REDACCIÓTarragona està de celebració. Avui es compleixen 120 anys del naixement d’un il•lustre personatge de la ciutat. El 14 de juliol de 1895 va néixer Josep Pau Virgili i Sanromà, conegut com l’avi Virgili.
La cultura és història i la història es nodreix de personatges com Virgili, un important impressor, historiador i sobretot un gran bibliòfil que va deixar una important herència històrica a la ciutat de Tarragona.
Durant molt temps, va ser l’encarregat d’imprimir tots els exemplars del diari de la ciutat d’aquell moment. Amb el recull dels retalls de les notícies diàries més destacades va aconseguir crear una gran hemeroteca ‘personal’. Per aquest motiu, molts historiadors solien recórrer a Virgili per a demanar-li informació sobre alguna notícia. A banda, la seva passió pels llibres el va portar a guardar una còpia de totes i cada una de les obres que passaven per la seva impremta.
Al llarg dels anys, va rebre diversos premis i reconei- xements, entre els quals destaquen el diploma dels Serveis Distingits per Santa Tecla per part de l’Ajuntament de Tarragona, el 1973, i el títol de ‘Tarragoní fidel‘, al 1978. Uns anys més tard, al 1991, Virgili va rebre la ‘Creu de Sant Jordi’, atorgada per la Generalitat de Catalunya.
L’homenatge
Després de la seva mort, l’any 1993, Josep Maria Sabaté i Bosch, Doctor en Geografia i Història i professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili, va reunir-se amb el convergent Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona en aquell moment, per a expressar-li que Virgili es mereixia un homenatge i per tant, demanar-li que es fes alguna cosa per recordar la seva història. L’Ajuntament de Tarragona va concedir el desig de Sabaté i va encarregar a l’escultor montblanquí Josep Agustí que fes una estàtua de mida natural elaborada en bronze de Virgili.
El 1995 l’estàtua de l’il·lustre tarragoní va ser col·locada a la ciutat, però no al seu lloc. Segons explica Sabaté, Virgili vivia al carrer Monestir de Poblet i cada dia, mentre baixava cap a la impremta, ‘l’avi’ s’assentava a la plaça del Pallol. És per això que es volia retre homenatge a l’impressor tarragoní en “aquest raconet íntim” però J.M. Musté, conseller de l’ajuntament de Tarragona, no ho va creure així.
Un cop acabada l’estàtua, Musté va decidir que la seva ubicació no seria al pedrís de la plaça del Pallol, “allà no lluiria”. El regidor es va decantar per col·locar-la a la Rambla Nova, on està actualment.
Aquests canvis d’última hora, van provocar que les mides no s’ajustessin a la nova ubicació. Per tal que la peça quedés fen fixada i lluís la seva esplendor a la Rambla Nova, l’escultor va haver d’afegir un tros de bronze a sota les sabates. Per aquest motiu, “sembla que porti unes sabates ortopèdiques”, ha afirmat Sabaté.
“Quan Virgili tenia una certa edat, va cedir la seva col·lecció a l’Hemeroteca a canvi d’un vitalici. Els de Caixa Tarragona, propietària de l’Hemeroteca, es pensaven que farien un bon negoci, però Virgili va viure 98 anys. Ja es creien llestos en aquella època i els va sortir malament el negoci”, ha comentat Sabaté.
‘Detallets’
Avui encara es pot observar com l’impressor porta un exemplar del diari a la mà, el seu bastó i la seva gorra. A banda, els més observadors hauran vist que a la butxaca dreta de la jaqueta hi ha un llibre on hi ha escrit ‘L’Excel·lentíssim Ajuntament de Tarragona al Sr. Josep Virgili i Sanromà. Tarragoní fidel 1895-1993. Tarragona. Maig 95’.
L’estàtua de l’avi Virgili és un autèntic reclam turístic tant pels més petits com pels més grans. La tendresa que desprèn l’estàtua de bronze fa impossible que ningú marxi de la Rambla Nova sense fotografiar-se -sempre amb respecte- amb l’impressor que seu pacient observant la seva estimada Tarragona i la seva gent.
Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com
REDACCIÓ
