REDACCIÓL’expresident català, Artur Mas, continua declarant a la sala d’audiències del Tribunal Superior de Justícia, acusat de desobediència en l’àmbit del cas del 9N. Mas només ha contestat a les preguntes del seu advocat, acollint-se així al seu dret constitucional d’obviar les qüestions formulades per la Fiscalia i l’acusació particular.
Mas, davant del tribunal que l’està jutjant, ha assumit tota la “iniciativa política” al 9N, que en la seva opinió no va obeir a un “caprici” sinó a un “mandat del Parlament”, i ha negat que el Govern tingués “ànim de desobeir “el Constitucional quan va mantenir la consulta després de la seva suspensió.
En resposta a l’interrogatori del seu advocat, l’expresident català ha proclamat que el “procés participatiu del 9N”, l’execució -ha insistit- va quedar en mans de voluntaris després de la suspensió, “no va ser un caprici individual, una sortida de to, una boutade d’última hora “, sinó el compliment d’un” mandat parlamentari “després d’unes eleccions democràtiques que ningú va impugnar.
L’acusat ha argumentat que el govern català no tenia “ànim de desobeir” el Constitucional, en permetre que la consulta es desenvolupés, i ha recordat que l’executiu autonòmic mai va rebre una advertència “clara” del TC de les responsabilitats en què podia incórrer de mantenir la consulta independentista, després de la suspensió.
Mas ha assumit davant del tribunal tota la “iniciativa política” en l’organització de la consulta i ha afirmat que les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau, que afronten nou anys d’inhabilitació, es van limitar a seguir les “directrius” que ell mateix marcava.
Després d’insistir que la Generalitat disposava d’una llei emanada del Parlament que emparava la consulta, Artur Mas ha precisat que un cop el TC la va suspendre “difícilment l’administració ho podia fer amb suficients condicions i garanties”, de manera que es va fer una crida a voluntaris perquè assumissin la seva organització.
“No es tractava d’una consulta per tenir vinculacions legals, només per conèixer l’opinió de la gent”, ha afegit l’expresident, després de lamentar els infructuosos intents del Govern d’arribar a un “acord” amb el president del Govern, Mariano Rajoy, per preguntar als catalans sobre el seu futur.
Fent seu un dels arguments amb què la Fiscalia Superior de Catalunya es va oposar inicialment a una querella pel 9N perquè mai hi va haver un advertiment al Govern, Mas ha defensat que la petició 
de la suspensió de la consulta del 9N no va ser acompanyada d’un advertiment clara que avisés de les responsabilitats penals en què es podia incórrer en cas de mantenir la votació.
En aquest sentit, ha recalcat que el TC va donar la callada per resposta fins i tot quan la Generalitat, després de la suspensió, li va demanar per escrit que aclarís l’abast del seu ordre.
Mas ha subratllat també en la seva declaració la “ridiculització, menyspreu i mofa” amb què el Govern central es va referir a la consulta del 9N en els dies previs a la celebració de la consulta: “es considerava una cosa secundària, menor, intranscendent”, ha subratllat.
