REDACCIÓ
L’acord que fa uns dies van presentar els ajuntaments de Reus i Tarragona en matèria de transport ferroviari conté diversos elements positius, el més important dels quals és que s’hagi produït. Tenim un territori on és difícil trobar exemples de treball conjunt de diversos municipis al voltant d’objectius que el vertebrin i, en aquest sentit, el ferrocarril ha estat tradicionalment més un àmbit d’incògnites que no pas de propostes concretes. No cal menystenir, doncs, que aquest cop les dues ciutats més destacades de la nostra conurbació hagin trobat un llenguatge comú.
Analitzant el contingut de l’acord es fa palesa la intenció de sumar propostes, de manera que cada una de les ciutats demana aquelles coses que creu importants i l’altra es compromet a no oposar-s’hi, però també es fan propostes conjuntes que beneficien a ambdues ciutats i de retruc a tot el Camp de Tarragona.
Els punts més destacats estan dedicats a aconseguir una millora substancial de la principal demanda dels usuaris: la connexió amb Barcelona. Es fan tres propostes esglaonades : combois directes, connexió provisional entre la xarxa convencional i l’alta velocitat i enllaç amb l’alta velocitat al Gaià. En segon lloc s’apunta , encara que sigui a mig termini, que les mercaderies circulin per l’interior. Implícitament s’accepta el tercer carril.
En el capítol de les estacions ja es veu més clarament la suma de demandes: Reus demana una estació d’alta velocitat a l’aeroport i el baixador de Bellissens; Tarragona demana que l’estació urbana mantingui els serveis i dues estacions més, a Llevant i a Ponent. Finalment, i no és una qüestió menor, es reivindica la construcció del tramvia, una vella demanda de tots els municipis.
Els interrogants, les imprecisions i els dubtes venen, però, de part de la Generalitat. La interpretació que de tot plegat en va fer, durant l’acte de presentació dels acords, no convida precisament a l’optimisme. Quan la Generalitat parla de planificació ferroviària tot s’acaba remetent a un futur indeterminat, sense compromisos concrets.
No sabem si la connexió amb l’alta velocitat és farà a la zona del Gaià o més cap al nord, lluny dels beneficis que pot dur a les nostres comarques. No sabem com es realitzarà el trasllat a l’interior del pas de mercaderies, no sabem quin model tenen pensat per al tramvia…
Sabem, en canvi, que el territori pot patir pèrdues irreversibles. Desmantellant la línia entre Cambrils i Salou, fent desaparèixer l’estació urbana de Salou i traslladant-la al baixador de Port Aventura, reduint el número de trens cap a Barcelona, fent cas omís de les propostes de noves estacions, desconnectant l’estació “intermodal” de l’aeroport de la xarxa de rodalies, retirant els trens del llarga distància de l’estació urbana de Tarragona i consagrant en el paper d’estació definitiva la de l’AVE del Camp de Tarragona, amb la seva ubicació excèntrica i els greus problemes d’accés que presenta.
La Generalitat, en definitiva, opta pel mínim esforç i pel mínim compromís, mentre els ajuntaments intenten fer propostes constructives i viables. Encara se n’ha de parlar molt, del ferrocarril que necessitem.
Pere SAURA
Coordinador d’ICV del Camp de Tarragona
REDACCIÓ
