REDACCIÓEl progrés i l’esport van néixer a la mateixa època de la mà de la burgesia, dels fills de la burgesia,el seu impacte va traspassar les classes socials i en pocs anys la pràctica esportiva es va estendre per molts àmbits.
El pas dels anys varen fer de l’esport una activitat important on la seva pràctica i els espectadors l’han convertit en un veritable motor de la societat.
L’Esport avui té diverses vessants que no sempre son compartides per tothom, la seva pràctica és la més important , l’esport escolar i el federat son el pal de paller, també cal tenir en compte l’esport de lleure on la majoria dels seus practicants fan l’esport – salut, i l’esport professional.
Si ens parem a pensar un moment probablement l’esport és de les poques coses que aglutinen a moltes persones de tota condició i edat i jo encara vaig més lluny com a mínim a cada replà de cada escala segur que hi ha una persona que fa esport i si ens hi fitxem més trobarem que l’esport integra i cohesiona.
Però cal també, tenir en compte que una activitat com la que he descrit té punts febles, i no admetre-ho debilita la posició dels integrants del món esportiu en general i particularment dels seus dirigents.
La temptació de utilitzar l’esport per a finalitats no estrictament esportives ve de lluny, i hi ha qui té una tàctica més sibil·lina i posen al mateix sac l’esport professional, com si fos una activitat sospitosa, i l’esport escolar i el federat, tot i negant-ho, però el que si que diuen i repeteixen son tots els mals que comporta fer costat a l’esport professional, quan mai els hem vist per cap instal·lació esportiva ni per cap competició ni escolar ni federada . Atrevint-se a pontificar del que cal o no fer. Segur que amb l’urbanisme i el medi ambient no s’ atreveixen.
l’Esport no es mereix que se’l tracti amb lleugeresa, a més del que he escrit més amunt també és una activitat econòmica cada cop més important .
Segurament que no sempre s’han fet les coses del tot bé, però això no treu que es carregui al damunt de la gent de l’esport les deficiències d’altres, segur que en altres àmbits també se n’han produït no es qüestionen.
La racionalització a .l’hora de fer equipaments ha servir per a fer-los be, però fer-los. Ja no val callar i després criticar. No tot es dolent dins l’esport professional, aquells que qüestionen les ajudes públiques haurien de posar al damunt la taula totes les altres i no ho acaben de fer, això que alguns s’han fet grans amb la subvenció.
Aquest ha d’esser al meu entendre el principal objectiu, les institucions, els clubs etc, han de lluitar pel be de les persones i des del món de l’esport tots hi posem el coll des de fa molt de temps i puc assegurar que inclús en pitjors moments ja passats, les persones que cada dia ens van ensenyar a estimar l’esport ho varen fer d’una manera altruista dedicant hores, dies i anys a canvi de veure com els i les joves aprenien els seus valors, i els professionals se’ls hi reconeixia la seva vàlua.
Pere VALLS
REDACCIÓ
