28. Març 2024

LA (PROBLEMÀTICA) REINCORPORACIÓ EN LES EXCEDÈNCIES VOLUNTÀRIES

 

L'advocat Victor Canalda
L’advocat Victor Canalda

Amb l’article d’aquesta setmana posarem punt i final a un llarg any judicial, i ho fem tractant el tema de les reincorporacions a la finalització de les excedències voluntàries regulades en l’article 46.2 de l’Estatut dels Treballadors (ET).

Aquest tipus de suspensions del contracte, en que per part del treballador no es presten serveis, ni l’empresari té l’obligació d’abonar la nòmina ni cotitzar, respon a una finalitat d’atenció de qüestions personals del treballador, essent obligatòria la concessió per a l’empresa si el treballador es troba legalment emparat. Així doncs, no cal que el beneficiari de l’excedència justifiqui la raó per la que opta per la mesura, mentre acompleixi els requisits que determina l’ET o Conveni d’aplicació.

No obstant, a diferència de les excedències forçoses, que es concedeixen per exercici de càrrec públic, i en que existeix el dret a la conservació del lloc de treball i a l’antiguitat durant el període de la suspensió, en les voluntàries sorgeix efecte tan sols una expectativa de reincorporació a l’organització, en forma de dret preferent al reingrés en vacant d’igual o similar categoria al de lloc de treball que ocupava el treballador en excedència.

Evidentment, aquesta indefinició porta en molts casos a problemes d’interpretació i d’aplicació, que en no poques vegades acaben en declaració judicial d’acomiadament per una incorrecta reincorporació de l’empleat.

El Tribunal Suprem (TS) ha dictat en dates recents dues sentències que resumeixen perfectament el tipus de problemàtica que sol ser habitual en el moment en que el treballador demana reintegrar-se en un lloc de treball d’igual o similar categoria al que tenia una vegada esgotada l’excedència gaudida.

En la sentència núm. 981/2015 del TS, de 4 de febrer, un treballador excedent sol·licitava el reingrés una vegada conclòs el període suspensiu, i per part de l’empresa se li va oferir un lloc de treball en una localitat diferent a la que venia prestant els seus serveis. Com que el treballador no va acceptar l’oferta, l’empresa el va acomiadar.

Existeix, com és evident, un conflicte en termes jurídics, ja que la negativa de l’empresa a incorporar laboralment al treballador no és per si mateix un acomiadament, però la negativa del treballador a incorporar-se en una localitat allunyada geogràficament tampoc suposa renúncia ni dimissió de cap tipus, i per tant es manté el dret expectant a incorporar-se en les condicions que establia el Conveni.treball1

Per donar la solució, el TS posa en contrast dues resolucions pròpies anteriors, una de l’any 1988 i l’altra del 1999.

En la primera d’elles, l’Alt Tribunal establia que la solució interpretativa més ajustada a Dret era que el reingrés havia de produir-se en el lloc de treball de la mateixa localitat en la que es prestaven els serveis, ja que la pretensió unilateral de l’empresa de reincorporació en localitat diferent obstaculitzaria greument l’exercici del dret de l’excedent al reingrés, alterant substancialment la situació original i possibilitant l’assignació d’un lloc més onerós a fi de fer desistir el treballador del propòsit de reingrés. Així doncs, conclou el TS, no pot deduir-se que la negativa de l’excedent a optar pels llocs de treball que li van ser oferts, que implicaven un canvi de residència, porti implícita una renúncia al dret que li correspon; ni produeix, en conseqüència, l’extinció del contracte de treball per dimissió del treballador de l’article 49.4 de l’ET.

Per contra, en la segona venia a dir que, transcorregut el termini pel qual es va concedir l’excedència, sol·licitat el reingrés per part del treballador i oferta la vacant adequada a la categoria o similar per l’empresa, s’esgota el dret d’aquest, per la qual cosa l’oferiment de vacant en una altra localitat era causa suficient per a desestimar l’acció d’acomiadament instada pel treballador.treball4

Doncs bé, la sentència del TS es decanta en favor de la doctrina més proteccionista amb el treballador, ja que entén que el que preval és interpretar que la ubicació del nou centre de treball no pot obligar a fer un trasllat onerós a l’excedent, ja que no seria una solució justa, equilibrada i respectuosa amb els drets d’ambdues parts, doncs suposaria deixar, a la pràctica, en mans de l’empresari l’eficàcia del dret de reingrés del treballador, buidant de contingut l’article 46.5 ET.

En quant a la sentència núm. 702/2015 del TS, de 12 de febrer, resol el cas d’un treballador que demana la reincorporació transcorreguda l’excedència voluntària, i l’empresa li denega adduint que no existeixen llocs de treball de la seva categoria o similar. No obstant, enfront de la manifestació de l’empresa d’inexistència de vacants, s’acredita que, després de la sol·licitud de reincorporació, es produeix la cobertura de places concordants amb la categoria de l’actor a través d’altres treballadors vinculats a l’organització a través de contractació temporal o a temps parcial.

També queda palès que la conversió de contractes té lloc una vegada l’empresa coneix la finalització del període d’excedència voluntària i la voluntat del treballador de reingressar a l’empresa. Per la qual cosa, es genera el debat sobre si el dret de preferència en la reincorporació és d’aplicació quan es dona una transformació de contractes, sense que suposi l’accés de personal extern.treball2

Aquesta situació, entén el TS, evidencia l’existència de necessitat de mà d’obra permanent de les característiques del treballador excedent, per la qual cosa es posa de relleu que existeixen llocs vacants que s’acomoden a la preferència de reingrés. Enfront d’això, l’Alt Tribunal no accepta que els treballadors temporals o a temps parcial tinguin un dret preferent al de l’expectant, en tant que l’obligació de reincorporar-lo havia nascut en el moment en què, sol·licitat el reingrés, apareixen necessitats que han de cobrir-se. Per tant, el millor dret és el del treballador excedent.

Amb aquest article ens acomiadem dels lectors fins al setembre, desitjant-los un bon estiu i que gaudeixen d’unes més que merescudes vacances. Ens emplacem per tant fins aleshores, tot recordant que l’agost per als laboralistes no és tot l’inhàbil que ens agradaria.

Víctor CANALDA
Advocat especialista en Dret laboral
@VictorCanalda

 

Quins partits governaran a Tarragona?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Download WordPress Themes Free
Free Download WordPress Themes
Download Nulled WordPress Themes
Free Download WordPress Themes
online free course