que Ghali té causes judicials pendents (entre elles de lesa humanitat)… França es va negar acollir el polèmic líder del Front Polisari. Per alguna raó serà…

No podem ignorar que l”estrès‘ en les relacions entre Espanya i el Marroc s’accentua a mesura que passen els mesos. De fet, la trobada entre Sánchez i el monarca alauita encara està pendent, tot i que la Moncloa ha trobat en la pandèmia del coronavirus l’excusa perfecta.

França es va negar acollir el polèmic líder del Front Polisari. Per alguna raó serà

Les imatges que hem pogut veure en els darrers dies de l’arribada massiva de migrants a Ceuta són d’un crueltat indescriptible. Tots dos països estan jugant amb el dolor de la gent (la més vulnerable i necessitada) per mesurar forces.

Puc arribar a entendre que el Marroc estigui enfadat amb l’acollida de Brahim Ghali, però discordo de la presumpta deixadesa de funcions de la policia marroquina en les fronteres. Estem parlant de persones, d’éssers humans i no d’animals. Cada una de les persones que intenta arribar (de forma desesperada) a territori espanyol (arriscant la seva pròpia vida) representa una història, un drama… A mi personalment em fa molt de mal veure com els indescriptibles representants de Vox parlen d’invasió i demanen que s’apliqui la força. A aquests senyors, execrables, els aconsellaria a fer política de la bona, allunyada de l’odi, del populisme i de l’enfrontament.

La política espanyola està fallant i això afecta també a Vox que, malauradament, no deixa de formar part ja d’aquesta casta política. És molt fàcil atacar, criticar, amenaçar i fer-se el valent quan s’està agafat a la mamella de l’estat i que (treballis o no) cobris a final de mes. A aquests polítics (de la discòrdia) els hi demano empatia, solucions, responsabilitat… Si no sóc capaços haurien de plegar pel bé de tots.

El drama humà no entén ni de banderes ni de llengües. Estic convençut que ningú planteja abandonar el seu país, deixar enrere la seva família i posar en risc la seva pròpia vida si no confia que el seu somni (d’un futur millor) està a la cantonada. En aquesta ‘guerra’ diplomàtica és imprescindible sentit comú i no pensar en qui guanya o qui perd.

La pobresa no entén de política ni de banderes. El pitjor enemic dels Drets Humans són els polítics de pacotilla.

Cada país ha de fer el que li pertoca, assumint les seves responsabilitats, però per damunt de tot evitar jugar amb el drama dels éssers humans que acaben sent sempre els damnificats. La pobresa no entén de política ni de banderes. El pitjor enemic dels Drets Humans són els polítics de pacotilla.

Ara és el moment de demostrar altura de mires, d’actuar amb responsabilitat i pensar en aquells que són capaços de morir perquè confien que el futur els reserva una (altra) oportunitat. Ha arribat l’hora d’apartar els orgulls i seure a dialogar i pensar en aquells que estan patint, recordant que no són pura mercaderia política. Ens mereixem aquests polítics? Cadascú que respongui en silenci per no tenir conseqüències.

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Download Premium WordPress Themes Free
Premium WordPress Themes Download
Download Premium WordPress Themes Free
Download Best WordPress Themes Free Download
udemy course download free