La (bona) convivència és una suma d’ingredients. És, en definitiva, pensar en el benestar el veí. Només és possible conviure en pau si cadascú empatitza amb l’altre i, encara que no li faci la vida fàcil, que no la compliqui.
És allò de portar la nostra llibertat fins on no molesti al veí. Doncs bé, si apreciem la foto que ens ha enviat un lector (C.Moreno), ens adonem que l’egoisme no contribueix a la bona convivència. I sovint més que l’empatia, cal educació i respecte.
No és de rebut que una ciutat com Tarragona, on és extremadament difícil aparcar, una moto ocupi un lloc destinat a un cotxe i sense pagar. Aquests episodis d’egoisme sembla que individualment no fan mal, però si els sumem tots, ens adonarem que cada vegada més per actituds com aquesta no fem fàcil la vida dels altres. Potser caldria una mica més de reflexió sobre el civisme. Una persona amb molts estudis no necessàriament és la més cívica. Oi?