REDACCIÓ
Fa uns 40/ 60 anys érem considerades persones de segona, inferiors, que només existíem per procrear i tenir cura de la família. No teníem dret a vot, la majoria no podíem treballar, i la que ho feia, ho havia de deixar de fer si es casava. Fins al 1978 no vam ser “lliures” del tot per treballar, però amb excepcions, hi havia professions a les que no podíem accedir. No podíem viure soles, sense permís. No podíem avortar, decidir que fer amb el nostre cos… i un llarg etcètera de prohibicions. I penseu que tot això ha estat un regal? No.
Ara, després de recórrer un llarg camí, i dur, molt dur, això sembla història. Dones fortes van liderar moviments feministes per a que nosaltres, avui, puguem gaudir de més llibertat. Però no està tot fet, hem agafat el testimoni que elles ens van deixar, des de la humilitat, per seguir reivindicant una societat justa, igualitària, sense diferències: bretxa salarial, sostre de vidre, discriminacions per sexe, drets pel col·lectiu LGTBI, assetjament sexual, violència i assassinats masclistes…
Encara hem d’explicar que el feminisme no és el contrari del masclisme (que ho seria l’hembrisme) sinó que és la defensa dels nostres drets i la lluita per aconseguir la igualtat real i efectiva. Nosaltres som el 51% de la societat, però sense el treball conjunt de dones i homes mai aconseguirem trobar-nos en igualtat de condicions.
Les dones estem més formades, però no accedim a les millors feines. Nosaltres optem als llocs de treball amb les mateixes condicions, però cobrem menys. A Catalunya estem actualment patint una bretxa salarial del 22,17%, un punt per sobre del percentatge estatal.
I no deixaré de dir que aquesta pandèmia ha precaritzat, encara més, el mercat laboral, i, com no pot ser d’una altra manera, més encara les feines feminitzades, les feines essencials, les que no han deixat de treballar ni un sol dia des de que va estellar la Covid-19, que aviat farà un any: el sector de la sanitat, de cures, les residències de gent gran i l’atenció domiciliària, el comerç, la indústria alimentària, la neteja, l’ensenyament… a totes elles, gràcies, mil gràcies.
Els números parlen per si sols: A Catalunya, 7 de cada 10 contractes han estat signats per dones per tenir cura dels fills o persones dependents, el 92,85% de dones han agafat excedències per tenir cura dels fills, davant el 7,15% dels homes. Crec que no cal dir molta cosa més per constatar que no existeix corresponsabilitat i per afirmar que es perpetuen els rols de gènere a la nostra societat. Des de la UGT ho tenim clar, la Covid-19 ens ha perjudicat més a les dones.
Nosaltres no defallirem per aconseguir el nostre objectiu, com un sindicat feminista de classe que som, lluitarem. Volem que es compleixi la normativa laboral RD 6/2019, RD 901/2020, RD 902/2020… volem que desaparegui la bretxa salarial, que hi hagi transparència retributiva a les empreses, volem la implantació dels plans d’igualtat a totes les empreses i el seu registre, volem l’elaboració obligatòria per a totes les empreses dels protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe, no volem més discriminacions, per cap motiu ni col·lectius, no volem més assassinats de dones a mans d’exparelles o parelles sentimentals… VOLEM UNA SOCIETAT IGUAL PER A TOTHOM.
No farem cas a la criminalització que estem patint els moviments feministes per reivindicar els nostres drets aquest 8 de març. Nosaltres hem donat suport al carrer a tots els col·lectius que estan patint aqueta crisis sanitària i econòmica provocada per la pandèmia mundial de la Covid-19. Nosaltres donem suport a totes les causes injustes. El 8 de març no ens quedarem a casa!
Mar VÁZQUEZ OLIVEROS
Secretaria d’Igualat y Polítiques Socials de la UGT a Tarragona y Delegada Territorial de la UGT al Baix Penedès
REDACCIÓ
