REDACCIÓ
En els darrers dies hem vist com uns quants energúmens escampen el terror i la por pels carrers de Catalunya. Tot això amb l’excusa de l’empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél.
No deixa de ser curiós que molts d’aquests radicals violents reclamin llibertat d’expressió quan, incomprensiblement, insulten i agredeixen periodistes i destrossen el seu material, malmeten façanes de mitjans de comunicació, trenquen aparadors i saquegen botigues. Molts d’aquests encaputxats segur que ni sabien qui era Pablo Hasél o que en realitat es diu Pablo Rivadulla i Duró.
Molts d’aquests violents han trobat en l’empresonament de l’artista un pretext per alimentar la violència al carrer. De fet, fixem-nos en la foto que il·lustra aquest text. Es tracta d’un mural on els grafiters escriuen Pedro quan en realitat és Pablo. A primera vista pot semblar un detall insignificant, però no ho és.
Molts dels esvalotadors no defensen ni la llibertat d’expressió ni l’alliberament d’Hasél. Només busquen brega i confrontació. Molts d’aquests encaputxats són menors d’edat i solen anar carregats amb pedres. Qui defensa la llibertat d’expressió cremant contenidors, saquejant botigues, destrossant material urbà o llençant pedres i vidres contra persones?
PUBLICITAT
REDACCIÓ
