REDACCIÓ
Estem a punt de celebrar un nou 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, amb grans avenços laborals i retributius per a les dones: la reforma laboral, la pujada de l’SMI a 1.080 euros i l’extensió dels plans d’igualtat a les empreses. Tot i això, perdura la discriminació de les dones a la feina i la taxa d’atur femení continua sent superior al masculí.
La diferència salarial de les dones respecte als homes el 2020, encara se situava a Catalunya per sobre del 25,1% i continuen les dificultats per apujar els salaris dels sectors més feminitzats com el comerç, els serveis administratius i l’atenció a les persones. Les patronals estan bloquejant les negociacions perquè la principal reivindicació és la millora retributiva.
Per posar fi a les discriminacions al món del treball els plans d’igualtat són la millor eina, ja que garanteixen una diagnosi integral que facilita l’adopció de mesures correctores que eliminen les diferències en les carreres professionals i la bretxa salarial.
Els sindicats seguim assumint les negociacions dels plans d’igualtat únicament amb recursos propis i transformant les nostres organitzacions internament perquè la nostra estructura de persones negociadores s’impliqui a tot arreu per complir amb la nostra responsabilitat. Cal continuar avançant en l’extensió i el seguiment dels plans d’igualtat, fins a incorporar la figura de la persona delegada d’igualtat, que ha de vetllar per prevenir, evitar i erradicar qualsevol mena de discriminació per raó de sexe que es pugui donar dins el centre de treball.
Els avenços del feminisme han provocat l’augment dels moviments i partits d’ideologia ultraconservadora i populista, que són una amenaça real per a les dones
En un context d’alça de preus en els aliments, subministraments i habitatge, s’agreugen les situacions de pobresa i de precarietat de les dones. Tot i l’empenta del Govern estatal per fer lleis i polítiques que contribueixin a la feminització de la societat, encara estem molt lluny de la igualtat.
Els avenços del feminisme han provocat l’augment dels moviments i partits d’ideologia ultraconservadora i populista, que són una amenaça real per a les dones, ja que aposten fermament pel manteniment de la societat masclista i aposten per la regressió de drets i llibertats de les dones. En un any en què hi ha convocatòria d’eleccions municipals, cal recordar als diversos partits que les polítiques que apliquin han de donar resposta a les desigualtats socials i de gènere, i que sense la participació efectiva de les dones no hi ha democràcia plena.
Per tot això, aquest 8 de març, CCOO de Catalunya, com a sindicat feminista d’homes i dones, exigim:
— Implementar recursos per a l’extensió dels plans d’igualtat a totes les empreses, tant pel que fa als agents negociadors com al fet que la Inspecció de Treball pugui desenvolupar la seva tasca de vigilància i seguiment perquè s’apliquin els plans.
— Crear un registre públic i obligatori dels protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe que permeti fer un seguiment de les empreses que incompleixin la seva obligació en matèria de prevenció i lluita contra les violències masclistes al centre de treball.
En un any en què hi ha convocatòria d’eleccions municipals, cal recordar als diversos partits que les polítiques que apliquin han de donar resposta a les desigualtats socials i de gènere
— Acompanyar i vigilar de manera efectiva els drets de seguretat i salut en el treball, de manera que es pugui mesurar l’aïllament social que pot produir el teletreball, especialment en les dones, de manera que treballar a distància no suposi un retorn d’aquestes a l’esfera domèstica.
— Equiparar de manera plena els drets laborals de les treballadores de la llar amb els de la resta de treballadors i treballadores, així com reforçar i garantir la tutela de la Inspecció de Treball als domicilis particulars.
— Avançar en polítiques de corresponsabilitat entre dones i homes per fer que el cost de la cura de les criatures i les persones dependents no recaigui en les dones i es contribueixi, així, a reduir la segregació del mercat de treball.
— Avançar en polítiques de conciliació del temps social i del temps laboral, repensant el temps de treball i d’oci des d’una perspectiva integral. CCOO ens comprometem a fer-ho possible tenint en compte els sectors productius, la diversitat social i el canvi que ha de comportar en l’organització de la societat.
— Incloure en la perspectiva feminista l’impuls, la construcció i la implementació de la totalitat de les polítiques públiques.
Mercè PUIG
Secretària general de CCOO de Tarragona
