REDACCIÓ
Arriba un nou 1 de Maig. Tradicionalment, aquesta és la data que commemora el Dia dels Treballadors, una diada que de nou preveu que els sindicats prenguin els carrers i tornin a reivindicar els drets de tots els treballadors i treballadores. Dos anys després de l’inici de la pandèmia, enguany es recuperarà la manifestació que recorrerà els principals carrers de la capital de la demarcació i que, en una nova ocasió, tornen a reclamar apujar els salaris, contenir els preus i posar fi a les desigualtats. Parlem amb Mercè Puig, secretària general de CCOO a Tarragona, qui ens explica què es commemora aquest 1 de Maig i les reivindicacions dels sindicats.
Què es commemora l’1 de Maig?
Per excel·lència l’1 de Maig és la data reivindicativa i solidària per a CCOO. Es commemoren totes les lluites que tenim per aconseguir els drets laborals que tenim avui en dia i es visualitzen els conflictes als sectors o empreses actuals.
Què és el que es reivindica enguany?
Aquest any després d’una crisi sanitària, econòmica i ara la crisi per la guerra de Rússia, reivindiquem que és l’hora de posar fre a l’augment de preus i disposar de salaris dignes i suficients, de potenciar l’ocupació estable i de qualitat i d’acabar amb les desigualtats.
Quina és la situació que pateixen els treballadors a la demarcació de Tarragona?
La situació que patim els treballadors i treballadores del territori no són diferents de la resta del país, tenim un alt índex de pobresa d’agut a la inflació que és molt difícil per la ciutadania poder pagar la llum, els carburants i la cistella de la compra, els preus han de frenar. Necessitem que un bé essencial com és l’energia elèctrica estigui sota control públic. Necessitem millores salarials i millorar la contractació. Pla industrial que permet que es reconverteixin les empreses i alhora no es deslocalitzen. No podrien subsistir només del turisme sense el sector industrial.
Per què la temporalitat dels contractes és un problema?
Tenim una cultura de fer contractes temporals, ha de canviar aquesta cultura de la temporalitat al nostre país i al nostre territori, que ja ho està fent, aquest primer trimestre ja veiem que l’augment de contractes indefinits fa que aquesta cultura de la temporalitat es vagi reduint, no oblidem que temporalitat va lligat a precarietat, i principalment afecta les dones, als joves i als immigrants i apostem per a l’estabilitat a l’ocupació.
Existeix la paritat i la igualtat en els llocs de treball de les empreses de la demarcació?
Hi ha empreses i sectors de tot, però és veritat que és un tema que ens queda molt de camí per recórrer, perquè per exemple en la indústria i més en la química costa molt que entrin les dones, i la indústria o els sectors més feminitzats les categories superiors o els òrgans de direcció són homes majoritàriament, hem de fer una reflexió perquè encara no existeix aquesta paritat. I també encara la bretxa salarial entre homes i dones està en el nostre dia a dia fa molts anys que intentem eliminar-la. Des de CCOO donem impuls als plans d’Igualtat a les empreses i participem allà on tenim representació i on ens requereixen.
S’ha aplicat la pujada dels salaris mínims en tots els llocs de treball?
En quasi tots els llocs i empreses, on hi ha representació sindical ha sigut més ràpid i d’altres ho batallem posant denúncies.
Com valoren la situació dels professionals sanitaris i de l’educació?
Les persones treballadores del sector sanitari i de la dependència estan esgotades i gens reconegudes per l’administració pública, que després d’una dècada de retallades i d’una pandèmia que ha posat de manifest el que el nostre sindicat reivindicava des de feia molt de temps, que les condicions de treball de les persones treballadores repercuteixen molt directament en les cures que donem a tota la població i, sobretot a la gent gran on les ràtios de personal i les condicions laborals són especialment precàries. Unes cures que no estaven a l’altura del que els nostres governats publicitaven i que la població mereix. Hem demostrat, amb la pandèmia que les persones treballadores de sanitat i de geriatria són essencials. Ara esperem que les persones que ens governen, l’administració i les patronals s’ho prenguin seriosament i obrin en conseqüència negociant i aplicant unes condicions laborals més justes amb augment de salaris per tal de revertir les desigualtats que hi ha als diferents sectors.
En educació l’anunci de la modificació de l’inici de calendari del curs vinent per part del president de la Generalitat i el conseller d’Educació va ser l’espurna de la mobilització de la comunitat educativa, cansada de la manca de diàleg per part del departament, de decisions arbitràries i, sobretot, de la manca de voluntat de revertir les retallades en educació dels anys de la gestió de la crisi financera i de recuperar els drets dels professionals del sistema educatiu.
Una situació que ha aplegat les reivindicacions de la comunitat educativa, que s’han expressat amb caràcter de mobilització i cinc dies de vaga el mes de març. Unes convocatòries que han tingut un seguiment important, amb adhesions dels diferents sectors del sistema educatiu, i que han protagonitzat mobilitzacions massives als carrers. És imprescindible tancar el conflicte des de la negociació i la revisió de les posicions del Govern, però no confiarem la solució només a la voluntat i estem preparant noves convocatòries de vaga per als mesos vinents. Invertir en educació no hauria de ser un problema per a un govern progressista.
Per què la demarcació acumula tantes morts i accidents laborals?
Les dades reafirmen el que venim denuncien CCOO i que constata la precarietat laboral, per tant, podem veure que les persones amb contracte temporal estan més exposades als riscos, no reben una formació adequada sobre els riscos a què s’enfronten al lloc de treball i tenen més predisposició a assumir-los per por de perdre la feina. En aquest sentit, esperem que la reforma laboral aprovada recentment, dissenyada per reduir l’elevada temporalitat repercuteix de manera favorable en aquestes xifres de sinistralitat. L’alça de la incidència en greus i lleus fa evident que cal prendre mesures en el col·lectiu d’autònoms, de l’abús de les cadenes de subcontractació.
Per què és important que surti la gent al carrer el pròxim diumenge?
Hem de sortir al carrer com sempre i ara més que mai! Perquè ja estem farts que totes les crisis les acabem pagant la classe treballadora, i aquesta crisi de preus no l’hem de pagar nosaltres amb més pobresa. Necessitem urgentment acabar amb les desigualtats.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
