ROSA MARIA CODINES: Aquest 11 de setembre volem ensenyar al món la situació que pateix Catalunya

Resten pocs dies per l’11 de setembre, la diada de Catalunya, i enguany té un condicionant extra, ja que és la primera diada que esdevé després de l’intent de referèndum de l’1 d’octubre. L’actual directora d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Rosa Codines, en una conversa amb la República Checa, assegura que aquest 11 de setembre té un valor especial on es pretén denunciar la situació que actualment està patint Catalunya. Codines, una dona que respecta qualsevol persona que tingui idees democràtiques, també dona la seva opinió sobre la presència dels llaços grocs i sobre la gent que els treu. Des d’Òmnium s’assegura que la violència no és el camí de res i que ells només volen combatre mitjançant la pau

Quins objectius té Òmnium de cara aquest 11 de setembre?

El nostre objectiu és denunciar al món la situació que viu aquest país de repressió, d’injustícia, de no drets. Per tant l’objectiu és fer aquesta denúncia pública i ensenyar al món el que està passant. Tenim el president en la presó, d’una entitat cívica amb 125.000 associats, això ens diu que tots estem tancats a la presó, perquè és una manera de silenciar aquest poble.

Que guanya el govern tenint aquestes persones a la presó? Tenen por?

No saben fer una altra cosa, no és qüestió de tenir por, la capacitat de diàleg no la tenen, no són capaços de dialogar sobre aquest tema. Per a ells és superior la idea d’estat i unitat de la pàtria

Amb l’arribada de Pedro Sánchez es pot millorar aquesta situació?

Jo penso que no, perquè som aquí perquè el senyor Zapatero va dir que aprovaria l’estatut i nosaltres vam fer el referèndum i el tribunal constitucional ens ho va tombar tot. Som aquí perquè venim d’allí, del 2010, amb l’estatut que s ens va tombar. El senyor que governa avui és el mateix.

Com ha evolucionat la situació en aquests 8 anys?

Jo penso que aquest país ha fet un salt molt important, perquè hi ha molta gent que ha vist tot el que està passant. A més la goteta que ha fet vessar el got ha estat la brutal repressió que vam patir l’1 d’octubre i els dies posteriors, no només física sinó la falta de llibertat d’expressió.

Per tant hi ha una vida abans de l’1 d’octubre i una vida després?

Jo crec si, és un abans i un després, aquest dia és un punt d’inflexió. I ara doncs no sabem on anem. Del que si que estem segurs és que hem avançat com a poble, prenent consciència. El que està molt clar és que necessitem molta base social

Darrerament s’han presenciat llaços grocs a llocs emblemàtics de la ciutat que posteriorment s’han tret, quina opinió té respecte a la gent que els treu?

No estic ni a favor ni en contra, és senzillament una manera de denunciar per la nostra part. D’aquesta mateixa manera penso que treure’ls els llaços és una altra manera de reivindicar-se d’uns altres col·lectius.

Que pensa del que està fent Ciutadans traient els llaços?

És la seva manera de reivindicar. Si es pensen que la seva manera de reivindicar és pintar de color blau o vermell, doncs que ho facin, jo mai els hi diria res, és la seva manera de veure-ho.

Arran de tot això quin sentiment teniu com a catalans, tristesa, por, ràbia…?

El meu sentiment és que hi ha un poble per aconseguir els seus drets i per ser lliure, volem una república independent. Per tant és una lluita que ja bé de molts anys, hem agafat el relleu, hi ha gent que fa molts anys que lluita per aquest dret, fins i tot gent que també ha estat a la presó, això no és d’ara. Jo tinc amics que hi ha ja s’han mort i que han cregut sempre amb aquesta idea de país. El que passa ara és que hi ha més gent conscienciada. S’ha de tenir clar que nosaltres som relleus i que també passarem aquest testimoni. I sempre mitjançant la pau i la democràcia, la violència no està amb nosaltres, Catalunya és un poble de Pau, ja ho va dir Pau Casals. Des d’Òmnium tenim claríssim que la violència no és el nostre camí

Com valoreu les vagues que van provocar talls a la carretera, violentes o no?

Doncs són reivindicacions en què el poble es defensa i vol ensenyar que la situació és injusta. A França per exemple passa constantment, la gent surt al carrer, perquè el dret a manifestar-se és inalienable. Sempre que no es perjudiqui i no es facin mal a tercers, estem totalment d’acord. 11 de setembre hi ha hagut sempre i mai ha passat res.

Carlos MEDINA