REDACCIÓ
En quin punt es troba el procés sobiranista? L’independentisme ha anat perdent adeptes? Hi haurà referèndum el pròxim 27 de setembre? El president Puigdemont té el suport parlamentari suficient per tirar el procés endavant? La independència de Catalunya, a qui interessa més i a qui menys? Aquests són alguns dels interrogants que molts catalans es formulen massa sovint. I les incògnites sorgeixen, sobretot, perquè hi ha dubtes substancials.
La persecució politicojudicial protagonitzada pel govern de Rajoy i el Tribunal Constitucional no contribueix per a res a calmar els ànims dels ciutadans, però la desobediència tampoc no és la sortida. El cert és que ens trobem en un cul de sac, en una cruïlla perillosa, i qualsevol moviment polític pot tenir conseqüències imprevisibles. Per això s’han de donar passes fermes i decidides i tenir el suport social i legal. La llei preveu mecanismes que ens condueixen al camí de la ruptura, tot i que la factura a pagar pot ser massa costosa.
Si no hi ha una decisió clara i un líder creïble, el procés pot fer aigües, perquè una part important dels independentistes ja comença a disgustar-se i a perdre la paciència i la llista d’indecisos comença a engrossir-se.
La meva opinió sobre el procés és coneguda, però hem de ser realistes i honestos. Mentre no s’expliquin cabdalment els avantatges i inconvenients de la ruptura, el procés no tindrà peus per tirar endavant. I això no es deu al fracàs de ningú en concret, sinó de tots els partits independentistes. Hi ha massa egos.
La gent vol saber què passarà amb les seves pensions, si perdran poder adquisitiu, si trobaran feina… en fi… si milloraran la seva qualitat de vida. Si això no ho tenen clar, el seu vot en un hipotètic referèndum independentista serà, òbviament, negatiu, perquè, al cap i a la fi, imperarà el «més val boig conegut…».
El judici contra Artur Mas i les exconselleres pel 9N i la hipotètica inhabilitació de Carme Forcadell i altres alts càrrecs podran agitar l’ambient social, però això no serà suficient per fer canviar la posició del govern ultracentralista de Mariano Rajoy i del polititzat Tribunal Constitucional.
El 2017 serà, en definitiva, un any perdut en relació a l’independentisme. Hi haurà molt de soroll i molta política, però poca concreció. I és injust que els polítics demanin al poble que faci una feina que és exclusivament de la seva competència.
Em temo que el 2017 no serà l’any en què Catalunya i la independència es donin la mà per emprendre un nou camí.
Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’
REDACCIÓ
0 comments
jaja
11 Gener, 2017 at 12:18 pm
ni el 2018, ni 19, ni 20, ni 21…………………………….