Pensament crític en temps de confinament

Que el pensament crític és incòmode a les elits econòmiques i polítiques és evident, però tanmateix, hom convindrà que el pensament crític és necessari per evitar el monopoli informatiu i el pensament únic. Aquestes setmanes, per exemple, hem vist la retallada de llibertats més gran dels darrers 45 anys.

L’equació salut, seguretat i llibertat s’ha resolt en favor de les dues primeres, i ens hem autoimposat (d’una manera més o menys voluntària) una retallada de llibertats mai vista des de la recuperació de la democràcia, que va molt més enllà de la protecció de la salut pública. Ens hem hagut d’empassar una militarització del discurs i una terminologia més pròpia d’un estat de guerra que d’una pandèmia sanitària. En les compareixences públiques del relat, estan pesant més les veus dels militars que la dels metges i científics.
Aquesta estratègia no és gratuïta ni casual, sinó que està perfectament dissenyada, com també cadascuna de les paraules que ens adrecen els responsables polítics directament a les parets del menjador, de forma repetida i matxacona fins que el receptor de forma conscient o inconscient les acaba acceptant i donant per vàlides, sense dret a rèplica, dissentir o simplement pensar.
Sylvain Timsit, un escriptor francès, va formular el 2002 les 10 estratègies o maniobres de manipulació de masses. Erròniament s’han atribuït a Noam Chomsky i la seva anàlisi crítica del rol dels mass media en la societat actual.

Amb els discursos d’aquests dies es poden veure perfectament. M’abstindré de posar exemples per no ser massa cru, però el lector fàcilment els podrà identificar en desenes de casos.

1- L’estratègia de la distracció: l’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció, això és; desviar l’atenció de la ciutadania dels problemes importants mentre les elits polítiques, mitjançant la tècnica del diluvi, inunden les pantalles de missatges que tenen per finalitat fer oblidar l’essència del problema.
2- Crear problemes per oferir solucions: també anomenada tècnica del “problema-reacció-solució”, consisteix a crear un problema (previst) per causar una certa reacció de la ciutadania demanant la solució que el governant ja té preparada d’antuvi. He dit que no posaria cap exemple però no me’n puc estar: justificar les retallades en sanitat per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics essencials (posem per cas…)
3- L’estratègia de la gradualitat: mitjançant la qual la ciutadania acaba acceptant decisions socialment injustes de forma progressiva. La comunicació de les notícies que provoquen un shock es van anunciant de forma graual i progressiva per no provocar un rebuig si s’enunciés de cop (posats a no dir exemples doncs la mateixa declaració de l’estat d’alarma i tot el que comporta, ens ho van anunciant de 15 dies en 15 deies, quan qui prèn la decisió sap de sobres que com a mínim n’hi haurà per 2-3 mesos)
4- L’estratègia de diferir: mitjançant la qual es presenten les decisions impopulars com a “necessàries”, “per un futur millor” o “pel vostre bé”, diferint-les cap a escenaris futurs, incerts i impossibles de comprovar. Qui pot estar en contra d’una mesura pel nostre bé?, qui pot estar en contra d’una decisió que és “l’única possible?”. Com es veu l’estratègia de diferir decisions cap a escenaris incomprovables és una tècnica poderosíssima de control social.
5- Infantilitzar al públic: la majoria de consignes repetides fins a l’avorriment com el “quedar-se a casa (per allò que no posaria exemples) és la primera de les consignes-ordres que se’ns donen en cada aparició mediàtica. Els adults que entenem les coses a la primera i ja sabem d’aquesta importància de quedar-nos a casa no cal que se’ns repeteixi cada dia tres-centes vegades. D’aquí que els arguments són presentats moltes vegades com si el ciutadà-receptor fos una criatura de poca edat que no entén les coses. Com més es pretén manipular o enganyar més es tendeix a adoptar un to infantilitzant, l’abús d’entonacions edulcorades que tracten els ciutadans com si tinguessin poca maduresa, amb l’objectiu de buscar una reacció submisa i dòcil que anul·li el sentit crític
6- Ús de l’aspecte emocional molt més que el reflexiu: per tal de curtcircuitar les anàlisis racionals. L’ús dels registres emocionals permeten implantar idees, desigs, pors i temors i induir comportaments. “De ésta salimos unidos”, o “somos 47 millones de soldados para combatir el virus enemigo” serien exemples dels que he dit que no posaria.
7- Mantenir el públic en la ignorància o la mediocritat: amb la finalitat de controlar les seves reaccions o almenys fer que aquestes siguin previsibles i no alterin els escenaris contemplats pels qui prenen les decisions.
8- Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat: és una de les estratègies que més desapercebudes passen i s’explica per la tendència a despreocupar-nos de ser coneixedors d’allò que succeeix al nostre voltant perquè estem contínuament bombardejats per missatges que ens entrenen en la mediocritat complaent.
9- El reforç de l’autoculpabilitat: és una estratègia que porta a fer creure a l’individu que només ell és el culpable per la seva pròpia desgràcia o per la insuficiència dels seus esforços. D’aquesta manera en comptes de rebel·lar-se l’individu s’autodestrueix i es culpabilitza generant un estat d’inhibició de les seves pròpies accions. I sense accions no hi ha governant que hagi de témer res. És el seu triomf absolut.
10- Conèixer les persones millor del que es coneixen elles mateixes: el colofó final de tot plegat és que el sistema social, econòmic o polític acaba exercint un control i un poder major que els dels mateixos individus sobre ells mateixos.

Per què vau impulsar retallades en sanitat? Per què no ens expliqueu la veritat de tot plegat des del moment zero i hem d’anar descobrint-ho a mesura que rectifiqueu?

La combinació d’aquestes 10 premisses, tal vegada excessivament teoritzades en aquest article-reflexió, es posen de manifest desenes de vegades aquests dies en les diferents aparicions i missatges que se’ns adrecen. Per aquest motiu cal, més que mai exercir el pensament crític, per dures que siguin les preguntes: per què vau impulsar retallades en sanitat? Per què no ens expliqueu la veritat de tot plegat des del moment zero i hem d’anar descobrint-ho a mesura que rectifiqueu? Quan renunciareu al discurs militar i bel·licista per explicar una crisi sanitària? Quan em fareu la prova del coronavirus per saber si el tinc mentre cada dia anuncieu que arriben milions de tests i proves? Ens podeu avançar com i quan es farà el desconfinament? Ho sabeu? Continuaria però no cal….

Ernest PARÍS
Politòleg

PUBLICITAT

Advertisement

PUBLICITAT

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Download WordPress Themes Free
Premium WordPress Themes Download
Download WordPress Themes
Download WordPress Themes Free
download udemy paid course for free