NOEMI LLAURADÓ: La centralització de competències durant l’estat d’alarma ha resultat ineficient

Noemi Llauradó és d’aquelles dones que no ha parat ni quan el govern, per imposicions sanitàries, obligaven a confinar-nos. La presidenta de la Diputació de Tarragona i vicealcaldessa de l’Ajuntament de Reus ha estat al peu del canó, interessant-se per cercar solucions eficaces a la problemàtica dels municipis i a les angoixes de la població. L’ens supramunicipal ha adoptat una bateria de mesures que intenten pal·liar les conseqüències de la crisi sanitària que, a poc a poc, s’està convertint en una emergència social. En aquesta entrevista, Llauradó explica com va viure el confinament i el dolor que va sentir davant el degoteig de víctimes mortals de la Covid-19. La presidenta demana a la ciutadania prudència i responsabilitat perquè siguem capaços d’ultrapassar amb èxit aquest atzucac sanitari. Recorda que ens hi juguem molt.

Presidenta, com ha viscut el confinament?
Com un exercici de reflexió sobre la fragilitat de l’espècie humana, sobre el nostre comportament com a societat durant tots aquests anys i sobre la possibilitat de construir un model diferent que prioritzi aspectes que s’han evidenciat com a realment essencials, com l’atenció i les cures a les persones, els serveis públics, la recerca o la protecció del medi ambient.

 Quin ha estat el pitjor moment?
M’ha impressionat i encara m’impressiona el degoteig constant de víctimes mortals a causa de la pandèmia. Més directament o menys, tots coneixem algú proper que ha perdut un ésser estimat afectat per la Covid-19. Des d’aquí, vull aprofitar per reiterar el meu condol a les famílies afectades. I si em permets Ricard, per compensar, m’agradaria destacar, en l’aspecte positiu, la riuada de solidaritat i el comportament modèlic de la majoria de la ciutadania a l’hora de fer front de manera individual i col·lectiva a aquesta situació tan tràgica.

Quin paper ha assumit la Diputació durant aquesta crisi sanitària?
Des del mateix inici d’aquesta crisi, al mes de març, vam voler avançar-nos als seus previsibles efectes i vam posar en marxa múltiples mesures destinades a reforçar la liquiditat dels ajuntaments i la seguretat de la ciutadania. Dos mesos després, continuem treballant en la mateixa línia, i alhora treballem en un nou objectiu, el de la reactivació econòmica. Aquest paper és el que ens pertoca com a administració supramunicipal que vetlla pels pobles i ciutats del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.

Com ha viscut les morts a les nostres residències de gent gran?
La gent gran ha estat la més vulnerable en aquesta pandèmia i ho he viscut amb tristor i preocupació perquè són una generació que ja ha patit molt i els hi devem moltíssim. Des d’aquí vull expressar el meu condol a les famílies que han patit la seva pèrdua. Alhora sé que s’han posat tots els esforços per protegir-los i cuidar-los, i en aquest sentit també vull reconèixer i agrair la feina de totes les persones que treballen en el sector de les residències.

Com valora la tasca desenvolupada pels nostres sanitaris?
Tot i que ja sabíem que disposem d’uns equips sanitaris excel·lents, aquesta crisi ens ho ha deixat ben palès. La seva entrega és admirable, i els aplaudiments que els brindem es queden curts davant la seva categoria professional. Sense ells i elles, els efectes de la pandèmia serien molt pitjors. Vull destacar també el paper d’altres professionals que han estat i estan en primera línia, si bé no gaudeixen de tanta visibilitat i reconeixement: equips de neteja, treballadors i treballadores de botigues d’alimentació i de supermercats, personal de les residències de gent gran, transportistes i missatgers… També són dignes d’aplaudiment.

Suposo que vostè no ha parat i que les videoconferències són  constants. Quines són les principals problemàtiques?
Realment és un no parar, i tenim la sort que les trobades en línia ens permeten avançar en l’anàlisi de la situació i en la presa de decisions. Tant jo  com els diputats i les diputades, i el personal tècnic amb responsabilitat a diferents àrees, mantenim contactes sovintejats amb sectors claus d’aquesta crisi, des dels més directament afectats fins a les altres administracions supramunicipals amb qui col·laborem en la recerca de solucions globals. Durant tot aquest temps he fet videoconferències amb alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, el president de la Generalitat i diferents consellers i conselleres del Govern, representants d’associacions municipalistes i de l’àmbit turístic i empresarial, portaveus del tercer sector… A més, a escala interna, les diferents àrees de la Diputació també estem permanentment connectades. En aquest sentit, el teletreball ens ha permès mantenir l’activitat des del primer dia del confinament, i el darrer plenari de la institució, el 8 de maig, també l’hem celebrat amb el sistema virtual.

Quines inquietuds li feien arribar els alcaldes de la demarcació?
Els ajuntaments són la primera baula de l’atenció a la ciutadania. Presten serveis de proximitat, i coneixen millor que ningú les inquietuds i problemàtiques de la gent. Per això, el contacte permanent amb els alcaldes i alcaldesses, i regidors i regidores, a través de les presidències dels consells comarcals, sempre ha estat determinant en les nostres polítiques de suport als ens locals. I, com us podeu imaginar, aquesta relació és ara més estreta que mai. Basant-se en les necessitats que uns i altres ens han transmès, hem emprès accions en matèria econòmica i assistencial per tal que puguin continuar prestant els serveis bàsics a la població, malgrat l’aturada d’ingressos provinents de la ciutadania a causa del confinament social. A banda d’això, també els estem ajudant en la fumigació d’espais públics per prevenir l’aparició del coronavirus, o en la compra agregada d’equips de protecció individual per part de la Diputació, la qual cosa els permet un estalvi econòmic considerable i de gestió en moments complicats I en un mercat global. També els hem prestat assistència per a la celebració dels seus plens telemàtics, indispensables perquè puguin aprovar accions contra la crisi, entre altres mesures de suport.

La Diputació podria adquirir testos per fer-los entre els tarragonins? S’ha plantejat aquesta possibilitat?
Actuem en coordinació amb el Departament de Salut de la Generalitat, i ara per ara no ens han fet aquesta petició. El que sí que hem fet és destinar un ajut de 100.000 euros per a la Fundació URV, per contribuir en la recerca en matèria de Covid-19 que duu a terme l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

Com creu que ha de ser la desescalada fins arribar a la nova normalitat?
El fet que la mitjana de casos de Covid-19 al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre estigui per sota de la resta de regions sanitàries no ens ha de fer abaixar la guàrdia en l’actual fase 1. A nivell individual, hem de ser molt conscients de la responsabilitat col·lectiva que tenim tots i cadascun de nosaltres per anar reduint la pandèmia. És bàsic seguir al peu de la lletra les mesures de distanciament físic, d’higiene o de compliment de les franges horàries de sortida al carrer. És una qüestió de salut, el bé més preuat. D’altra banda, sense bona salut de les persones la reactivació econòmica serà molt més complicada. Ara més que mai, hem de ser el màxim de rigorosos i responsables, perquè, malauradament, la Covid-19 encara és entre nosaltres.

Els organismes dependents de la Diputació comencen a recuperar la ‘nova normalitat’ molt lentament…
Des de l’inici de la crisi, hem seguit de prop les indicacions dels responsables sanitaris de la Generalitat i del govern estatal per tal de garantir la seguretat dels nostres treballadors i treballadores, intentant sempre mantenir el servei bàsic als ajuntaments i al conjunt de la ciutadania. I no només això, sinó que, com us comentava anteriorment, hem pogut impulsar mesures de caràcter extraordinari per pal·liar els efectes socials i econòmics de la pandèmia als ens locals de la nostra demarcació. El teletreball s’ha revelat com una eina que ens ha permès no aturar la roda pel que fa a la nostra feina, tot i que indefectiblement hem hagut de tancar l’atenció presencial a les nostres seus. No obstant això, el contacte telefònic o per correu electrònic es manté, i la via telemàtica també permet a la ciutadania presentar sol·licituds genèriques a la Diputació des de casa. Pel que fa a les classes presencials als nostres centres d’ensenyament, s’han hagut de substituir per sessions virtuals, i el nostre Museu d’Art Modern, encara tancat al públic, ha organitzat accions a través de les xarxes socials i provisionalment es pot visitar en línia a través de les col·leccions que es mostren a la web. D’altra banda, anem reprenent progressivament serveis que sí que havien quedat totalment aturats, com són les obres públiques a la nostra xarxa viària. I aquest mes de juny també obrirem les oficines de Base Gestió d’ingressos.

Què hem après amb el confinament?
D’una banda, ens ha permès aprofitar al màxim tots els recursos telemàtics de què us parlava (plens i reunions telemàtiques, atenció al públic, accés a serveis…) i, en aquest sentit, hem avançat encara més en la implantació de l’administració electrònica al nostre entorn, amb totes les garanties jurídiques i tècniques, i d’acord amb Els mateixos criteris de publicitat i transparència. Potser en el futur, quan la pandèmia hagi passat, podríem mantenir alguns d’aquests sistemes virtuals per tal d’evitar desplaçaments en segons quins casos, i més tenint en compte que molt possiblement haurem de canviar molts dels nostres hàbits socials atenent a criteris sanitaris, per evitar rebrots de la malaltia. En aquest sentit, penso que l’assistència física de vegades no sempre és estrictament necessària, i que la via telemàtica és igualment útil per assolir les mateixes fites. Això sí, hi haurà activitats o trobades en les què sempre preferirem afavorir un contacte més personal i proper, sense pantalles pel mig. Però, en qualsevol cas, caldrà veure quines són les indicacions dels responsables sanitaris.
D’altra banda, com a col·lectivitat, el confinament ha posat a prova la nostra fortalesa, responsabilitat i sentit cívic a l’hora d’intentar frenar la pandèmia, cadascú des del seu àmbit més quotidià. Espero que tot el que hem guanyat fins ara no ho perdem fent cas omís als requeriments associats a la fase de desescalada.

Després de la crisi sanitària arriba l’emergència social i les dificultats econòmiques. La Diputació ha adoptat algunes mesures per minorar les conseqüències de la pandèmia? Quines?
Hem procurat ser proactius des del primer moment. Per això, vam encetar accions dirigides directament als ajuntaments per tal que poguessin assumir amb més facilitat les despeses extraordinàries derivades de la crisi. En aquest sentit, vam mantenir les bestretes als ajuntaments que oferim a través de BASE Gestió d’Ingressos, malgrat que aquest organisme autònom, que té delegada la gestió dels impostos de molts ajuntaments, n’hagués aturat provisionalment el cobrament.

També vam reactivar el pagament d’ajuts que estaven en procés de tramitació als ajuntaments, per contribuir a impulsar la despesa pública, entre altres mesures urgents. Pel que fa a d’altres de més recents, en el ple extraordinari del passat 8 de maig vam aprovar la convocatòria d’ajuts del Pla d’Acció Municipal, el PAM, que preveu 85M€ per al present quadrienni, dels quals 21M€ es destinen a l’actual exercici.

També es va donar llum verda a la modificació de crèdit que augmenta el pressupost general d’enguany en un total de 16M€, part dels quals es destinaran a mesures directament destinades a la lluita contra la Covid-19. Així mateix, en la sessió vam aprovar adaptar el conveni 2020-2023 amb els consells comarcals per tal que puguin rebre amb celeritat ajuts per fer front a la pandèmia del coronavirus als respectius municipis. I es va donar el vistiplau a l’ampliació fins a 175M€ del límit per a les operacions de tresoreria de BASE Gestió d’Ingressos, que el ple del 29 de novembre de 2019 havia fixat en 100M€. D’aquesta manera, garantim el pagament d’aquesta bestreta fins al mes de setembre a tots els ens locals als quals prestem serveis de recaptació delegada. Un cop aprovat tot plegat, continuem dissenyant noves iniciatives, en el marc d’una comissió creada amb aquest objectiu de reactivació econòmica de la nostra demarcació.

Enguany el turisme nacional serà el que podrà salvar la temporada… Què està fent el patronat per convertir el nostre territori en el més visitat?
Aquesta serà una temporada realment difícil per al sector turístic. A banda de la nul·la activitat que ja es va registrar per Setmana Santa a causa de la pandèmia, les actuals condicions sanitàries i les restriccions de mobilitat a la majoria dels mercats emissors d’arreu d’Europa no auguren una millora a curt termini. Lògicament, el turisme de proximitat sembla que centrarà bona part de les opcions vacacionals d’aquesta temporada a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre, amb els visitants nacionals i els estatals com a principals protagonistes. No obstant això, caldrà seguir de prop la desescalada a Catalunya i a l’Estat i les limitacions que, a partir d’aleshores, s’imposin als establiments. Sigui com sigui, la progressiva normalització ha d’arribar també al sector del turisme, molt important a casa nostra. Des del Patronat de Turisme de la Diputació s’està treballant des de l’inici de la pandèmia per intentar mitigar la crisi també en aquest àmbit, amb mesures específiques i en contacte amb els sectors públics i privats que hi intervenen. Una d’aquestes mesures és la nova campanya turística de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, que hem presentat aquest 25 de maig, i que va destinada al mercat català i espanyol.

Com es podrà ajudar els municipis més fràgils econòmicament després d’aquest sotrac?
La major part de les mesures que hem emprès estan pensades, precisament, per ajudar, sobretot, els municipis més petits de la demarcació, que habitualment també són els més fràgils econòmicament i, per tant, els que més requereixen el nostre suport. De fet, totes les iniciatives que duu a terme a la Diputació, també abans de la Covid-19, tenen com a objectiu equilibrar el territori pel que fa a oportunitats, a través de la dotació de serveis, el suport econòmic i assistencial als ajuntaments, el foment del turisme i l’emprenedoria, o la millora de les xarxes viàries, entre altres accions. Ara, òbviament hi estem incidint encara més a causa d’aquesta situació extraordinària. Val a dir que en alguns municipis ha plogut sobre mullat, ja que a més de la Covid van resultar afectats pel temporal Glòria, a primers d’enguany, o pels aiguats de l’octubre de l’any passat. Per a aquests casos també hem destinat nous recursos, que es van aprovar en el passat ple del 8 de maig.

Quines són les àrees que requereixen més intervenció?
Des de la Diputació estem actuant de manera transversal per tal d’oferir tot el nostre suport als municipis i la ciutadania, d’índole ben diversa. Totes les nostres àrees (el Servei d’Assistència Municipal, Secretaria, Carreteres, els diferents centres d’ensenyament, informàtica, Recursos Humans, Serveis Generals, Patronat de Turisme, BASE…) estan actualment mobilitzades, cadascuna amb el seu rol concret, sota la coordinació de Presidència. Malauradament, aquesta crisi ha afectat tots els sectors de la nostra societat: ens locals, empreses, autònoms, cultura, turisme, serveis socials…

No podem escatimar cap esforç per ajudar-los a tots, dintre de les nostres competències i pressupost, i amb la col·laboració de la resta de les administracions públiques.

Què pensa quan alguns ajuntaments demanen al govern d’Espanya poder disposar del romanent?
Hi estic totalment d’acord. De fet, la Diputació de Tarragona ja es va adherir al març al manifest conjunt de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Micropobles de Catalunya en què es reclama que els ajuntaments puguin mobilitzar el superàvit disponible del 2019 sense limitacions, així com flexibilitzar les directrius de la regla de la despesa i l’estabilitat pressupostària. També es demana anul·lar totes les mesures que encara queden de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que limiten l’autonomia local. Aquestes són demandes totalment lògiques i coherents amb el principi d’autonomia dels ens locals. D’altra banda, són peticions que ara tenen més sentit que mai, ja que eliminar totes les limitacions actuals ens permetria disposar de més recursos econòmics per donar resposta a l’actual situació d’excepcionalitat derivada de la pandèmia de coronavirus.

Fins on pot arribar la Diputació?
La nostra institució, com sabeu, dóna suport econòmic i assistencial directe als ens locals del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, que alhora treballen per a la seva respectiva ciutadania. Per això, totes les mesures anteriorment esmentades, tant les d’urgència com les de reactivació econòmica, beneficien el conjunt de la població de les nostres comarques, de manera molt substancial. Arribem, per tant, a tots els nostres pobles i ciutats, encara que moltes vegades la gent no ho sàpiga, atès el nostre caire d’administració de segon grau.

Presidenta, està satisfeta amb la manera com s’està gestionant aquesta crisi des del govern central?
Considero que s’hauria hagut de comptar més amb els governs més propers a la ciutadania, en el cas de Catalunya, amb el govern de la Generalitat i el món local. La centralització de competències que s’ha realitzat durant l’estat d’alarma ha resultat ineficient en molts casos.

Què més li preocupa en aquests moments?
Ara estem prioritzant les mesures contra la Covid-19 i les seves conseqüències. Quan tot vagi retornant a la normalitat, continuarem amb altres prioritats, com ara frenar el despoblament a les nostres zones rurals de l’interior, si bé algunes de les mesures en aquest sentit s’alineen amb les que ja estem posant en pràctica en aquests darrers dos mesos de pandèmia. I com us comentava anteriorment, no hem oblidat els municipis afectats pels aiguats, ni tampoc la millora de carreteres i altres infraestructures públiques, físiques o virtuals, de capital importància per als nostres pobles.

Estem preparats per a un nou confinament?
D’ençà del mes de març, vivim una situació per la qual mai no hauríem imaginat que passaríem. Uns i altres ens hem adaptat, amb més o menys fortuna, a un confinament sense precedents en la nostra història recent. Hem hagut de compartir plenament el nostre espai familiar amb la feina, hem conviscut grans i petits les vint-i-quatre hores, hem enyorat pares, familiars i amics que teníem lluny, hem hagut de renunciar a fer moltes abraçades i petons, hem viscut la solidaritat i el suport entre veïns, hem plorat pels qui han marxat…

La situació encara no s’ha acabat, però la desescalada ens ha alleugerit parcialment aquesta reclusió, una reclusió d’altra banda del tot necessària. Espero que no haguem de confinar-nos totalment una altra vegada, perquè això voldrà dir que no hem fet les coses prou bé per abaixar la corba de contagis. Per això, no em cansaré de demanar que tots plegats siguem el màxim de responsables en el nostre dia a dia, tal com ho hem estat fins ara. Ens hi juguem molt!