REDACCIÓ
El ChatGPT, el nou sistema d’Intel·ligència Artificial (IA) capaç de respondre a qualsevol qüestió amb llenguatge natural, està plantejant reptes a la metodologia i l’avaluació universitaris i la clau per al seu bon ús “resideix en el pensament crític”, que “és una competència central en la formació universitària”.
Davant la irrupció d’aquesta tecnologia, diversos professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona han explicat la seva experiència amb el ChatGPT i han mostrat la seva opinió, que el centre ha recollit en un comunicat.
Un d’aquests docents és el professor de matemàtica aplicada Manel Sanromà, que ha proposat als seus estudiants de primer curs del grau d’Enginyeria Matemàtica i Física un exercici amb ChatGPT.
El professor ha reconegut que l’aparició d’aquesta tecnologia li va generar la mateixa sensació que l’aparició d’Internet i considera que les organitzacions educatives “no poden donar-li l’esquena”.
Per això, Sanromà va decidir integrar el ChatGPT en l’examen d’Àlgebra Lineal, que és la base matemàtica de l’aprenentatge de màquines i la tecnologia que està en el cor de l’explosió de la IA.
La prova plantejada pel professor va consistir a demanar al ChatGPT que elaborés quatre afirmacions sobre independència lineal de vectors i que dos d’elles fossin veritables i les altres dues, falses.
Els estudiants, al seu torn, havien de raonar en quines afirmacions va encertar i en quines s’havia equivocat la tecnologia.
En el procés, els estudiants van observar que la màquina només va ser capaç de formular correctament una de les afirmacions perquè -segons el professor- “l’algorisme no té cap idea de la seva validesa lògica” i és “només un generador de frases correctes”.
Sanromà ha aventurat que “en qüestió de setmanes, el cercador de Microsoft anomenat Bing incorporarà les seves respostes elaborades a les cerques, per la qual cosa Google pot passar de tenir el monopoli de cerca a ser el segon o tercer cercador”.
El professor també preveu que el paquet de programari Microsoft 365 “incorpori el nou sistema a les aplicacions i podrem demanar-los que elaborin el contingut que vulguem en llenguatge natural”.
Com a exemple, ha citat que un Power Point “podrà generar una presentació del tema que li demanem en el nombre de diapositives que li indiquem”.
Per la seva banda, per al catedràtic de llenguatges i sistemes informàtics expert en lògiques per la IA de la mateixa universitat, Antonio Moreno, ChatGPT “no és una base de coneixement amb complexos mecanismes d’inferència associats, ni una eina a la qual li facis una pregunta i vagi a la web a buscar la possible resposta”, sinó que “és simplement un model de llenguatge, encara que sofisticat”.
Sobre aquest punt, la catedràtica de física i experta en anàlisi i predicció de dades de la URV, Marta Sales, ha vaticinat que “el major perill és que aquesta eina es converteixi en la font principal d’informació”.
Per a aquesta docent, es tracta d’una tecnologia “útil, però has de saber aplicar el pensament crític i contrastar la informació que t’ha proporcionat”, una afirmació en la qual els tres docents han coincidit.
Segons Sanromà, l’eina també afectarà la recerca ja que “els articles científics els escriurà la màquina i tu hauràs de modular-los”.
Sobre aquesta afirmació, Marta Sales ha matisat que per escriure revisions i context dels projectes de recerca, el ChatGPT “pot ser inspirador” però “no serà útil si fas recerca innovadora o estudies qüestions inèdites”.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
