ÒSCAR PERIS: ‘La pilota de BCN World està al Parlament’

Que en aquest país estem en construcció d’alguna cosa (sigui quin sigui el resultat final) ho demostra el despatx del nou delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, el vallenc de 41 anys, Òscar Peris, on encara hi ha penjada la fotografia de l’anterior president, Artur Mas. El temps, però, no s’ha congelat. Tot el contrari, avança de manera vertiginosa des del seu nomenament oficial el passat dimarts dia 19. I ho fa cap a la República Catalana. També a Tarragona…

REPÚBLICA CHECA.- Tothom ens parla bé de vostè, no sé si  això és bo o dolent…
ÒSCAR PERIS.- Home, pot tenir la seva part positiva i negativa… Jo sempre he procurat mantenir una relació cordial amb tothom i sempre m’han agradat les relacions públiques. Crec que són molt importants per a qualsevol polític de cara a estar al costat de la gent i tocar de peus a terra. Si a més, els tractes amb proximitat serà difícil que parlin malament de tu a no ser que hi hagi algun tipus d’intencionalitat.

RC.- Quina és la vostra trajectòria política?
OP.- Em vaig començar a interessar per la política de ben jove, amb assumptes relacionats amb l’independentisme i l’esquerra. Vaig militar a formacions de joves al voltant dels anys 80 i 90. Després, per qüestions de la vida, relacionades amb la meva relació laboral i a canvis a nivell personal vaig deixar en segon pla aquesta militància política. Fins que a partir del 2010 decideixo donar una passa endavant i tornar a militar en una organització política com ERC.

Hi entro com a militant el mateix dia que Oriol Junqueras i ens vam conèixer a partir d’aleshores. A casa venim de tradició republicana i independentista. El meu avi va estar al 1936 a les Brigades Internacionals i el meu pare i el meu avi van ajudar a refundar ERC a Valls després de la Transició. Per l’altra banda el meu avi també tenia un fort contingut ideològic d’esquerres. Va ser el que vaig mamar de petit. A partir d’aquí creix la meva consciència nacional i començo a agafar referents com Lluís Companys i Francesc Macià i referents locals com Gonzàlez Alba o el canonge Carles Cardó, que també tenia el seu vessant independentista.

Anem a bastir una República
RC.- Independentista de jove… Sorprès ara per veure tants independentistes ‘nouvinguts’?
OP.- Al contrari. Molt agraït a tothom que s’hagi sumat a aquest procés, vingui de l’àmbit que vingui i de l’espai polític que vingui. Aquest procés és i serà – o no serà de cap manera -, inclusiu. Necessitem a tothom perquè anem més enllà d’un reconeixement nacional: anem a bastir una República. I una República emergeix de baix cap a dalt, amb tots els actors. Hi ha de participar tothom. Hem de girar el funcionament del país com si fos un mitjó i millorar i mantenir el que calgui.

RC.- En aquesta construcció, el Llibre Blanc elaborat que recull el conjunt dels informes fets pel Consell Assessor per la Transició Nacional és una guia?
OP.- Evidentment. Quan has de fer una cosa d’aquesta magnitud qualsevol punt de referència provinent de gent amb més coneixements en matèries com les jurídiques, de dret internacional i altres àmbits sempre serà un referent. No una Bíblia, és clar, no hem de beatificar res ni ser dogmàtics a semblança de la Constitució de l’Estat on actualment estem. Però, evidentment, ha de ser un dels referents de la construcció del país.

Les vegueries, un tema “que es posarà damunt la taula”
RC.- Aquest document parla de vegueries. En tornarem a parlar?
OP.- Jo crec que qualsevol replantejament del model territorial sempre serà benvingut. Si és per millorar el que tenim, si és per anar a ser més eficient i tenir una administració més propera al ciutadà, si és per agilitzar les dinàmiques de desplegament de lleis o de plans d’actuació… Si hem d’anar a complicar-ho tot, a posar una altra trava administrativa, no. Com a partit sempre hem cregut en el desplegament de les vegueries. És una reivindicació històrica del partit. En tot cas, en aquest moment de procés constituent serà un tema que es posarà damunt de la taula i entre tots decidirem el model.

RC.- Tarragona sempre ha tingut fama de ser ‘espanyolista’…
OP.- Jo en això m’agradaria repetir, i sempre és bo anar-ho recordant, que Junts pel Sí guanya a les eleccions al Parlament, i que a les últimes eleccions al govern espanyol la primera força és una favorable al Dret a Decidir com Catalunya en Comú. La segona és ERC i la tercera és Democràcia i Llibertat. Aquesta visió d’una Tarragona ‘espanyolista’ no és tan real. La societat de mica en mica ha fet el tomb a aquesta percepció i en aquest procés constituent ens hi hem de trobar tots, els que pensem que hem de vestir una República Catalana, els que ara no ho creuen i esperem que ho creguin i els que no ho creuran mai.

RC.- Parlem de govern. Temes de mobilitat com el funcionament de l’autobús entre Reus i Tarragona, el Tramcamp o les rodalies de Renfe…
OP.- Aquí hi ha temes que no depenen de la delegació com a tal sinó que estan vinculats a l’Estat, com per exemple el Tramcamp. S’espera quan decideix fer el traspàs de la infraestructura, i a partir d’aquí haurem de preguntar als municipis corresponents quin és el seu interès sobre això, parlar amb els directors territorials i el conseller de la matèria per a què hi posi el seu punt de vista i mirar de buscar la solució.

Pel que fa a Rodalies i Regionals de Renfe, completament d’acord. I puc posar-me jo i la meva ciutat com a exemple. A Valls tenim un rodalies per anar al matí a Barcelona, un al migdia fent transbord i buscant-nos la vida i un altre de tornada al capvespre. Jo sóc el primer que ho pateixo, em poso com a usuari afectat, i posaré tota la carn a la graella per millorar el servei.

RC.- Quina és la situació exacta en la que es troba BCN World?
OP.- Ara per ara, el que tenim és la certesa d’un acord d’estabilitat parlamentària entre Junts pel Sí i la CUP on, a proposta del president Mas, es va arribar a deixar en suspens aquest tema. A partir d’aquí hem d’estar oberts a qualsevol cosa que pugui venir.

El que hem de fer és treballar en paral·lel. Si hem de repensar, millorar o ampliar el consens d’acord amb aquest espai, fem-ho. Si hem de creure que ha d’anar en un altre àmbit, pensem-ho. El que està clar és que la pilota està al Parlament de Catalunya. Això està en seu parlamentària.

RC.- És a dir, és una decisió que està condicionada als suports que pugui tenir el Govern…
OP.- Evidentment. És un tema que ha garantit entre molts altres punts l’estabilitat parlamentària. Per tant, els acords s’han de complir. I nosaltres els hem complert sempre. I si l’acord diu que hi ha una suspensió, i que en seu parlamentària es parlarà de com resoldre aquest tema, doncs esperarem a que ho faci.

ERC en el seu moment es va posicionar en contra. No ho hem d’amagar. No vam veure clar part del projecte i del model i hauríem d’anar molt més enllà i veure com es podia desenvolupar realment aquest projecte. Les majories i els acords en aquell moment van ser uns altres entre altres formacions. Ho respectem. Va ser una decisió política majoritària en aquell moment.

RC.- A Tarragona la Ciutat de Repòs i Vacances corre el perill de convertir-se en un forat negre…
OP.- Primer de tot, encara hem de tenir una trobada amb l’Ajuntament – i ja hem demanat fer-la amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros – per posar sobre la taula els temes pendents. Aquest en seria un. Pel que sé, és un tema que l’Ajuntament també hi té molta part a decidir sobre què fer-hi en aquest espai. Per tant, contraposarem les propostes i a partir d’aquí decidirem en què podem ajudar a l’Ajuntament en desenvolupar aquest espai.

Hauria de pagar deute
RC.- La Generalitat pagarà els deutes que té amb els municipis?
OP.- Els hauria de poder liquidar com més aviat millor. La dificultat que tenim és la situació de tresoreria que hi ha, que és la que és. I després no hem d’oblidar que tot ve lligat a la manca de recursos que tenim en l’àmbit econòmic i que aquests recursos se’n van cap a l’Estat. És la situació del peix que es mossega la cua. Fins que no tinguem capacitat de recaptar els nostres impostos i administrar els nostres recursos no podrem tenir la solvència que voldríem. Són uns deures pendents i que haurem de resoldre al més aviat possible.

RC.- El desplegament de les delecions territorials quan quedaria culminat?
OP.- Espero i desitjo que com més aviat millor. No conec el calendari perquè depèn de les conselleries i direccions generals corresponents. Pel que m’arriba hauria de ser ben aviat, però no en conec el detall.

RC.- Hi haurà noves delegacions?
OP.- Amb la remodelació del govern i redistribució de les tasques, entenc que segurament hi haurà canvis.

RC.- Hisenda?
OP.- Pertoca a la conselleria corresponent i encara no ens han comunicat res.

 Jordi Siré // Tarragona