REDACCIÓ
Unes 2.000 persones s’han donat cita al Parc del Pinaret de Cambrils. Gent de totes les edats i estatuts ha volgut gaudir d’un espectacle, on el ball, la reivindicació, el color i la música han estat els veritables ingredients. La diva Alaska i la seva banda no han decebut. Passaven pocs minuts de les 10 de la nit quan el públic s’ha ‘encès’ per donar la benvinguda a popular Olvido.
Ella apareixia damunt de l’escenari amb un vestit negre lluent i ajustat i uns llavis vermellosos. La seva cabellera la fa inconfusible. El públic ha interactuat des del primer moment. Molts dels assistents encara no havien nascut quan les seves cançons es van començar a fer famoses, però les cantarolaven. S’ho sabien les lletres, sobretot les més reivindicatives i marxoses.
De mica en mica, l’ambient s’ha anat escalfant, fins al punt que la pista del parc es movia pràcticament sola. Les cançons d’Alaska sempre són actuals. Són lletres que d’una manera o altra ens transporta a un episodi de la nostra vida. Aquesta vegada, Alaska s’ha fet acompanyar de quatre ballarins que han fet que el concert fos encara més espectacular. Alaska s’ha fet acompanyar per ballarins amb roba brillant i fum de tots els colors que anava canviant segons la cançó que tocaven. El so en algun moment amenaçava fallar.
La diva ha canviat de roba, almenys en tres ocasions. Ha optat pel negre, pel vermell i el morat. La brillantina no ha faltat. Les imatges projectades en una pantalla mega gegant aportava espectacularitat i que el show fos viu i encara més colorit.
Alaska sap com ningú palpar la temperatura del públic i sap quines paraules ha de fer servir per aixecar (encara més) la vitalitat dels seus seguidors. És una dona que no decep. No enganya i s’esforça per oferir una vetllada amena, familiar, nostàlgica en alguns casos, moguda i reivindicativa. Alaska ha agraït la presència d’un públic que és fidel a l’estil de la diva mexicana.
La seva estatura – 1,52 metres – es modifica durant els seus espectacles. Alaska es converteix en una ‘monstrua’ damunt dels escenaris a causa de la màgia de música i de les lletres de les seves cançons que mai no passaran de moda. Per què a Alaska és diferent. És única i fa el que li sembla. Ja ho diu la cançó: ‘A quién le importa lo que yo haga…’.
Les llums de l’escenari s’ha apagat, però el missatge de Fangoria queda impregnat en el nostre inconscient.
VÍDEOS
REDACCIÓ
