REDACCIÓOliver Márquez és periodista i ara desembarca en una aventura discogràfica. Aquesta nit actuarà a la Capa de Música en la Tabacalera. Recentment, va presentar el videoclip del seu disc ‘Fem el boig’, el qual va comptar amb la participació de uns 50 tarragonins. Oliver Márquez donarà a conèixer, aquesta nit, la seva faceta més camaleònica.
REPUBLICA CHECA – Quan i com vas decidir ‘entrar’ en el món musical?
OLIVER MARQUEZ – Dir que he entrat en el món de la música potser és massa atrevit. La veritat és que ho han decidit per mi. Uns amics músics em van convèncer per fer un disc un dia que em van escoltar tocant la guitarra després d’un dinar que vam fer a casa meva.
RC – Diga’m tres coses que t’han fet prendre aquesta decisió.
OM – Sóc un cul inquiet i la Música, la veritat, és que m’agrada molt. Casi tant com el Periodisme.
RC – És fàcil compaginar la Música amb el Periodisme?
OM – No tenen res a veure. Si un ho vol de veritat sempre troba les hores necessàries pe
r dur a terme activitats fora de la feina. Hi ha gent que va al gimnàs o juga a gols. Jo assajo i em tanco en un estudi amb altres músics per provar coses. És cert que el Periodisme és una professió molt absorbent, però penso que tots necessitem trobar aquell espai ideal per desenvolupar la nostra part creativa i les inquietuds que un té.
RC – Com qualificaries la teva música?
OM – És música fàcil d’escoltar, molt romàntica i amb tornades que enganxen i són fàcils de recordar. Un amic meu que havia escoltat ‘Fem el Boig’ un parell de vegades m’ha reconegut que l’endemà es va despertar taral·lejant la cançoneta….
5.000 visites
RC – Fa poc vas presentar el teu videoclip (Fem el boig) on hi participen cares conegudes de la ciutat. Quin ha estat el ressò?
OM – Acaba de sortir i encara no ho podem valorar. La idea és que en els pròxims mesos surti a canals especialitzats en música d’àmbit català i estatal. A nivell local, els companys periodistes m’han ajudat molt a donar-lo a conèixer. El vídeoclip a YouTube ha rebut unes 5.000 visites en dos o tres dies, la majoria de gent de Tarragona i rodalies.
RC – Sols dir que saps d’on vens però no saps on arribarà tot això. A què et refereixes?
OM – Crec que quan un inicia una aventura com aquesta és bo aspirar al màxim que un pugui somiar. A mi i als músics que m’acompanyen ens agradaria que això anés a més i que la nostra música la sentís el màxim de gent possible. Després la realitat, l’atzar i molts altres factors, a banda de la feina ben feta, fan que el somni es compleixi totalment o només una part.
Ho faré bé?
RC – Actues aquesta nit a la Capsa, nervis…?
OM – Uff…. És clar. És la primera vegada que faig un concert. No ho estaries tu, 
de nerviós? En aquests moment hi ha molts interrogants sobre la taula. Sonarem bé? Jo ho faré bé? Li agradarà a la gent? Vindrà algú? Són preguntes que et fas i que tindran resposta aquesta nit. L’únic que ens hem proposat tant jo com els músics és passar-ho bé i que a la sala es respiri un ambient agradable.
RC – Quin és el teu públic?
OM – Qualsevol persona que li agradi la música, sobretot aquella gent amb una especial sensibilitat per la música romàntica i les històries convencionals de la gent d’avui en dia.
He somiat que volava
RC – L’Oliver només serà un producte tarragoní o estaràs disposat a ‘volar’?
OM – No em fa por volar. De fet, aquesta mateixa passada nit he somiat que ‘volava’ per sobre de l’edifici Atlántico de Tarragona i la sensació era espectacular.
RC – Ens tens preparada alguna sorpresa?
OM –No ho sé encara. Crec que el simple fet de veure’m a mi mateix damunt de l’escenari en el meu primer dia de concert ja serà prou sorprenent. A veure si us animeu des de la República Checa i veniu al concert, que és gratis.
REDACCIÓ
