PAU RICOMÀ: Tarragona és teva, Tarragona ets tu

Podríem dir, atenent d’entrada el percentatge de població que hi habita, que les ciutats són un model d’èxit. Històricament, el seu desenvolupament ha anat associat a l’activitat econòmica, amb un paper destacadíssim del comerç, a l’eficiència de la prestació de serveis en virtut de la població que s’hi concentri i a tot un seguit d’infraestructures sistèmiques que assegurin l’habitabilitat en les millors condicions.

Tanmateix, a la majoria de ciutats –entre les quals Tarragona– la simple observació ens revela una conjunt d’imperfeccions que ens dificulten la vida quotidiana. Des d’aspectes que afecten a l’accessibilitat, com les voreres en general estretes, interrompudes per pals de la llum o arbres, fins a barris desconnectats els uns dels altres, que només estan comunicats a través del transport carbonitzat, públic o privat.

Una reflexió que ens podríem fer és qui ha construït les ciutats actuals? Em refereixo sobretot a les de les dues darreres centúries –les històriques també però van per un altra banda–. Les ciutats on tenim les nostres cases, on hi ha els comerços on comprem, on els nens i les nenes necessiten espais de joc, on la gent gran surt de passeig, on a les persones que s’hi estableixen els calen espais d’interrelació, on les noies i els nois volen viure la vida en plenitud.

M’atreviria a dir, sense equivocar-me, que hi ha una categoria de persones que porten 200 anys construint les ciutats: homes, varons, d’entre 50 i 65 anys. Aquestes ciutats que concentren una barreja màgica d’accents, necessitats i sensibilitats acaben sent el resultat d’una feina ben intencionada i moltes vegades bona, però de només una tipologia de persones.

En la mateixa línia ens podríem preguntar quins sectors han estat cridats a compartir la planificació de les ciutats, a decidir com creixeran, quines infraestructures bàsiques tindran i on s’establiran, com es mouran les persones d’un lloc a un altre, quina relació jeràrquica tindrà el vianant respecte al cotxe, el transport públic respecte al privat i el descarbonitzat en front del contaminant.

Tradicionalment els sectors dedicats a la construcció i a l’urbanisme han sigut els que s’han sentit més cridats a les responsabilitats de planificació. Moltes vegades amb consideració del que és el benefici general, però moltes altres incentivats pel rendiment econòmic. I segurament aquest rendiment pot explicar el desgavell del creixement de Tarragona als darrers setanta anys, convertint-se en una de les ciutats més disgregades de Catalunya.

En proper 8 de novembre comencem el procés participatiu del POUM, que no és altra cosa que el gran debat de ciutat que ha de definir com es desenvoluparà Tarragona d’ara en endavant. I és a través dels mecanismes de participació que ens toca definir entre tots la ciutat on viurem i on volem que visquin els nostres fills i nets. Els experts faran la seva feina de desenvolupar tècnicament els processos administratius i urbanístics que se’n derivin, però el somni l’hem de posar entre tots.
Tenim l’oportunitat de decidir en quina direcció ha de créixer la ciutat: si volem mantenir els enormes espais buits entre els diversos barris o si els volem humanitzar; si volem acabar d’una vegada per totes amb les grans cicatrius que ens separen els uns als altres; si volem convertir el riu en un nexe d’unió i no de separació; si volem nous complexos educatius i on els volem; de quina manera ens hem de moure per la ciutat per reduir els efectes contaminants; com hem de preservar les zones amb més valor natural i paisatgístic; com hem d’allunyar les mercaderies perilloses de les zones habitades…

El que rotundament no volem és dibuixar Tarragona des de despatxos, entre experts i grups d’interès. Tarragona només serà la ciutat que ens agradaria si tothom hi intervé, si les persones que no tenen altre interès que viure a la millor ciutat que es puguin imaginar fan sentir la seva veu. Per això volem que cada ciutadà sigui un agent actiu en el gran canvi que tenim a les nostres mans i al que totes i tots esteu convidats. Necessitem escoltar-vos, necessitem sentir totes les veus en aquest procés participatiu que ara arrenquem. Perquè Tarragona és teva, Tarragona ets tu.

✍🏽 Pau RICOMÀ
Alcalde de Tarragona