REDACCIÓ
La Universitat Rovira i Virgili (URV) confia a poder recuperar vinyes centenàries de la Palma ja que, abans de quedar enterrats sota la lava o les cendres del volcà Cumbre Vieja s’havia iniciat un estudi genètic i es conserven 70 mostres.
Quatre mesos abans de l’erupció del volcà, el Consell Regulador de l’illa i la Conselleria d’Agricultura del Cabildo Insular van acordar iniciar un estudi genètic de les varietats de vinya, segons informa la URV.
L’objectiu era trobar noves varietats locals i variacions (mutacions) de determinades varietats adaptades durant segles en La Palma, que podrien estar en extinció, i d’aquesta manera conservar el seu patrimoni vitícola.
Aquesta recerca, com les ja fetes de les illes de Lanzarote, La Gomera, El Hierro i Fuerteventura, es va encarregar a la investigadora Francesca Fort, del grup Tecnologia Enològica (TECNENOL) del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV.
Es tractava de seleccionar varietats considerades rares o desconegudes i varietats antigues de ceps de més de 100 anys o ben empeltades a partir d’individus centenaris a partir de 90 mostres, de les quals han arribat a la URV un total de 70.
Tretze de les mostres -propietat de cinc viticultores i vuit d’elles, centenàries- corresponen a vinyers ara enterrats sota la lava o les cendres del volcà, i encara que siguin “irrecuperables”, Font apunta a una “molt petita esperança”.
Com les mostres de sarments i les seves gemmes es conserven congelades en el laboratori, es podrien recuperar “a partir de les cèl·lules meristemàtiques d’aquestes estructures mitjançant tècniques in vitro”, assenyala la investigadora.
El volcà va arrasar, segons les dades del Consell Regulador, prop de quaranta hectàrees de vinyers inscrits en la DO Vins La Palma.
Malgrat això, “tenim l’esperança que puguin recuperar-se, tot dependrà de la voluntat dels viticultores i de les ajudes que arribin”, explica Adalberto Martín, president d’aquesta DO.
En aquesta superfície afectada per l’erupció, majoritàriament es conreaven les varietats del listán blanc (palomino fino), negramoll (mollar cano), i amb menor proporció la malvasia de la Palma.
A més, la varietat local que solament es troba en la Palma cridada sabro i la forastera blanca, a part de que no es descarta que hi hagi varietats noves, és a dir, individus no catalogats.
Fort, amb els resultats de les recerques fetes fins ara, assegura que la quantitat de varietats locals que hi ha a les illes Canàries “no és habitual en altres parts del món”.
El Ferro és l’illa amb més biodiversitat de vinya de l’arxipèlag, amb sis varietats locals: pineda negra, sis de Carlos, tresor blanc, uval negre, uval piñero, uvalero volcànic i, probablement, també gabetera blanca i pla mulat.
També s’ha trobat una mutació de color d’una varietat local canària blanca, la ‘bermejuela’ rosada i una altra mostra al límit del que es defineix com a mutació o varietat nova, “tot això en unes 124 hectàrees de vinyer prospectadas”, assenyala la investigadora.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
