REDACCIÓ
Aquesta és segurament, la disjuntiva més important a la qual ens enfrontem com a societat i molt especialment des que va començar la Guerra d’Ucraïna ja fa uns quants mesos. La solidaritat inicial d’acollida a refugiats i refugiades, i el suport a les mesures que la Unió Europea i altres països van emprendre com a sanció cap al règim de Putin, han anat passant a l’egoisme provocat a Espanya per la dreta política i també mediàtica.
L’últim capítol ha estat el pla d’estalviament energètic. Qui penses que la guerra amb Putin no portaria conseqüències a les nostres vides, no havia entès que aniria la guerra. Aquestes conseqüències estarien vinculades a l’energia, però a més, des d’un primer començament, les autoritats europees ja van advertir que hauríem de fer sacrificis per acabar amb la guerra.
El primer sacrifici haurà de ser l’estalvi energètic per no dependre del gas rus. És cert que Espanya té una dependència molt menor que d’altres països europeus, especialment del nord, però també haurem de fer alguns sacrificis. De fet, gràcies a les negociacions del Govern de Pedro Sánchez, aquest estalvi només haurà de ser del 7%, enfront del més del 15% d’Alemanya per exemple.
Però el sol fet de pujar la temperatura de l’aire condicionat o baixar la de la calefacció ja ha suposat una nova batalla política. Especialment amb una Ayuso amb ansies de poder, que fins i tot està eclipsant a un Feijóo que havia demanat un pla d’estalvi energètic idèntic al que la vicepresidenta Teresa Ribera va presentar. Però ja se sap que quan Ayuso parla, el PP canvia de postura de manera ràpida, i abans Casado i ara Feijóo perden qualsevol autoritat dins del partit.
La darrera batalla de la Presidenta madrilenya és fer-nos creure que passar fred a l’estiu o calor a l’hivern és un dret, i que l’enllumenat dels carrers de les nostres ciutats depenen dels establiments comercials.
La darrera batalla de la Presidenta madrilenya és fer-nos creure que passar fred a l’estiu o calor a l’hivern és un dret, i que l’enllumenat dels carrers de les nostres ciutats depenen dels establiments comercials
Però ni l’aire condicionat ni la calefacció són un dret, ni els carrers seran menys segurs per apagar els aparadors. És més, això últim és una competència de les administracions, però quan la teva única política és abaixar impostos, no et queden diners ni per il·luminar els carreres de les ciutats. Que els hi preguntin als més de 4000 veïns i veïnes de la Cañada Real de Madrid, que no tindran la possibilitat de pujar l’aire aquest estiu perquè fa molt de temps que viuen sense llum davant la parsimònia del Govern d’Ayuso i del PP.
Del que realment estem parlant és de solidaritat. Estem parlant de si com a ciutadans i ciutadanes cedim una part del nostre benefici de la nostra vida per aconseguir tenir un món una mica millor. Ja sabem que la dreta no està disposada, ja sabem que el PP s’ha volgut posar del costat de Putin i no de qui pitjor ho estan passant, però la pregunta és: estem disposats i disposades nosaltres a fer-ho?
Sí la resposta és que si, estarem en disposició d’adaptar-nos millor a un món canviant. Sí la resposta és no, l’egoisme d’Ayuso i del PP haurà triomfat, i l’individualisme s’haurà imposat a la solidaritat, i Putin haurà guanyat a la Unió Europea.
Nacho GARCÍA
Secretari de Política Municipal del PSC Tarragona
REDACCIÓ
