REDACCIÓ
L’eutanàsia sol·licitada per l’exvigilant de Tarragona que l’any passat va disparar als seus excompanys i a un mosso ha obert un debat inèdit a Espanya sobre els límits del dret a una mort digna, que col·lisiona amb el de les víctimes a ser rescabalades en el procés penal.
El jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona va acordar la setmana passada donar llum verda a l’eutanàsia que ha sol·licitat l’exvigilant, qui va patir una lesió medul·lar després de ser reduït a trets per la policia quan s’havia atrinxerat en un masia abandonada, malgrat l’oposició de les acusacions particulars que representen a les víctimes a les que va disparar.
L’home, que en l’actualitat està a l’Hospital Penitenciari de Terrassa (Vallès Occidental) a la presó preventiva, està acusat d’haver disparat a tres excompanys de feina que, com ell, eren guàrdies de seguretat, i a un mosso.
Segons han explicat juristes consultats per Efe, la situació planteja un xoc entre dos drets fonamentals: l’eutanàsia, entesa com a part del dret a la vida, i el de les víctimes a la tutela judicial efectiva per un procés en el que, precisament, l’acusat podria haver-los matat.
L’advocat penalista i diputat de la Junta de Govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) Albert Carles Subirats explica a Efe que ni la llei d’eutanàsia ni tampoc la d’enjudiciament criminal preveuen limitacions a la mort digna, i reconeix la complexitat de la qüestió jurídica.
El lletrat detalla que la jutgessa, en la seva interlocutòria, el que fa és abstreure’s del debat i autoritzar l’eutanàsia emparant-se en la “dignitat” de l’acusat, que pateix una lesió medul·lar intractable i la situació de la qual li provoca un gran patiment.
“La col·lisió de drets en joc són el mateix”, destaca Subirats, que diu que la tutela judicial efectiva també protegeix el dret a la vida de les víctimes, la integritat de les quals van veure en risc davant l’atac dut a terme presumptament pel pistoler i que, per tant, mereixen el reconeixement de la seva dignitat.
“Per equilibrar, quan tens un conflicte de drets has de buscar una solució proporcional”, explica el lletrat de l’ICAB, que assegura que aquesta ha de ser satisfactòria per rescabalar a totes les parts implicades.
Per a Subirats, “allò correcte seria arribar fins al judici, fer-ho, i a partir d’aquí dur a terme la prestació”, ja que defensa que aquest pot dur-se a terme en un termini raonable que, sobre la base de la seva experiència com a lletrat, augura en “un any, any i mig”.
Per la seva banda, l’expert en bioètica Cristian Palazzi, professor a l’Escola Gimbernat -adscrita a la UAB-, proposa a Efe solucions “imaginatives” que permetin que aquestes víctimes vegin compensat d’alguna manera l’atac a la seva integritat.
“Cal respondre a les vides d’aquestes víctimes no tant en funció de com responem a la vida del presumpte delinqüent, sinó enterament, íntegrament”, defensa Palazzi, que desaconsella que l’acusat hagi de sotmetre’s a un “acarnissament terapèutic” que allargui el seu patiment mentre es resol un procés penal que pot durar anys.
L’advocat de la secció de dret sanitari de l’ICAB Alejandro Gámez manté que la decisió s’ha de prendre amb “proporcionalitat”, de manera que desaconsella allargar el patiment del presumpte autor perquè l'”acarnissament no compensa la satisfacció que obtindran” els damnificats.
A més, Gámez destaca que sobre l’acusat del tiroteig recau la presumpció d’innocència, i que cap la possibilitat, com en qualsevol procés judicial, que sigui absolt, en aquest cas es pregunta de què hauria servit el patiment afegit.
La llei d’eutanàsia només preveu exclusions en cas de menors o de persones que no tinguin capacitat de decidir, qüestió a la qual s’acull la jutgessa que ha autoritzat que segueixi el procés per al presumpte autor del tiroteig.
L’acusació del mosso ferit en l’incident, que representa el lletrat José Antonio Bitos, del sindicat USPAC, va demanar al jutge que es reconegués “el dret fonamental a la tutela efectiva de les víctimes”, en considerar que tenien dret “a què es jutgin uns fets i obtenir una sentència sobre el fons”.
“Un assassí, o presumpte en aquest cas, no pot esquivar ni el judici ni una condemna mitjançant una eutanàsia”, de manera que ha de ser el jutjat qui acordi “totes les mesures de protecció necessàries per evitar-les”, segons Bitos, que exigeix que es paralitzi qualsevol acció eutanàsica de l’Hospital Penitenciari de Terrassa.
En la seva interlocutòria, la jutge afirma que es “comprèn el neguit” de les víctimes amb aquesta decisió, tot i que destaca que els damnificats “poden obtenir parcialment el rescabalament per altres vies, tot i que no òbviament en els termes desitjables”.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
