29. Març 2024

ORIOL PEIRÓ: Els Xiquets tenim la capacitat de reinventar-nos

L’Oriol Peiró és d’aquells castellers de nissaga. Va començar a viure els castells des de ben petit, gràcies a l’afició dels seus avis, i també del seu germà, gran culpable de la seva entrada a la Colla Xiquets de Tarragona. Va agafar les regnes de la colla en l’època més difícil i treballa per tornar a assolir grans fites. És el segon cap de colla de la família, però sempre ha estat involucrat dins del ‘nucli dur’ com ell mateix defineix. Ens rep minuts abans d’un assaig i, asseguts a les escales de l’Ajuntament ens parla de la colla, dels seus moments més estimats, d’objectius, de família… dels Xiquets. Al Peiró se l’il·lumina la cara quan recorda aquell 3d9f del 2007 que va trencar la barrera del castell de 9, s’emociona parlant d’Altafulla i del 2d9fm, projecte que va començar l’altre Peiró però que va viure dins el folre. Una conversa de castells allà on no hauria de ser, amb nostàlgia del carrer Santa Anna. El Diari La República Checa entrevista Oriol Peiró, Cap de Colla dels Xiquets de Tarragona.

Oriol Peiró, Cap de Colla Xiquets TGN

Com vas començar a estimar els castells i com entres a Xiquets de Tarragona?
A estimar els castells em van ensenyar els meus avis. Aquí per festa major anar a veure castells és sagrat i després anar a dinar. I a la colla, en concret, vaig entrar perquè hi va entrar mon germà fa dinou anys enguany i al final això és una cosa molt familiar, si que a vegades apareix gent que no té cap vincle emocional, però el més normal és que t’hi portin amics o familiars. En el meu cas va ser el meu germà.

És Xiquets de Tarragona una colla d’arrelament familiar i d’allò de ser de ‘Tarragona de tota la vida’?
Mira, una de les coses que més m’agrada de la meva colla és la nostra història ser la colla més històrica de Tarragona, sent l’hereva directa dels primers castellers tarragonins i m’agrada veure com som una petita família, a més de tenir família directa dins de la colla. Poder compartir algo tant sentimental com els castells amb ells és una de les coses més boniques.

Com es pren el pas per ser el cap de colla de Xiquets?
Jo amb 17 anys i ja donava un cop de mà a Joan Sala quan era el nostre cap de colla. Així vaig anar fent, primer sent responsable de la canalla, després amb en Jeroni vaig començar amb l’equip de pinyes, posteriorment va ser cap de colla el meu germà i vaig seguir sent cap de canalla i segon cap de colla amb en Nin Solé. Sempre he estat lligat d’alguna manera amb la direcció i per mi va ser un privilegi poder ser cap de colla, durant la junta gestora on van sortir força bé les coses i vam fer la passa endavant per afrontar aquest repte, que per mi és un honor.

Què us vau trobar quan assumiu la direcció de Xiquets, el passat setembre?
Ens vam trobar una colla en un moment molt complicat, però mira, la nostra colla té una cosa molt especial, que és la capacitat de reinventar-se i de resiliència. En els moments més obscurs és quan la colla ha demostrat que està unida i tots hem remat a la mateixa direcció, però es va pagar un preu massa elevat. Al final la colla se’n va sortir i el que espero que quedi és que vam tirar endavant, fent un gran concurs i acabant la temporada amb força dignitat.

Junta dels Xiquets de Tarragona

Llavors aquestes bases són els pilars per encarar aquesta temporada
Sí i no. Sí perquè la línia a seguir és aquella i no perquè allò sabíem que era una situació excepcional en un moment concret i donada per unes circumstàncies molt concretes. El que sí que hem de mantenir és aquell esperit i les ganes de fer castells el millor que puguem. Com més grans siguin els castells millor però a vegades no es tracta del tamany, sinó de com estan fets. I és el que estem buscant, no hem tingut el començament de temporada que voldríem però crec que la colla està assajant bé i espero que les coses canviin ben aviat, en aquest aspecte.

Situació del Local del carrer Santa Anna

Com està la situació del local del carrer Santa Anna? Sé que a tots dos ens agradaria tenir aquesta entrevista…
Sens dubte (rialles)

Com ho tenim? Pot ajudar el canvi d’alcalde?
No de moment no hem parlat amb ningú. L’últim que sabem és que mínim ens esperen 4 o 5 anys més aquí al pati del Pou. Els més optimistes creuen que a 2022-2023 estarem al local… jo francament conec com funciona la burocràcia de la ciutat i m’aventuro a pensar que trigarem mínim 5 o 6 anys més en tornar al local, si és que tornem i en quines condicions ho fem. Però bé, és el que hi ha, és el que tenim.

El local d’assaig porta dos anys tancat

Heu mantingut converses?
Però hem de ser justos, ara mateix assagem en un entorn privilegiat, situats immillorablement a la plaça de la Font. Sí que és cert que el local no és nostre, no tenim una seu social a l’ús per deixar les nostres coses de material, però ho estem solucionant. Des de l’Ajuntament ens han oferit molts espais i s’ha d’agrair. Nosaltres sempre hem dit que aquesta situació excepcional no és una excusa per fer castells, els castells els fem al carrer. Tenim mancances com falta d’espai, calor infernal, xarxes rudimentàries… però això mai serà una excusa. A mi el que em preocupava és que la gent deixés de venir, però no és així i esperem que es mantingui.

Sent positius, la massa social es manté forta i són els qui posen les ganes per tirar endavant la colla…
Sí. Mira els Xiquets de Tarragona vam tenir una entrada de gent molt gran a finals de la dècada passada i a principis d’aquesta. Per tant la gamma extra va ser la culminació d’aquesta entrada de gent que vam tenir en aquests anys, centenars de persones que ens entraven cada any. El nostre nucli dur es va reforçar molt. Quan el gruix de gent vénen a assajar dimarts i divendres, quan comença l’estiu, quan és més fàcil omplir el pati i la gent està responent. La gent ve pels castells i els castells surten per la gent. I la gent ha estat fidel a les dures i a les madures.

Objectius de la temporada

Quins objectius es marca la colla per aquest curs?
No et puc dir exactament que és el que veurem, et diré què és el que m’agradaria veure… (rialles). M’agradaria veure com sovintegem castells d’alta dificultat: els castells de la tripleta (3d9f, 4d9f, 5d8, 2d8f, 4d8a), castells de 8 i mig el més sovint possible, i no només per Sant Magí i Santa Tecla, sinó també en altres diades. Crec que tenim un calendari molt atractiu des de Sant Joan fins a Tots Sants i els Xiquets estem en condicions d’oferir coses que ja hem fet en el passat. Afermar els castells i fer-los de forma natural.

Són paraules majors, no ho pot dir qualsevol…
Mira de vegades tendim a banalitzar els castells. Sembla que quan a una colla gran se’ns cau un castell de 9 és una tonteria. Són castells que tenen una dificultat alta, inclús els castells de 8 també la tenen. Al final hi ha una feina molt gran darrere de cada construcció i sembla que, en l’últim quinquenni, els castells si no són amb manilles o nets perden valor. Hem de tocar de peus a terra i enguany està sent una demostració del que és això, vull dir, crec que els castells al final posen a tothom al seu lloc. Però perdona… els objectius (més rialles).

3d9f Xiquets de Tarragona a Sta. Tecla

Això mateix, tornem als objectius… (rialles)
Crec que seria irreal anar més enllà de la tripleta. Crec que hem de tenir tres objectius: el primer fer la tripleta; segon fer-la tantes vegades com sigui possible; i tres, mirar de tenir una gamma de castells ampla: el 2d8f, el 4d8a el 7de8, inclús el 9d8, el pilar de 7… etc etc.

Què és el Tarragona Ciutat de Castells?
És una iniciativa que va ser impulsada pel nostre expresident Enric Seritjol, ben arrelat al teixit cultural tarragoní. Crec que es va fer bé. Si Tarragona alguna cosa és, és una capital cultural a escala catalana, i una de les coses més important de la nostra cultura són els castells. El dia de Santa Tecla a la plaça de la Font hi ha més de 12.000 persones i ara a Tarragona està proliferant el turisme i crec que les coses ben equilibrades poden funcionar. Torno a dir que no hem de banalitzar els castells. Si ve algú de Polònia i fa ressò del que és una diada, ens ajuda molt.

Per tant quines són aquelles diades marcades en vermell al calendari?
Des de Sant Joan fins a Santa Tecla totes, i no t’exagero. Tenim un calendari envejable i podem fer grans coses si volem, ens ho plantegem i apretem. Una altra cosa és que hem de saber ponderar els esforços i saber què hem de fer en cada moment.

Oriol Peiró celebra un castell / Xiquets TGN

I aquella diada més especial per l’Oriol Peiró…?
A nivell emocional m’agrada molt actuar a Altafulla. I vam viure quan era petit i tinc arrels a Altafulla. Un poble molt bonic, on he sigut molt feliç i on m’hi agrada tornar sempre perquè m’hi sento identificat. Des de Xiquets ens hem esforçat molt per deixar la plaça en bon lloc i amb un bon nom. Va ser també on vaig fer castells al tronc. I en l’àmbit de colla, a qualsevol Xiquet de Tarragona actuar per St. Magí és un marc incomparable i només cal veure la gent que ve d’arreu a veure aquesta diada. Una altra cosa no farem bé a Tarragona… però la diada de Sant Magí és, pel que hem assolit i el que no, és un lloc on quan passes, es respiren castells, encara que sigui al desembre.

Primer castell d’Oriol Peiró?
Quan vam descarregar el 3d9f el 2007. En Joan Salas s’havia fartat de dir que érem una colla de 8. Una setmana abans l’havíem carregat i sabíem que el teníem. Ningú donava un duro per nosaltres i aquell moment d’explosió després de la descarregada, també va ser la meva primera gran diada després d’haver estat menjant merda, dient-ho clar, va ser espectacular.

2d9fm Xiquets de Tarragona St. Magí

I aquell 2d9fm de Sant Magí?
Va ser molt gros (moltes més rialles). Encara avui dia no et ser trobar les paraules per definir-lo. Si miro algun vídeo, penso que no sóc jo. Pensavem que era impossible. Mira, jo anava molt endins del folre, d’home del darrere i ens miràvem i allí ningú deia res. I ens seguíem mirant i ningú deia res. L’aleta va sonar i ens seguíem mirant. I no anàvem a veure què passava, vull dir, l’havíem assajat molt; però quan t’enfrontes a una bèstia d’aquestes dimensions, el més normal hagués estat que, sent el primer cop se’ns obrís la pinya o el folre rebentés… Va ser molt bonic… la culminació d’una gran feina feta pel Roger (germà) i un projecte que ell sempre va tenir al cap. Però també l’inici de moltes coses boniques. La colla segueix valent i no hem de renunciar. Sabem quin és el camí, no és fàcil però la colla ho val.

Borja VIZCARRO

Quins partits governaran a Tarragona?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Download WordPress Themes Free
Premium WordPress Themes Download
Download WordPress Themes Free
Free Download WordPress Themes
online free course