REDACCIÓ
Aquests dies hem pogut veure al president de la República Francesa Emmanuel Macron a la televisió, més sovint del que ens té acostumats. El cap d’estat francès i la seva dona van visitar Estats Units, en un viatge que va començar el passat dia 23. En alguns mitjans hem pogut llegir que el president francèsrealitzava una visita oficial als Estats Units. És un error.
Macron, és el 25è president de la República Francesa, i conseqüentment, el seu cap d’Estat. Així, com a cap d’Estat, realitza una visita d’estat i no un viatge oficial. M’explico: si aquest viatge, imaginem, l’hagués fet el president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy, hauria estat un viatge oficial i si hagués estat la reina Isabel II un viatge d’Estat. S’entén la diferència?
Aquests viatges estan molt organitzats i controlats pels departaments de Protocol i solen tenir una durada de
tres dies. Però un petit detall que ha pres tota la meva atenció en les imatges i en el que més m’he fixat aquesta setmana, és en l’elegància innata de Macron.
Molts diuen que has de néixer elegant, jo crec que tot es pot aprendre, i si no vegeu la pel·lícula “My fair Lady” amb la inoblidable Audrey Hepburn.
M’he quedat meravellada, de com es cordava l’americana en baixar del cotxe oficial amb una sola mà, com si no res, i gaire fàcil no ho és.
Ja sabeu que els homes quan duen un vestit i estan asseguts s’han de descordar l’americana i cordar-la quan s’aixequen.
Petits detalls com aquests fan que una persona es faci visiblement elegant als ulls dels altri. La senzillesa dels moviments i dels gestos, moltes vegades ens defineixen.
Mar TORIBIO
REDACCIÓ
