REDACCIÓ
Les paraules emeses per Pau Pérez, en representació de l’Ajuntament de Tarragona, en l’acte institucional del passat 11 de setembre, van certificar la pèrdua institucional de rumb de l’actual equip de govern municipal.
Enguany, els socialistes a l’Ajuntament de Tarragona han abandonat qualsevol pretensió de neutralitat per abonar-se al discurs que “no podem permetre que la societat es fracturi amb les dramàtiques conseqüències que això comportaria”. Societat fracturada, dividida, etc. en definitiva el PSC de Tarragona no fa altra cosa que copiar-se el discurs del C’s i el PP, triant fer-se portaveu dels absents de l’homenatge a qui va defendre les institucions catalanes, abans que representar als que sí que hi erem. No van deixar espai al reconeixement de les legítimes aspiracions d’una gran part de la ciutadania ni a la rememoració històrica de la Diada.
Però si el discurs va ser vulgar des d’un punt de vista institucional i polític, els pretesos arguments històrics utilitzats van demostrar la manca d’hores de lectura de qui va prendre la ploma per escriure’l. A la llibertat d’expressar el dret del poble català de decidir lliurement i democràtica el futur polític com a col·lectivitat, hi va oposar el pactisme com a conducta històrica dels catalans per a solucionar els seus problemes. O per no solucionar-los, diria jo.
Al marge que el pactisme és una pràctica institucionalitzada que situaríem uns quants segles abans, utilitzar, com ho va fer el portaveu del govern municipal, les figures de Leyret i Companys com a exemple del pactisme que els catalans haurien de seguir, demostra l’absolut desconeixement d’aquestes figures. Layret i Companys són dos molt bons exemples de tot el contrari del que Pau Pérez va dir. Van ser dues persones compromeses fins a les últimes conseqüències amb la causa popular i nacional. Dues persones combatives i entregades a la defensa les condicions socials dels ciutadans.
No sé si el senyor Pérez, qui li va fer el discurs, l’alcalde, o els seus companys d’equip de govern tenen idea de la fi de Layret i Companys. No dubto que saben que Companys va ser afusellat pel govern espanyol. Però potser de Layret n’han sentit tocar campanes i no l’acaben d’ubicar -la lletra L cau massa endavant a l’enciclopèdia-. Resulta que aquesta advocat va ser assassinat l’any 1920 pels pistolers que havia promogut Martínez Anido, governador civil de Barcelona, justament quan anava a assumir la defensa de Companys, deportat a Maó amb altres sindicalistes.
Si aquests són els exemples de pactisme que ens ofereixen, em sembla que els socialistes van força despistats. Possiblement els exemples d’allò que volen transmetre estan molt més a la dreta i són molt menys edificats. Han pensat a parlar de Cambó l’any que ve?
M’imagino una persona culta com l’alcalde Recasens davant d’un discurs com aquest. Sincerament, me l’imagino fotent escales avall a qui el va escriure, per incompetent des d’una perspectiva institucional i per ignorant des d’una perspectiva històrica.
Pau Ricomà
Portaveu d’ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
