REDACCIÓ
Torna a arribar el 9 d’abril, moment important per a la història d’Unió i de Catalunya, i moment també per recordar el passat més immediat i el més arrelat. En aquest darrer any, s’han produït molts canvis, i segurament és l’inici d’una nova etapa de la política a Catalunya, a Espanya, a Europa, i també per a Unió. Per això, és important fer una mirada enrere.
Aquests darrers dies he anant llegint el recull de textos d’en Miquel Coll i Alentorn que va fer INEHCA per retre-li homenatge, com un dels pilars fonamentals d’Unió Democràtica amb motiu dels 25 anys de la seva mort. I voldria destacar-ne especialment els seus discursos sobre democràcia cristiana a Catalunya.
Amb l’arribada de la República al 31, es posiciona en el pla polític aquesta democràcia cristiana amb la qual sorgeix, un 7 de novembre de 1931, el primer partit demòcrata-cristià a Catalunya: Unió Democràtica de Catalunya.
Miquel Coll i Alentorn escriu: “Amb l’apassionament i la polarització de forces que comportava l’ambient d’aquell temps i que resultaven també imposats per la naturalesa de la llei electoral que va regir en aquell període, Unió Democràtica no va poder ésser llavors gaire més que un partit testimoni, però la seva acció va ésser eficaç i sovint exemplar”.
Poc abans del naixement d’Unió, Manuel Carrrasco i Formiguera és escollit diputat a Corts el 28 de juny de 1931 sota el partit Acció Catalana, però poc després la defensa de la pàtria catalana i de la democràcia cristiana el fan entrar a militar a Unió Democràtica. És des d’allí on defensa la llibertat, el dret a l’autodeterminació donant veu a la democràcia cristiana i on dóna suport a les institucions democràtiques contra l’atac a les llibertats catalanes que significava l’inici de la guerra el juliol de 1936. Als militants d’Unió, com Carrasco, se’ls perseguia, condemnava i afusellaven o bé per defensar la nació i la sobirania catalana o bé per defensar la democràcia cristiana i ajudar els catòlics que eren perseguits. Diu Coll i Alentorn reproduint a Churchill “Mai tants no van deure tant a tan pocs”.
Carrasco va ser empresonat, condemnat a mort i afusellat pels feixistes a Burgos, el dia 9 d’abril de 1938 per defensar el drets, les llibertats i la sobirania de Catalunya. La seva actitud davant la mort va ser valenta com la seva vida defensant els seus valors. Cada 9 d’abril, Unió Democràtica i Unió de Joves li retem homenatge a la seva memòria i als valors que defensava, perquè va ser un gran dirigent i, per sobre de tot, una persona coherent amb les seves idees fins a donar la vida per les seves conviccions.
El seu afusellament, doncs, ens convida un any més a reflexionar i a renovar el nostre compromís amb una Catalunya plena i amb la defensa d’una societat bastida sobre els principis que emanen de l’humanisme d’arrel cristiana, valors plenament vigents en un moment com el que estem vivint com a comunitat nacional compromesa socialment.
Martí BARBERÀ i MONTSERRAT
President de la intercomarcal d’Unió de Tarragona
REDACCIÓ
