REDACCIÓ
No s’ho volia creure. En un primer moment ha pensat que es tractava d’una broma de pèssim gust. Tot va passar a Sant Pere i Sant Pau. Més concretament en les instal·lacions de la piscina municipal. La Laia Saifz, acompanyada del seu company i dels seus tres fills (de 4 i 2 anys i un bebè d’11 mesos) van anar a la piscina de Sant Pere i Sant Pau. Van estar una bona estona en la piscina petita del recinte. L’afluència era poca.
El socorrista que hi havia es va mostrar atent i amable, fins al punt de deixar una gorra per la petita. La Laia es va asseure a la vorera de la piscina, des d’on podia vigilar el seu fill de dos anys que es dedicava a saltar. Mentrestant, hi havia un curset de natació. En acabar el curset, es va rellevar el socorrista. La Laia donava el pit al nadó que estava aterrat amb l’aigua, que per cert, estava molt freda.
En adonar-se que la Laia estava alletant la seva vida, el (nou) socorrista li va fer saber que no es podia menjar ni beure al recinte de la piscina per qüestions d’higiene. La va aconsellar a sortir al carrer – passant pels vestuaris – per continuar donant el pit al bebè. (El fill de dos anys també s’alimenta amb llet materna.) La Laia estava en banyador.
Va quedar impactada amb l’actitud del socorrista, tot dient-li que no s’estava embrutant res i que a més no si li veia el pit, el qual el va cobrir amb la tovallola de la nena. En sortir de la piscina per continuar donant menjar a la nounada, un home, que desconeix les seves funcions i càrrec, li va dir que les normes prohibeixen menjar i beure en el recinte. Li van oferir la possibilitat d’entrar a una saleta per alletar el bebè.
Sorpresa i disconforme amb allò que estava passant va demanar un full de reclamació per deixar per escrit la seva queixa. La Laia volia saber quines mesures d’higiene no compleix en donar el pit i què embruta en alletar. El recepcionista de la piscina no li van donar cap còpia de la reclamació, un fet que contraria la llei.
En Patronat, per la seva banda, i veient que el cas havia guanyat interès mediàtic, va contestar el següent: “(…) en cap moment es prohibeix l’alletament matern en l’interior de les instal·lacions esportives municipals de Tarragona”. El patronat qualifica de “malentès” i assevera que “el socorrista en cap moment va voler prohibir o evitar que pogués donar el pit. (…) L’actuació del socorrista en tot moment va ser evitar que en l’espai on estava pogués patir qualsevol incidència”.
Com que no comparteix la resposta del Patronat d’Esports, la Laia ha fet saber, per escrit que “seria genial que, com en altres llocs, es pogués establir un article on es contemplés la situació i la garantia d’una mare que dóna el pit al seu fill, més enllà que estigui menjant o no”. La Laia també reclama a l’ajuntament liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros que es preguin les mesures necessàries (si s’escauen legals) “en prol de què no es torni a produir cap fet semblant (ja que no és la primera vegada que es vulnera aquest dret a la dona i al bebè)”.
El cas ja ha tingut repercussió política. Alguns grups municipals pretenen que aquest cas sigui debatut en el plenari del divendres que ve. És un debat normal en ple segle XXI?
RESPOSTA DE LAIA AL PATRONAT
“Bona tarda Ramon,
En relació a la resposta obtinguda i agraint prèviament la mateixa, entenc que pel possible informe que pogués fer el personal pel qual vaig ser atesa a la piscina, m’agradaria aclarir
1.- Que la conversa amb el socorrista no va ser més que la que ell em digués que no es podia menjar ni beure a la piscina, ja que la norma ho prohibia i que si volia continuar, cosa que NO VAIG FER, ho havia de fer fora del recinte de la piscina i que l’únic lloc que m’oferia era la sala del costat de la recepció, ja que des d’allà podria veure els meus fills.
2.- Que havent deixat de donar-li el pit a la nena que la tenia tapada amb una tovallola, i el pit també en quant m’ho va dir el socorrista, vaig romandre en el mateix lloc fins que vam decidir marxar i fer la reclamació oportuna, una miqueta indignada i sorpresa.
3.- Que en sortir el socorrista ja havia parlat amb el recepcionista de la instal·lació i aquest últim em va tornar a dir que no es podia menjar i beure per mesures d’higiene i que el socorrista m’hagués pogut dir que entrés encara que fos al Seu quartet. Que hi havien altres opcions, però que el fet és que la norma no ho permetia (va ser en aquest moment quan em van comentar les altres opcions i no abans)
4.- Que a causa de la meva sensibilització amb la lactància i la importància que jo com a mare li dono vaig voler fer una reclamació, i que el recepcionista em va demanar si volia una oficial de la Generalitat o amb la de la piscina ja em valia i vaig dir que entenia que amb la segona era suficient, encara que em vaig sorprendre que no em donessin copia i que parlant amb el recepcionista em va dir que ja sabia que allò era poc més que un brindis al sol i jo li vaig aclarir que com a treballadora pública entenc que s’han de fer per a millorar el servei, és l’única via normalment.
5.- Que en cap moment la meva intenció és d’anar en contra de cap dels treballadors però no entenc les mitges veritats que s’argumenten en el seu mail de resposta, ja que no és cert que em donessin altres alternatives ni que jo continués donant el pit després que em demanessin que parés.
6.- i el més important de tot és que en cap moment llegeixo unes DISCULPES cap a mi, que no cal que siguin públiques, ja que amb què tot aquest fet servís per aclarir la norma i normalitzar un fet tan important com el de la Lactància era suficient.
En la vida molts cops el primer és demanar disculpes prèviament i a posteriori reconèixer O aclarir possibles errors o dubtes.
Agraint prèviament l’atenció rebuda espero i desitjaria resposta.”
REDACCIÓ
