REDACCIÓ
L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha d’atorgar, segons la sentència del jutjat social número 3 de Tarragona, la gran invalidesa a una professora de Tarragona amb danys cerebrals, per la qual cosa depèn per a tot del seu marit.
La professora té acreditada atròfia cortical i diagnosticada depressió amb episodis psicòtics, per la qual cosa pateix al·lucinacions, mutisme, problemes greus d’orientació; ha d’usar bolquers i depèn de l’ajuda del seu marit per a la seva vida diària.
L’INSS, malgrat reconèixer-li dependència severa i una discapacitat del 75%, li va denegar la gran invalidesa.
El jutge falla que té “el dret a percebre una pensió del 100% de la seva base reguladora, més el complement de Gran Invalidesa”.
La defensa, exercida per Campmany Advocats, detalla que ara la professora cobrarà un complement de 1.664 euros al mes sobre la pensió de 2.707 euros que ja percebia per incapacitat absoluta.
A més, la sentència falla un pagament addicional d’endarreriments, equivalent a 22 mesos de mensualitats de complement no cobrat, la qual cosa suposa al voltant de 41.000 euros.
El jutge invoca abundant jurisprudència per qualificar com a gran invalidesa “la impossibilitat” de realitzar un acte essencial per a la vida diària sense ajuda externa”, com és el cas de la professora.
Així, exemplifica, “no poder satisfer una necessitat primària” i “no poder vestir-se, desvestir-se i passejar de manera perllongada”.
“Tampoc cal que la necessitat d’ajuda sigui permanent i continuada”- puntualitza el jutge-, “com la impossibilitat de col·locar-se la pròtesi de la cama sense l’ajuda d’una altra persona”.
La sentència també precisa que “no es considera gran invalidesa la mera dificultat en la realització dels actes essencials per a la vida”.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
