REDACCIÓFins a l’arribada de la crisi que ara ens assola hi havia moltes persones que es van apuntar a la política per fer diners. La prova d’això són tots els casos de corrupció que, com si d’una riuada és tractés, ocupen en més o menys mesura, un espai en la nostra rutina.
Tot anava molt bé: hi havia molta feina i es generaven molts diners i n’hi havien per a tots. Berlusconi era, sens dubte, el model a seguir.
Dins de la diversitat de capes socials n’hi ha una que conforma una oligarquia política, grups d’amics que gestionen o gestionaran en algun moment els diners de la massa social, en forma d’impostos, subvencions exteriors, etc… A demés controlen i coneixen, abans que ningú, informacions privilegiades en àmbits troncals com la Borsa, que els pressuposen o poden suposar molts beneficis.
El sistema legislatiu, que entre tots hem creat, i que aquests voltors dels que parlava abans interpreten, regulen i modifiquen, sempre els dóna la raó, els beneeix i els endinsa en una embriagadora festa de poder, vanitat i opulència on tots dansen borratxos d’amor per si mateixos.
Són els intel·lectuals analfabets, una retracció de l’Homo Sapiens. Impel·lits per uns instints tan primitius com el propi ésser humà, on la intel·ligència és una abstracció oblidada en un oceà de raó.
L’ètica i la moral si és que n’hi ha és senzilla. No cal ni que l’expliqui aquí.
I… la crisi va arribar.
L’únic que ha passat, és que molta altra gent ha estat violada mentre somiava en un món sortit d’una obra del mateix Steven Spielberg. Un món on no cal tenir cura de res, ni tan sols no cal d’on va a parar la brossa que generem de forma tan generosa. Un món on no ens interessa saber quant, com i què es necessita per generar l’energia que, a l’hora, emprem per a dur a terme activitats que ompliran el nostre propi magatzem gegantí de, entre d’altres coses, vanitat i egoisme.
Molta gent – molts inconscients, tot s’ha de dir – inspirada pels aromes que aixequen prejudicis que no haurien d’existir – molts, repeteixo – ara s’estavellen al fang de la misèria. I la majoria ens deparem amb un món allunyat de la igualtat d’oportunitats i sense equilibri natural, el que fa que l’aire que respirem no sigui tan pur com hauria de ser.
No tot està perdut, no tot és tenebrós i fins i tot, això no és l’infern.
Ara hi ha molta gent que s’apunta a fer política. Fixeu-vos bé en una petita diferència. Ara he dit a fer política i al començament d’aquest article havia remarcat que gent s’apuntava a la política.
El matis és important, i encara que sigui pel moment que estem vivim, queda clar que ara hi ha un moviment més noble, més solidari. Estic per creure que abans de la crisi no coneixíem, realment, el significat d’aquest mot, exceptuant comptades ocasions.
M’agradaria posar-l’hi cara i nom als actes i activitats que molta gent porta a terme (amb més o menys) esforç, només per ajudar.
He hagut de fer una tria i això és significatiu.
L’escollit és el nom de l’Itziar González, una autèntica superheroïna. Aquesta ex regidora de l’Ajuntament de Barcelona demostrà tenir l’esquena d’or, necessària per suportar la gran intel·lectualitat del seu ser, capaç d’ofegar els desitjos més capritxosos de l’ego.
Al seu costat Superman es converteix en una ombra fugaç.
NEOLIBE
REDACCIÓ
