RICARD CHECA: És delicte voler votar?

Si no he d’entrar en detalls, he de dir que la ja anomenada ‘Diada del sí’ va ser exemplar. Una festivitat de la qual la majoria dels catalans podem estar orgullosos.

Dic la majoria perquè hem de tenir en compte que més de 6 milions no van poder o no van voler, amb la seva presència, omplir encara més els carrers. El ball de xifres és normal i esperat. Per tant, no cal perdre el temps amb discursos justificatius ni reiteratius. El que em preocupa és que el govern central no faci un pas endavant en el diàleg i es perpetuï en l’esglaó de l’amenaça, contribuint a la confrontació.

L’ambient que es respirava el passat dilluns a Barcelona era indescriptible i posava la pell de gallina. No per cridòries, per les pancartes o per les consignes independentistes. Que va!!! Els movia una altra cosa: l’esperit català i la voluntat d’expressar-se (sobre el futur del nostre país) a través de les urnes. No dubto que s’estigui fent alguna cosa malament i que, fins i tot, s’estigui contravenint alguna disposició legal o fregant la frontera d’allò què disposa la Constitució espanyola. Però, em pregunto: és delicte voler votar?

El govern central s’equivoca quan impedeix que els catalans s’expressin en les urnes. Rajoy hauria de permetre el referèndum i utilitzar totes les armes (que diu que té al seu abast) per convèncer que el NO és la millor opció. S’equivoca quan vol entorpir un acte democràtic amb l’amenaça judicial i policial.

El diàleg era la solució. Parlo en passat, perquè un cop més, Rajoy arriba tard. La maquinària per la consulta d’autodeterminació ja està en marxa i aturar-la, a hores d’ara, és pràcticament impossible. Rajoy no sap negociar ni vol entendre les preocupacions i inquietuds del poble català. Ha de saber entendre el clam popular i evitar menysprear el milió de persones que va sortir al carrer, insatisfetes amb les seves polítiques i cansades del seu despotisme. Si Mariano Rajoy substituís la supèrbia per l’empatia, les coses no arribarien a aquest extrem i tot seria molt més fàcil. És clar que el govern de Puigdemont també podria afluixar «la marxa» per evitar el xoc de trens, però no podem oblidar que el president català –tal com ja va fer Artur Mas – va proposar negociar millores per Catalunya i Rajoy– que aleshores tenia majoria absoluta– va fer-se l’orni o el gallec.

No sé què passarà fins al proper 1 d’octubre, però no tinc dubtes que la calma tensa que es viu pot acabar transformant-se en un polvorí amb conseqüències imprevisibles. Vull que la Diada del 2018 recuperi l’esperit del poble català, independentment si un defensa els colors de l’estelada o de la senyera. Hem de fer el possible per aconseguir que la Generalitat i el govern central s’asseguin i recordin que tant un com l’altre estan al servei del poble que no hauria d’estar mai enfrontat.

Rajoy ha ordenat cercar les urnes, estic convençut que les podrà trobar el dia 1 d’octubre als col·legis electorals. Retirar-les o fer que els Mossos impossibilitin que els catalans decideixin democràticament quin país volen és una actitud digna de règims passats. Jo també penso que «referèndum és democràcia».

Ricard CHECA
Periodista