REDACCIÓ
Quan fa gairebé un any que els 27 consellers municipals vam assumir la responsabilitat del càrrec, es fa oportuna una revisió del que han estat els dotze primers mesos d’aquest mandat. Un període que sens dubte determinarà l’esdevenir dels pròxims tres anys.
El resultat de les eleccions del 25 de maig va produir un nou escenari, absolutament diferent de l’anterior període. Set grups municipals, en comptes de quatre, que passarien a ser vuit amb la deserció d’Unió de la federació amb Convergència. Tots els partits que participaven de l’anterior consistori van quedar molt per sota de les seves expectatives, mentre irrompíem amb força altres grups, com el que conformem ERC-MES-MDC. Molt lluny de la majoria absoluta, el PSC no va saber interpretar les dues claus del resultat electorat: que la diversitat de la representació no és fruit d’una situació puntual, sinó que és una tendència política de llarg recorregut que encara es farà més patent en pròximes conteses, i que el vot ciutadà havia configurat un ajuntament clarament d’esquerres.
En comptes d’assumir els reptes dels nous temps, que sens dubte demanaven un esforç de diàleg i d’acabar amb algunes tendències tòxiques instal·lades al nostre ajuntament des de fa massa temps, el partit de l’alcalde Ballesteros va optar pel que li semblava la posició més còmode: blindar-se. De la mà del PP i d’una Unió que de manera deslleial fa un ús d’una capacitat de representació que ningú creu que les urnes li haguessin atorgat, el PSC fa el govern més dretà des de fa molts anys. Però no es pot anar contra el curs de la història i, com que aquest pacte no l’entén ningú, l’efecte és el contrari del pretès: molts militants socialistes s’indignen i ben aviat es veu que la suma de tres partits en decadència no són la solució que necessita Tarragona.
A més de les considerables deficiències de gestió, conseqüència de la manca de prioritats clares i d’estratègia de ciutat, l’equip de Ballesteros està durament condicionat per tres factors. Tres qüestions que el grup ERC-MES-MDC ens vam prestar a abordar quan li vam proposar que explorés un acord de governabilitat amb forces de progrés, oferint-li una alternativa que hagués evitat el pacte de dretes.
Ballesteros no pot seguir fent l’estratègia de l’estruç i ha d’afrontar de cara les responsabilitats que té de la pèssima gestió dels Jocs, del cas Inipro i en referència a la legalitat que emani del Parlament de Catalunya. El nostre grup municipal li vam proposar tractar aquests temes, conscients que són difícils, però també conscients que si no aconseguim compromisos raonables, Tarragona no sortirà de l’estancament permanent.
Com que tenim dret a aspirar a un ajuntament de parets de vidre, transparent i participatiu, amb un govern que tingui més en compte les necessitats de les persones que la pervivència en els càrrecs, el grup d’ERC-MES-MDC continuem el nostre camí, pel que calgui. I que ningú ho perdi de vista, com diu la cançó dels Manel: “xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.
Pau RICOMÀ
Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de TGN
REDACCIÓ
