REDACCIÓ
Cada vegada amb més força, des de la dreta mediàtica i política s’escolten frases com que ja no hi ha dretes ni esquerres, ni tan sols lluita de classes, que tot això forma part del passat, d’un temps que ja no tornaran, i que al segle XXI aquestes discussions ja no són necessàries.
La dreta sempre ha utilitzat la mateixa estratègia, fer veure que la teva vida no està predestinada pel fet de néixer en una família amb menys recursos, que les polítiques que es decideixen no tenen un component de classe molt fort o que la classe treballadora no ha de lluitar per la seva emancipació. Basen el seu discurs en que l’únic condicionant que tenim, és la nostra capacitat d’esforç per assolir els nostres objectius vitals, quan totes i tots sabem que no és així.
És una estratègia per desmantellar el sistema públic, la sanitat, l’educació, els serveis socials o les ajudes a la dependència, a l’atur o les rendes mínimes ja no són necessàries si no creuen que existeixi un component de desigualtat que és innat a l’hora de néixer. Però aquesta no és la realitat, continua existint aquesta desigualtat i a més cada cop més agreujada. Continuem estant condicionats pel fet d’haver nascut en una família o en una altra, i continua existint la lluita de classes.
És cert, que aquesta s’ha d’adaptar a uns nous temps, a uns reptes diferents, a un món globalitzat i a un neoliberalisme que ens ha fet creure que totes i tots ja érem rics i que la classe treballadora havia deixat d’existir. El canvi climàtic, la guerra o la crisi energètica tenen un component de classe molt marcat. Un exemple molt senzill el trobem amb el canvi climàtic, els barris amb rendes més baixes pateixen els efectes de l’escalfament global de manera més acusada. Sense aires condicionats que engegar per la falta de recursos, amb espais públics més degradats que no estan preparats per protegir de les calors sufocants, amb edificis antics que no aïllen tèrmicament. Mentrestant, les classes més riques, que tenen capacitat per decidir on volen viure, acaben ocupant els espais amb més parcs i jardins, que s’ha demostrat, que baixen la temperatura dels carrers.
Però la crisi energètica és un exemple. Qui critica augmentar la temperatura dels aires condicionats o pujar la de la calefacció? Les classes que es poden permetre poder engegar-los durant l’hivern o durant l’estiu. És una mesura per evitar que de nou, qui menys té, més pagui les conseqüències de la crisi, però que ha estat fortament criticada per la dreta mediàtica i política que defensa els interessos de les classes benestants, fent-nos creure que en realitat estaven defensant al petit empresari o a l’autònom, quan no és així.
En definitiva, la lluita de classes continua, perquè les noves realitats, els nous reptes continuen tenint aquest concepte de classe. Que la dreta política i mediàtica no oculti la realitat, que no ens diguin més que això forma part del passat, perquè darrere aquest discurs, hi ha la voluntat de desmantellar el sistema públic que protegeix precisament a les classes treballadores i populars del nostre país.
Nacho GARCÍA
Secretari de Política Municipal del PSC
REDACCIÓ
