REDACCIÓ
L’Espluga de Francolí estrenarà el seu ball de Francolins a l’Ofici Solemne de la Festa Major, el qual tindrà lloc el 31 de juliol a les 12h a l’església vella de Sant Miquel. El ball es durà a terme sobre el presbiteri en honor als Sants Patrons, i estarà acompanyat de la nova banda de música creada per la sortida de la imatge dels màrtirs. A més, a l’ofertori també actuarà el ball de Bastons del poble.
Els bastoners faran entrada a l’església vella després de l’homilia i les pregàries a ritme de marxa, seguits de dos infants de cada entitat del seguici portant ofrenes simbòliques com timbals, maces o bastons, el domàs de l’Espluga creat fa 25 anys, a més del pa i el vi, símbol de l’Eucaristia, i el raïm i el blat, símbol de sant Abdon i sant Senén, protectors de l’agricultura com a multiplicadors de la fe.
Destaca també el toc d’orgue d’anada a ofici, quan, durant el repic de campanes manual des del campanar de l’església vella, faran entrada a l’església vella les autoritats locals i la bandera de la vila, al so del toc d’acompanyament d’autoritats, compost per Josep Prats. Després de la comunió, també, s’interpretarà a l’orgue la melodia del Ball de Gegants de l’Espluga de Francolí, també de Josep Prats.
Al final de l’Ofici de Festa Major, després del cant dels Goigs escrits per Ramon Muntanyola el 1949 amb música de Vidal i Sastre, farà entrada a l’església la nova banda dels Sants Patrons i els portadors.
Amb la interpretació del toc d’acompanyament d’autoritats de l’Espluga entraran els quatre francolinets de l’Espluga, construïts per Gabriel Carmona el 2016. Davant l’altar oferiran a sant Abdon i sant Senén el ball dels Goigs, coreografiat pels joves espluguins Jofre i Jana Saltó, balladors de l’Àliga de Barcelona.
L’any 2015 l’Ajuntament de l’Espluga va autoritzar i finançar la proposta de Gabriel Carmona d’elaborar un ocell Francolí com a nou element del bestiari local, tot i no tenir-ne referències anteriors. L’any 2016, va batejar-se i donar-se a la vila conjuntament amb quatre francolinets portats per infants. Inicialment, van vincular-se com a bèstia de foc als diables de l’Espluga, però fa uns anys que van deixar d’actuar.
Atès que el bestiari alat (que simbolitza l’evangelista Joan, en forma d’àguila), i dins la tradició festiva del Camp de Tarragona i zona d’influència és rebut habitualment a les esglésies com a mostra d’homenatge de la cultura popular a les relíquies o imatges patronals, la Parròquia impulsa aquest any la recuperació d’aquest element amb un especial simbolisme amb sant Abdon i sant Senén.
El Francolí és una au asiàtica, autòctona de l’est de la Mediterrània (sud-asiàtic), a la zona de l’actual Orient Pròxim, l’antiga Pèrsia, terra d’on eren originaris els dos màrtirs (de l’actual Kurdistan). Igual que la tradició va portar les relíquies dels dos cavallers perses a l’Espluga, la tradició ha portat els ocells francolins a la vila, procedent tots, del mateix lloc. El Francolí comparteix nom amb el poble de l’Espluga i és un símbol de la seva unió (el 2017 va protagonitzar el vídeo de totes les entitats).
En acabar el ball, el repic de la campana Antònia, de l’espadanya de l’església vella, avisarà a la plaça de la sortida imminent dels Sants Patrons, mentre que la campana grossa de 1888, dedicada a sant Abdon i sant Senén, ho farà des de l’església nova, per avisar a tota la població. Quatre salves anunciaran la sortida i s’iniciarà al repic de la resta de campanes. A la tornada, després dels balls a la plaça de la vila, els Sants faran entrada a l’església amb un gran esclat de festa i pirotècnia, tal com està documentat antigament i encara es fa a moltes viles i ciutats del territori.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
