REDACCIÓ
En aquesta ocasió tractarem un tema que no és gaire conegut en general, sobre tot perquè es circumscriu a un àmbit estrictament jurídic de resolució de conflictes. M’estic referint a l’existència en l’àmbit laboral dels “grups d’empresa patològics” (GEP), és a dir, agrupacions de diferents empreses que conformen un entramat confús amb l’objectiu essencial de burlar les obligacions que l’ordenament jurídic imposa a dites empreses. Per això la denominaci ó de patològics.
El concepte de grup d’empreses en l’àmbit del treball és un constructe jurisprudencial, no prové de cap llei ni reglament, sinó que ha estat establert per la Sala Quarta del Tribunal Suprem (TS). El GEP és, per tant, una interpretació que el TS ha fet, d’acord amb el Dret de la Unió Europea, com a contraposició a l’anomenat “grup d’empreses mercantil”, definit pel Codi de Comerç i consistent en la relació entre una empresa (matriu) i d’altres en les que aquesta té una participació en el capital o drets d’algun tipus (filials) mitjançant la qual s’exerceixen activitats econòmiques i s’opera de forma completament lícita en el tràfic mercantil.
En les seves sentències de 25 de setembre de 2013 i 28 de gener de 2014, el Tribunal Suprem defineix el grup d’empreses patològic com dues o més empreses en que es dona responsabilitat solidària si existeix algun dels següents elements:
- Funcionament unitari de treball de les empreses del grup;
- Prestació de treball comuna, simultània o successiva, d’un o més treballadors per a les diferents empreses del grup;
- Creació d’empreses fictícies o aparents (sense activitat real) amb les que es pretén la dispersió o elusió de responsabilitats laborals;
- Confusió de plantilles o patrimonis, o aparença externa d’unitat empresarial i de direcció.
Això vol dir, per exemple, que si una empresa que pertany a un GEP acomiada un treballador i es declara insolvent per no pagar indemnització, totes les altres empreses del grup estarien obligades a fer-hi front. És a dir, responen de forma principal i directa ja que s’entén que l’obligació és de totes conjuntament. Una altra situació en que l’existència del GEP esdevindria fonamental seria en el cas dels acomiadaments objectius i Expedients de regulació d’ocupació (ERO) per causes econòmiques i productives, ja que la documentació econòmica i comptable s’ha d’elaborar a nivell de grup, doncs d’altra forma un jutge podria entendre els acomiadaments com a nuls.
La casuística pot ser molt variada, i de ben segur molts lectors coneixeran alguna situació en que existeixi un GEP: des del cambrer que treballa en diversos locals, en aparença diferents empreses, però sota les ordres d’un mateix cap; fins a empreses “trossejades” en vàries societats segons activitats que realment són una; o diverses i aparentment inconnexes empreses que fan servir les mateixes instal·lacions o material. 
La finalitat és, com ja es pot suposar, diversificar formalment l’empresa per presentar la imatge que interessi amb l’objectiu de no fer front a les obligacions legals: tenir societats amb pèrdues per acomiadar treballadors justificadament quan convingui, reduir artificiosament la dimensió de l’empresa per eludir els drets de representació col·lectiva i sindical, acumular contractació temporal de forma fraudulenta i abusiva per evitar establir relacions laborals indefinides, etcètera.
Cal tenir en compte, no obstant, l’establert en la sentència del TS de 27 de maig de 2013 en quant a que la responsabilitat solidària dels integrants del GEP no s’estén al grup d’empreses mercantil. Així doncs, encara que la presa de decisions tingui lloc en la matriu, nomes respondria la filial concreta si no es donessin la resta d’elements que configurarien el GEP.
En concret, com assenyala la recent sentència del T.S.J. d’Extremadura núm. 72/15 de 18 de febrer, i és important destacar, en les societats amb majoria o totalitat de capital públic que formin part d’una agrupació d’empreses, s’entendrà que concorre el concepte mercantil de grup d’empreses, i per tant en els acomiadaments per causes econòmiques i productives la responsabilitat no s’estendrà a altres societats o administracions, encara que les decisions s’hagin pres en seu administrativa o d’una societat holding que les englobi, sempre i quan naturalment no es donin la resta dels elements esmentats anteriorment.
Víctor CANALDA
Advocat especialitzat en Dret laboral
REDACCIÓ
