REDACCIÓ
Arriben dies de festa, disbauxa, humor i excessos. Però compte! Per carnaval no tot val!
“Sempre que feu quelcom que menystingui a algun grup social, jo us jutjaré”
El sol ha sortit, ha bronzejat els nostres carrers i les pells de milers de tarragonins, que han gaudit d’un dia esplèndid; segurament molts d’ells ja preparen les seves disfresses per carnaval, tot pensant en portar la millor per a sorprendre a tots els seus amics.
Aquest any, col·lectius del nostre carnaval han optat per anar vestits d’homes i dones d’altres continents, combinant cultura amb fantasia, fet que caracteritza la nostra meravellosa festivitat. Això pot ser un arma de doble tall donat que, per nosaltres els africanistes, el fet de la “transformació” o “aculturació” de persones blanques en persones negres ens preocupa i inquieta, si no es fa bé, no ens agrada i ens pronunciem. Quantes vegades hem sentit parlar del “blackface” de la Cavalcada de Reis d’Alcoi?
El respecte a les cultures del nostre món és una necessitat, i no podem permetre que es desmereixi o es tracti amb superioritat qualsevol cultura. Però quan es fa bé, també s’ha de dir i ens hem de pronunciar. Quan el concepte que pregonen i la seva estètica és bona, només podem aplaudir i gaudir de l’espectacle.
La obra que avui us presento és especial, donat el seu significat i colors, tots dos estereotips a occident. Pertany als Ibibio de Nigèria, s’utilitza en els rituals “Ekpo” i representa un esperit femení bondadós. En aquestes cerimònies les forces de la maldat i la bondat lluiten per aconseguir la cohesió social.
Una comparsa sortirà aquest carnaval alçant el puny reclamant el respecte de la dona, sigui quin sigui el seu origen i crec que aquesta obra té una relació molt íntima amb aquesta circumstància. La figura i característiques d’una dona Ibibio s’utilitza per simbolitzar els esperits positius d’un poble, d’una obra que representa la bondat al món per l’ètnia nigeriana i que moltes vegades, nosaltres els occidentals oblidem; ens oblidem del respecte, de la unió que hi ha entre sexes, generes i ètnies. I diàriament callem i ens allunyem d’això.
“Jo que sóc home, blanc i jove, no sóc el més apropiat per parlar d’això tot i que mai hem podré quedar callat”
Gràcies “Som i Serem” pel vostre treball i dedicació envers a la dona, sigui d’on sigui!
“El crit de les que ja no tenen veu”
REDACCIÓ
